Entra en vigor la normativa que exclou les migrants sense papers de l’accés a l’atenció primària
GEMMA GARCIA / Setmanari Directa
Després d'una moratòria, el dia 1 de maig va entrar en vigor la Instrucció catalana que limita l'accés a la salut de les persones migrants “sense papers”. El text prometia atenció sanitària a les persones excloses pel Reial Decret estatal, però no és així. A partir d'ara, totes les persones migrants en situació administrativa irregular, que no han tramitat la nova targeta sanitària perquè no n'estan al corrent, perquè no estan empadronades o porten menys de tres mesos només rebran atenció urgent. A les que portin empadronades entre tres i dotze mesos sí se'ls atorga dret a l'atenció primària, entrant en el nivell 1. A partir de l'any, ja es té accés a l'especialista i s'igualen les condicions al de la resta de ciutadanes, el nivell 2. Organitzacions i professionals de la salut s'han organitzat per oposar-se a la llei i denunciar els casos de vulneració del dret a la salut. Fins i tot una iniciativa impulsa una guia pràctica per desobeir la instrucció.
La normativa catalana arriba als centres sanitaris envoltada de manca d'informació i de criteris unitaris. “Si està empadronat fa menys de tres mesos, només té dret a l'atenció urgent”. Aquesta és la informació obtinguda després de consultar telefònicament, fa dues setmanes, fins a cinc centres d'atenció primària (CAP) a Catalunya. La resposta evidencia que la Instrucció 10/2012 elaborada per CiU per fixar diversos nivells d'atenció sanitària en funció de la situació administrativa de persones immigrants ja s'aplicava abans d'entrar en vigor. Malgrat la quíntuple confirmació telefònica, el Departament de Salut assegurava a La Directa que fins el primer de maig “tothom seria atès” i que “tots els centres d’atenció primària han rebut la informació corresponent”.
L'aplicació abans d'hora de la nova normativa s'agreuja, a més, amb la divergència de criteris en la seva aplicació. Pel mateix cas requerit, La Directa ha obtingut tres respostes diferents. El CAP Rambla de Ferran (Lleida) especificava que una persona amb menys de tres mesos d'empadronament només ha de pagar si vol rebre atenció primària o especialitzada. Dos centres, el CAP Ripollès (Ripoll) i el CAP Jaume I (Tarragona) però, exigien l'abonament de l'atenció urgent. I el darrer, el CAP Numància (Barcelona), puntualitzava que “intentaria” evitar que la persona pagués en el moment de ser atesa via urgent si els condicionants socioeconòmics ho requerien.
La situació empitjora amb la desinformació i el complex entramat administratiu que acompanya la norma. Les professionals de la salut dubten com aplicar, mentre SOS Racisme assegura que les usuàries desconeixen els seus nous drets retallats. I és que el Departament de Salut no va començar a informar via postal de la necessitat de tramitar la nova targeta fins el mes de març i ara reconeix que encara queden enviaments pendents. Una setmana abans de l'entrada en vigor de la normativa, el Departament de Salut va assegurar que no s'havien pogut enviar 10.000 targetes noves perquè no consta l'empadronament actual, atès que hi ha persones que han canviat de domicili i no ho han notificat al CatSalut.
Modular l'apartheid sanitari
L'atenció sanitària pública es finança a través d'impostos. Actualment, les cotitzacions del treball no van dirigides a pagar la sanitat, sinó les pensions i prestacions. Per tant, atès que cada persona paga impostos en funció de la seva capacitat adquisitiva, hauria de rebre l'atenció sanitària al marge de la seva activitat al mercat laboral. Amb la nova instrucció, no és així. La normativa deriva del Reial Decret Llei 16/2012 estatal, aprovat ara fa un any, i que exclou del servei públic totes les persones migrants en situació administrativa irregular.
Abans de l'entrada en vigor de la versió catalana del Decret Llei estatal, la Plataforma d’Assistència Sanitària Universal de Catalunya, formada per organitzacions de professionals del món de la salut, entitats i moviments socials, van endegar un Observatori per recollir, fer seguiment i denunciar tots els casos de vulneració del dret a la salut. La metgessa i membre de la Plataforma, Blanca Gispert, preveu que amb l'entrada en vigor transcendeixin més vulneracions. No obstant, ja han registrat casos de menors d'edat, que en primera instància se'ls ha negat l'atenció tant al CAP com a l'hospital, o embarassades que han abonat alguna prova. D'acord amb la normativa estatal i la mateixa Generalitat, ambdós col·lectius han de ser atesos. També es produeixen situacions com el de dues persones que s'han vist obligades a interrompre el tractament per malaltia crònica greu, degut a problemes administratius amb el padró.
Diverses organitzacions i professionals, com la Plataforma o Espacio Inmigrante han detectat que hi ha centres que cobren l'atenció urgent. El missatge no és clar des de CatSalut. La Instrucció parla de garantir l'atenció, però no específicament de gratuïtat i el Departament de Salut explica que “es fa tot el possible per tal que els ciutadans sense targeta sanitària paguin els serveis”, però que “no es nega mai l’assistència” i “s’atén sempre en primer lloc”. La Llei 21/2010, com el Reial Decret en el seu article 3, especifica que l'assistència a urgències i la continuïtat de l'atenció fins l'alta mèdica, ha de garantir-se “sens perjudici que aquestes persones o, si s’escau, els tercers obligats legalment o contractualment a assumir aquestes despeses s’hagin de fer càrrec del pagament del cost de l’assistència rebuda”.
Els efectes de facturar una visita urgent poden anar més enllà. Si una persona que ha estat atesa no abona la factura, queda en deute amb la Seguretat Social. Paloma Lavandeira, de l'Associació gironina GRAMC (Grups d'actuació i recerca amb minories culturals), tem que el deute repercuteixi negativament si la persona vol regularitzar la seva situació o renovar la targeta.
Padró, oportunitat o barrera?
“Han posat una excepció a la universalitat que és l'empadronament”. L'experiència acumulada permet que Montse Pineda de la ONG Comitè Primer de Desembre sigui tan contundent. L'ONG Comitè Primer de Desembre, una plataforma unitària d'ONG-Sida de Catalunya, treballa amb col·lectius que afronten greus dificultats per aconseguir figurar al padró. Persones que viuen en pisos pastera, sense sostre o dones víctimes de tracta. Organitzacions com el Comitè Primer de Desembre o SOS Racisme continuen registrant incidències en el tràmit d'empadronament i el Síndic de Gregues també ha denunciat disparitat a l'hora d'aplicar els criteris. La Directa ha comprovat telefònicament que l'Ajuntament de La Jonquera, de Vic i Lloret, per exemple, demanen la cèdula d'habitabilitat, que estableix el llindar màxim d'ocupació, tot i que la Generalitat no contempla aquest requisit.
En els darrers anys, s'ha disparat el nombre de persones migrants que perden la feina. L'associació GRAMC adverteix que conseqüentment s'incrementen les persones en risc de perdre el permís de residència i per tant, la targeta sanitària. Alhora, hi ha tràmits d'estrangeria, com el reagrupament familiar, que requereixen cobertura sanitària. Lavandeira alerta que la Instrucció té repercussions més enllà del dret a la salut. Quan entra en vigor, encara hi ha aspectes molt confusos que generen inseguretat jurídica.
* Notícia publicada al setmanari Directa http://www.directa.cat/noticia/entra-vigor-normativa-sanitaria-que-exclou-les-migrants-sense-papers-lacces-latencio-primari
- Informació sobre la campanya de desobediència a la normativa:
PLATAFORMA PER UNA ATENCIÓ SANITÀRIA UNIVERSAL A CATALUNYA
http://sanitatxtothom.blogspot.com.es/
GUIA PER POSAR EN PRÀCTICA L’OBJECCIÓ ALS REIALS DECRETS-LLEI 16/2012 I 1192/2012 I LA INSTRUCCIÓ AUTONÒMICA DEL CATSALUT 10/2012
http://desobeeix.wordpress.com/2013/03/19/guia-per-posar-en-practica-lobjeccio-als-reials-decrets-llei-162012-i-11922012-i-la-instruccio-autonomica-del-catsalut-102012/