Entrevista a Antoni Castells: “El capitalisme a l’imposar els seus valors morirà d’èxit”
Antoni Castell és Doctor en Ciències Econòmiques i autor de diverses publicacions. Expert en les col·lectivizacions durant la República i la Guerra Civil, assegura que la crisi de valors està darrere de l'econòmica. Ara no dubta a anunciar la fi del capitalisme. "És qüestió de temps", assenyala, i no tant per la crisi actual, sinó per la dels seus valors, que és en la seva opinió el veritable origen de tots els patiments de l'economia en l'actualitat.
GLÒRIA AYUSO - BARCELONA - 05/07/2010
- Semblava que arribava la hecatombe i que serien necessàries grans reformes, però les coses continuen com sempre.
En principi, això és el que sembla. De moment s'ha parat el cop, però a compte dels estats, que són els que s'han endeutat. Sarkozy va arribar a anunciar la refundació del capitalisme i la reformulació del sistema financer, però aquesta tasca s'ha revelat com impossible.
- Per què?
El capitalisme liberal és incapaç de superar la seva pròpia crisi. Per a començar, té com objectiu el creixement il·limitat. En si mateix, no és sostenible. Es basa a més en la submissió de la resta d'activitats socials a la seva i a les seves regles i valors.
- Quines són les seves regles i valors?
L'apropiació de la plusvàlua, l'individualisme, el desig il·limitat d'agrupar riquesa i la competitivitat, que no té res que veure amb la competència. Mentre ser competent significa saber fer bé les coses, la competitivitat es basa en la lluita contra la resta d'empreses.
- A pesar dels mals, ha conduït cap al progrés?
El capitalisme va néixer en el segle XVIII, amb l'apropiació del valor afegit que crea el treball. Després va arribar el capitalisme financer, que va conduir cap a l'especulació. Les crisis prèvies a la primera i segona guerra mundial, el crash del 29, van posar en evidència que els mecanismes autoreguladors del mercat fallen. Van néixer alternatives, més o menys encertades, però fins a la II Guerra Mundial no es va recuperar l'economia. Després va néixer l'Estat del benestar.
- Va ser un avanç.
Les revolucions del Maig francès, la Primavera de Praga, els moviments a Mèxic, les protestes contra Vietnam, Martin Luther King... Tot això va posar de manifest al poder econòmic que havia perdut posicions. El 1970, el 10% de la població a EEUU ostentava el 33% de la riquesa, quan el 1949 arribava a gairebé el 50%. Els poders van actuar i es va tornar a imposar el neoliberalismo, amb Thatcher i Reagan.
- I l'actual crisi suposa el seu enfonsament?
S'ha arribat a la decrepitud, que a llarg termini condueiïx a la mort. És qüestió de temps. Hi ha qui parla d'enfonsament immediat, uns altres albiren brots verds. El capitalisme neoliberal viu ja en un estat zombie.
- Què és el que li ha conduït fins a aquests límits?
Continuar amb el creixement il·limitat no és possible perquè els recursos són limitats, també s'estan danyant els lliures (aigua, mar). Però abans de res s'ha arribat al límit sociopsicològic. El creixement es basa en el consum, i per això la publicitat crea desig il·limitat mai satisfet. La gent acaba desorientada. El capitalisme ha imposat els seus valors, i per això morirà d'èxit.
- Per què?
El problema és la generalització dels valors del capitalisme, que eren inicialment els de la burgesia. S'han imposat sobre la creativitat social. Assumim la generalització de la corrupció, fins i tot pensem que haguéssim fet el mateix. Quan aquests valors es converteixen en els de tots el sistema es torna insostenible.
- Fins a quan?
Com a tal encara pot durar bastant temps. Que estigui mort no significa que desaparegui. Abans és necessari que sorgeixi un altre tipus de societat que el substitueixi.
>>> Entrevista publicada al diari Público:
http://www.publico.es/dinero/326087/capitalismo/imponer/valores/morira/exito/