CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Entrevista a Antonio Carretero, director del Rojo y Negro

Dimecres, 13 abril, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

"El caràcter internacionalista de la CGT exigeix que cada vegada més les nostres webs i els nostres documents siguin accessibles a múltiples idiomes"

"El Rojo y Negro és un viatge constant d'anada i tornada entre el web i el paper".

"Hem de comunicar-nos molt més i facilitar la comunicació a tots els nivells".


Antonio J. Carretero Ajo, 48 anys. Viu a Valladolid. Mestre i llicenciat en Filosofia, és afiliat des de 1986 arran del procés d'unificació confederal de 1984. Va treballar en la primera cooperativa d'educació ambiental de l'estat espanyol, sent membre fundador de la revista Educación Ambiental, primera publicació periòdica que es va editar sobre pedagogia ecològica. Es va especialitzar professionalment en investigació social i en avaluació qualitativa de programes i projectes. La seva militància es va forjar amb el MOC, amb el col·lectiu Garbanzo Negro i la ràdio lliure Caribú de Valladolid. Ha tingut diferents responsabilitats en el Sindicat d'Administració i Serveis Públics (SAYSEP) de Valladolid, així com en la F.L. de Valladolid. Va ser Secretari de Formació del comitè confederal els anys 2004-2005, Secretari d'Acció Social els anys 2005-2009, i des del congrés de Màlaga ocupa la direcció del periòdic confederal Rojo y Negro, en paper i web.

La nova web del Rojo y Negro ( www.rojoynegro.info ) és més dinàmica i participativa i es destaca per seguir apostant pel programari lliure, amb un gestor de continguts open source (drupal), per contenir les gairebé 25.000 notícies pujades des del primer Rojo y Negro Digital, que va iniciar la seva marxa al gener de 2004; una presentació de la informació neta i estructurada, amb un potent gestor de recerques; la inclusió directa de les notícies que apareixen en les webs de les confederacions territorials i la possibilitat de traduir el contingut a múltiples idiomes; i, finalment, la recerca de la participació del visitant mitjançant subscripció a butlletins, comentaris anònims moderats i d'usuaris autenticats, i blogs temàtics que s'aniran obrint en els pròxims mesos.

- El Rojo y Negro digital presenta una imatge renovada, què destacaries en quant a disseny, prestacions, continguts, objectius,...?

L'obsolescència de les webs en la seva forma de presentar continguts i informació sembla que se situa entre els tres i els cinc anys, i d'altra banda, s'han fet avanços importants en el disseny gràfic aplicat a internet, pel que ambdós aspectes obliguen a que totes les webs tendeixin més tard o d'hora tant a modificar el seu disseny com a afegir noves funcionalitats, sobretot interactives i multimèdies. Aquests canvis al seu torn exigeixen plantejar-se el problema de què fer amb la informació pujada durant el període de vida d'un disseny web i/o gestor de continguts determinat. El més fàcil és deixar la informació en un adreça web fixa, perquè qui vulgui pugui seguir consultant-la, i començar amb el nou disseny partint de zero. Però això trenca la fluïdesa històrica de la informació i la trosseja en segments temporals discontinus, l'única relació dels quals són els enllaços directes que puguin fer-se entre ells.

Des del principi hem tingut com objectius prioritaris que la nova web del Rojo y Negro: 1r. es mantingués en l'esfera del programari lliure, amb un gestor de continguts open source, triant drupal per la seva escalabilitat, la seva important estabilitat i la nombrosa comunitat de desenvolupadors que l'alimenten; 2n. fora capaç de migrar amb eficàcia les gairebé 25.000 notícies pujades entre entre gener de 2004 i gener de 2011; 3r. presentés la informació d'una manera neta i estructurada; 4t. possibilités la inclusió directa de les notícies que es pugen a les webs de les confederacions territorials, a partir de les seves RSS.

La migració dels continguts acumulats en els 7 anys d'existència del Rojo y Negro digital ha suposat, per la seva banda, dos reptes importants: posar a punt un mòdul de drupal que migrés adequadament tota la informació gestionada anteriorment mitjançant spip (gestor de contingut de l'anterior web) i implementar un cercador avançat i exhaustiu en els seus filtres per a poder arribar a la informació que es vulgui buscar. Convido que la gent jugui amb les opcions avançades del cercador per a veure les seves possibilitats. Es pot dir que l'actual Rojo y Negro ha estat un banc de proves per als desenvolupadors del mòdul de migració.

Un altre aspecte a destacar quant a l'estructura i al disseny, i que incideix en la navegació és que cada secció, subsecció i cada notícia, presenta al mateix temps que la seva informació específica, a la seva dreta en els blocs de galeries, videos i àudio, tota la informació relacionada amb ella o amb la secció o subsecció a la qual pertany.

- Una de les coses que destacaríem és la possibilitat de traduir automàticament els seus continguts a la resta de llengües que es parlen a l'estat espanyol i a nombroses llengües internacionals, què us va motivar a fer-ho i com valores aquest tipus d'eines?

Per desgràcia estem encara lluny de comptar amb eines online que ofereixin traduccions automàtiques correctes de l'idioma original, però sens dubte les que existeixen ajuden a poder comprendre textos informatius literàriament no complexos i això, al costat de l'accés a les xarxes socials mitjançant un desplegable en cada notícia (sota el títol share), possibilita tant la lectura comprensiva de les notícies com la seva inclusió en les xarxes socials.

El caràcter internacionalista de la CGT exigeix que cada vegada més les nostres webs i els nostres documents siguin accessibles a múltiples idiomes, i òbviament, als d'aquells pobles i nacionalitats que conformen l'estat espanyol. En aquest sentit, sempre hi ha una complexa dialèctica entre facilitar la major part dels continguts en el castellà majoritari i el respectar escrupolosament la idiosincràsia idiomàtica dels pobles - i per tant de les organitzacions territorials que constitueixen la CGT- que compten amb una llengua pròpia. Fins i tot l'esperantisme té ja el seu petit espai en el Rojo y Negro, i espero que pugui comptar en breu amb un espai propi tipus blog.

- Com valoreu el volum de visites de la pàgina web? És una eina per a ús intern de la CGT o penses que a nivell general té una bona acollida i seguiment?

Cal desmitificar una miqueta la creença que internet ho visita molta gent o que cada vegada siguin més les persones, sobretot joves, que estan tot el dia enganxades a una pantalla navegant i interaccionant en les xarxes socials. Cada mitjà té els seus moments d'ús i la seva audiència-tipus. Dit això, no hi ha grans diferències almenys de moment, entre el nombre de visites que tenia l'anterior pàgina i el que està tenint aquesta, que ronda una mica més de les 50.000 visites mensuals, que equivalen a poc més de 30.000 visitants distints al mes.

Aquestes són xifres molt similars, d'altra banda, a les que genera la web oficial de cgt ( www.cgt.org.es ). Però és convenient relativitzar-les, doncs el 67% d'aquestes visites tot just superen els 30 segons (és el tràfic de fons d'internet, degut principalment als motors de recerca, a les RSS, a robots d'indexació), sent només un 18% les que estan durant 5 minuts o més.

El que sí succeeix amb la nova web és que hi ha majors possibilitats d'aconseguir pics extraordinaris de visites simultànies en un dia o a unes hores determinades, degut al fet que certa notícia (va passar amb el conflicte d'Aena el primer cap de setmana de la posada en funcionament de la web al gener passat) es mogui en les xarxes socials, generant tals pics. La tendència està doncs que aquests pics de visites s'intensifiquin i proliferin, però per a això cal donar temps al funcionament a ple rendiment de la web, amb funcionalitats que arribaran espero que en breu, com són el sistema de comentaris o els blogs temàtics o d'autor.

- Quina relació té la versió digital amb el Rojo y Negro mensual en format paper?

És una relació complexa, de vegades paranoica, i gairebé sempre fregant la paradoxa, però no més ni menys que el que succeeix en qualsevol altre mitjà que s'expressa o vol seguir expressant-se igualment en paper i en la xarxa. Amb l'excepció que la capçalera Rojo y Negro té un tiratge mensual, no diària, pel que es construeix com síntesi d'un mes ja passat i s'enfila amb l'esdevenir del següent marcat per l'agenda de la CGT o dels esdeveniments rellevants. La tendència és que el mensual sigui un eina multidimensional, que serveixi a un temps de conscienciació, de visibilitat i desemmascarament de l'explotació i de l'alienació, però també de debat, anàlisi i reflexió més assossegada.

No podem oblidar que el Rojo y Negro en paper arriba cada mes a 38.000 llars, és a dir, de 20 a 28 pàgines segons l'edició i les separates que s'incloguin, són mirades, llegides i manipulades per milers de subjectes adscrits a una organització que es vol revolucionària, és a dir transtornadora de consciències i transformadora de la societat. En aquest sentit, el paper no ha de quedar-se com un simple aparador del que fa, diu i pensa la CGT en el dia a dia de la seva labor social i sindical -el dia a dia informatiu és el que alimenta la web-, per contra ha d'intentar aportar interpretacions d'aquesta realitat en format d'opinions, anàlisis, reportatges, entrevistes, informes, que enriqueixin la intel·ligència i les capacitats crítiques i argumentals de qui ho llegix en el seu exercici de confrontar-se amb les tasques militants però també amb la globalitat del que esdevé.

La meva hipòtesi és que el publicat en el paper sigui generador de sentit ideològic, produeixi una certa creació col·lectiva de significats que, partint de la crua realitat, ens permetin dialogar entre el nosaltres que és la CGT, i l'altre nosaltres inserits en una xarxa de relacions, organitzacions i subjectivitats dissidents amb l'ordre establert, rebels a la dominació de l'estat i del capital. És un viatge constant d'anada i tornada entre la web i el paper, i les referències a la una i a l'altre haurien de ser també constants i creixents.

L'esdevingut en la xarxa, és a dir el que la xarxa explica es perd gairebé a l'instant de quan sorgeix. El mostrat en la tinta del paper s'objectivitza, s'institueix d'una manera una mica més permanent, menys fugissera...

- Els diferents ens de la CGT participen de forma suficient en l'enviament de continguts i en el subministrament d'informació?

Les webs confederals, les territorials i les sectorials juntament amb la informació que les seccions i sindicats envien directament al correu de redacció, són les fonts d'informació principals del Rojo y Negro online. Però totes aquestes web, pel seu caràcter institucional i oficial, tenen un baix perfil interactiu. La pàgina del Rojo y Negro ha de tenir entre les seves comeses el contenir i abastar la informació rellevant generada a peu de carrer per totes aquestes webs territorials i sectorials i al temps possibilitar la participació interactiva de afiliats i militants, mitjançant el sistema de comentaris, el sistema de blogs i el formulari de contacte.

- Tenir uns mitjans de comunicació propis és una eina indispensable per a difondre una informació diferent, estendre els nostres missatges i ampliar el nostre ràdio d'acció, creus que amb els mitjans que tenim s'estan complint aquests objectius?

No, per la senzilla raó que el fet de tenir molts mitjans l'única cosa que significa en primera instància és que la CGT genera molta informació, la qual cosa sens dubte és important tant en si mateix com en les probabilitats que aquesta informació es difongui. Però perquè hi hagi una efectiva difusió i una extensió major del nostre discurs i de la nostra acció, és indispensable que els mitjans estiguin d'alguna manera posicionats, igual dóna en la web com en quioscs, llibreries comercials o alternatives, en els bars, en l'ateneu o associació, o en el tauler d'anuncis de l'empresa o l'oficina en la qual la gent treballa. I em temo que aquesta batalla de distribució i posicionament no l'estem donant encara. Però hem de fer un esforç per a veure propostes i línies d'actuació en aquest sentit. Aquesta és potser una de les tasques pendents sobre la qual cal posar-se a treballar.

- Quina petició o missatge vols fer arribar al conjunt de sindicats, federacions, seccions sindicals, afiliats i afiliades de la CGT? I als moviments socials?

Totes i tots, amb responsabilitats o sense elles en la Confederació, hem de comunicar-nos molt més, i hauríem de facilitar aquesta comunicació a tots els nivells. El sistema ens vol com singularitats inconnexes, fàcils de manipular o manejar, tant si parlem d'individus, com si parlem de qualsevol agrupació (seccions sindicals, sindicats, organitzacions o col·lectius socials, comarques, localitats) i vol que el nostre ràdio d'acció es limiti al màxim al context singular de cadascú.

La CGT com anarcosindical que és, federativa i llibertària, ha de lluitar sempre tant en el seu interior com fora d'ella per a trencar aquestes barreres que assumim com naturals. Són les nostres pròpies fronteres les que hem de trencar, i en la ruptura amb els límits de les nostres accions dissidents, travessar-les de solidaritat per a reconectar-les amb la permanent revolució del global. En aquesta tasca els mitjans de comunicació propis són imprescindibles i indispensables, doncs són el suport en el qual s'expressa i es difon la solidaritat. Les nostres lluites socials i sindicals, les d'ara mateix i les que hi ha per venir, no són ni poden deixar de ser més que la solidaritat en acció enfront de la insolidaritat instituïda.

* Entrevista realitzada per Joan M. Rosich, Coordinador del Catalunya-Papers, publicada en el núm. 127 de la revista.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció