CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Entrevista a Blanca Rivas, Secretaria de Jurídica de la CGT de Catalunya

Dijous, 9 setembre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Entrevista realitzada per Txema Bofill

Blanca Rivas i Roigé, 31 anys, de Lleida, joventut i aire nou a la CGT. Advocada laboral i responsable de la Secretaria de Jurídica de la CGT de Catalunya. Ens trobem al bar de la CGT a Via Laietana. És puntual. Parlem sobre les entrevistes. Em diu és més xulo i divertit les entrevistes en directe, on surt el que es parla, que les escrites per internet, més elaborades i pensades. Blanca s'explica fluidament i molt bé. En la seu de la CGT coneix i saluda a tothom, i a cada quatre passes l'aturen per a donar-li informacions d'última hora, uns fulls de propaganda, o per a parlar-li, saludar-la, o intercanviar-se noticies. Blanca Rivas és una activista directa, independent, cultivada, sense por a dir el que pensa, i crítica. Lluitadora pels drets dels treballadors, precaris i aturats. En l'entrevista, moltes coses interessants s'han quedat sense publicar o retallades per manca d'espai, com el bon treball de la CGT amb els immigrants, o bé, una argumentada exposició contra la reforma laboral del Zapatero. Personalment m'ha agradat que animi a la diversitat de grups llibertaris i anticapitalistes a lluitar junts. Li desitgem molts èxits.

- Aquí en la CGT, la majoria són homes i gent gran, no sols en els càrrecs de responsabilitat, sinó també en les manifestacions. Hi han poques dones i gent jove. Com és? Tu, què hi fas aquí....

Pel que refereix a la masculinitat del sindicat, crec que es deu que a l'època del fervor sindical, quan van sortir, les dones eren un sector que no estava al món laboral. D'un temps cap aquí, quan les dones si han incorporat, el sindicalisme ha perdut la força, ja no és un referent de lluita. De totes maneres cada cop en som més.

- Per què els sindicats estan tan desprestigiats avui i ja no són un referent de lluita?

Jo crec que els sindicats majoritaris fa temps que no estan defensant els drets dels treballadors i la gent pensa que “tots els sindicats són iguals”, es va decebent i moltes vegades hi segueix perquè li han solucionat "x" problemes. Però hi ha un descrèdit general.

- Aleshores perquè en un sindicat anarcosindicalista, com la CGT, les dones no s'hi apunten més?

El món sindicalista és -se'm fa difícil utilitzar la paraula- un món masculí, un món dur, un món, que cobreix uns aspectes del tema laboral, que són de batalla. El mon sindicalista no recull altres sensibilitats, no et diré femenines, però sí altres maneres de fer les coses que potser com a dones hi podem aportar.

- Per exemple?

Quan assisteixes a reunions, de vegades hi han actituds rígides, autoritàries. No dic que hi hagin actituds d'homes i d'altres de dones, però sí que no és un clima propici per poder recollir depèn de quines sensibilitats i aportar-hi una perspectiva de gènere.

- Per què els joves no s'afilien?

Primer, pel desprestigi del món sindical. En segon lloc, perquè les seves condicions precàries i inestables els fan fan tenir por. Els afiliats t'ho expliquen, que la majoria de joves no reclamen res. També crec que s'ha perdut la consciència de classe.

- Por i sense consciència, com poden defensar els seus drets?

La majoria de joves deixen precaritzar les seves condicions laborals, accepten contractes de treball amb mobilitat geogràfica, funcional, salaris inferiors, sense reconeixement d'antiguitat, fan hores extres sense protestar, etc. No s'adonen que amb això són també responsables de la precarització del món laboral.

- Per què ho accepten tot?

Et posaré un exemple, parlant amb els delegats de la Secció Sindical del Banc Santander de Lleida sempre et diuen que no hi ha afiliació jove al sindicat, que “Els joves ho permeten tot a canvi d'anar pujant”. A ells, per ser sindicalistes i de la CGT estan vetats, normalment són operatius d'oficina. En canvi, els directors i els sota-directors són xavals joves, que han anat acceptant les condicions precàries. L'esperit no és de lluita, és d'individualisme i competitivitat...

- ...La competitivitat, la base de l'educació actual, de la LEC del Maragall. Hi han altres raons?

Segurament. També hi ha un desconeixement espectacular dels drets laborals. Els nostres pares i les nostres mares van lluitar per a tenir uns drets, un estatut dels treballadors, un dret de mínims, que hem heretat i estem perdent. Drets que al no haver-los lluitat, els joves ni coneixen, ni valoren.

- Per exemple.

Et ve molta gent jove que ha firmat “finiquitos”. Ho firmen tot. Tu els dius: “Però no t'ho vas llegir abans de signar?”. No llegeixen les condicions, ni demanen vacances, ni res. Hi ha molt desconeixement. Totes ens hem espavilat quan ens ha arribat la primera patacada.

- S'han acomiadat a dos milions de treballadors, sobretot immigrants, precaris, joves, els que eren més fàcils i barats d'acomiadar. Ara necessiten tornar-los a contractar, ja que són els més obedients i ho accepten tot, com expliques, però crec que abans volen acomiadar els fixes, els que lluiten, els grans. Què en penses?

Si, crec que les intencions van cap a contractar en precari i retallar el pes de la negociació col·lectiva. De totes maneres, amb els anys, l'acomiadament, sota el meu parer, ja és lliure.

- Jo el que no entenc és que ens vulguin fer creure que abaratint l'acomiadament es creen llocs de treball. Sembla de sentit comú que si els empresaris tenen carta blanca per acomiadar, i a més l'estat finança part de l'acomiadament, hi haurà més gent gent a l'atur i no al revés.

És un engany. Els empresaris ens diuen que per a contractar més treballadors de manera indefinida, cal que l'acomiadament no costi diners, o en costi poc. Però això és una bajanada. No crea llocs de treball. El que crea llocs de treball és la reducció de la jornada, polítiques formatives, ajudes a les polítiques productives i no a les especulatives i financeres, etc. Ara el govern indirectament està subvencionant l'acomiadament als empresaris, un company em deia “Tot això facilita i serveix amb bandeja la reforma de la seguretat social que volen fer”. Volen reduir les prestacions de la seguretat social, reconsiderar les ajudes a viudes, sols per a persones que puguin demostrar que depenien del sou del marit, entre moltes d'altres propostes que empitjoren el marc social.

- I com s'arregla tot això?

Canviant el sistema

- I com es canvia el sistema?

És que si jo em pogués plantejar una reforma laboral en positiu, no la trobaria. L'estatut dels treballadors actual és un dret de mínims. Sempre que haig de defensar treballadors, ja no demano millores, sinó que es respecti el marc laboral vigent. En una xerrada a Lleida, els companys de TMB (Transports Metropolitans de Barcelona) ens deien: “la gent es pensa que som molt radicals, però nosaltres l'únic que demanaven és tenir el mateixos drets que els altres treballadors... dos dies de descans”.

- O sigui, que ara s'està lluitant, quan es fa, per a mantenir drets...

... Sí, per a que no ens respectin el poc que ens permeten negociar.

- Ets la responsable de jurídica del Secretariat Permanent de la CGT com s'hi arriba a aquest càrrec?

M'han enredat!

- Com?

Estava a la CGT a Lleida, implicada sobretot en temes d'acció social, i els companys de la CGT m'ho van proposar. Al dir-los que si, es varen seguir els tràmits interns: propostes, vots, presentacions, etc.

- En què consisteix la feina de jurídica?

Hi ha el que faig, i el que m'agradaria fer...

- ...Comencem pel que estàs fent

Intento mantenir informada a tota la CGT dels canvis normatius que hi han, de les reformes, resolc dubtes jurídic, etc. Bàsicament és informar. També fem i/o traduïm al català dossiers i informacions d'interès pel sindicat. I tractem els conflictes interns que ens arriben...

- ...Pots concretar?

No sé... Per exemple, algú truca i explica el conflicte que ha tingut amb un advocat, o amb un empresari, etc., doncs mirem què es pot fer.

- T'arriben casos de corrupció interna, de delegats o càrrecs sindicals, que no fan el seu treball, o mal us dels béns del sindicat? És el teu treball?

Això depèn del càrrec d'organització. Si arriben denuncies a jurídica, les passem i informem al Secretaria Permanent, i allà es pot valorar però les decisions es prenen a la plenària, on hi són tots els sindicats de Catalunya. La CGT, com a sindicat llibertari, té mètodes en principi horitzontals i assemblearis, i així intentem treballar.

- Hi han casos de corrupció?

Com a totes les cases, és clar. Mentiria si et digués que no.

- Què és el que t'agradaria fer a jurídica?

M'agradaria que les jurídiques del sindicat poguessin treballar més en equip, més traspàs d'informació, més col·laboració, etc. Sobretot perquè la defensa jurídica dels treballadores fos més efectiva. I el que penso que ha de minvar és l'opció judicial dels sindicats... Les batalles ja no es guanyen tant per l’acció sindical (lluites, vagues, piquets, etc.) sinó per l'activitat judicial. Per exemple una vaga com la TMB ja no ho és l'usual. Ja no hi ha l'actitud habitual d'abans: “no, doncs parem”, “no, doncs sortim al carrer”, “no, dons et cremem el cotxe”. Ara, massa sovint, es demana als advocats que solucionin els conflictes.

- Hi han reunions d'advocats per a intercanviar informacions, problemàtiques?

No, perquè no tots són advocats militants. Uns poden ésser professionals militants o amb consciència de classe, d'altres poden no ser militants i tan o més bons professionalment, però no tenen per a que implicar-se més enllà en temes de la CGT. Cadascú és del seu despatx. Bé, tenim 4 anys per anar trencant esquemes, obrint escletxes...

- Contractar advocats més militants?

Doncs jo valoro un bon professional però al nostre sindicat penso que no tothom ens pot defensar com cal. Perquè un advocat pugui tenir la confiança del sindicat i el defensi amb uns valors clars i contundents ha de saber on està.

- Ara hi haurà una vaga general. Com analitzes la situació?

Per la CGT, i des del primer dia, la vaga general és imprescindible. Ens sobren els motius. Tenim raons com per una vaga general indefinida, i per a paralitzar el país el temps que faci falta. Quin és el problema? Estem parlant d'uns grups de treballadors desmotivats, que no creuen en la utilitat de la vaga general ni en res. Hi ha una situació general de descontent però es creu que la vaga no servirà de res... doncs imagina't el que pensen de la vaga d'un dia i d'aquí dos mesos.
Malauradament molts treballadors pensen que reivindicar drets i lluitar no serveix de res. Jo crec que, si UGT i CCOO s'han hagut de menjar la reforma laboral, és que saben que ja no tenen el poder que tenien abans. I si no l'han signada és per no perdre la poca credibilitat que encara tenen.

- Com ho veus que els sindicats majoritaris declarin una vaga a tres mesos vista?

És una anormalitat que no he vist mai, en cap època, ni país. Ells, la vaga general ni se la creuen, ni tenen ganes de fer-la i a més són uns venuts. La reforma no l'han firmat, perquè acabarà igual, tant si la firmen com no. La seva proposta de vaga general és una absurditat. Ells diuen: “la farem a tres mesos perquè així la podem preparar més”. Això no és una vaga general. Una vaga general és quan quan es para el país l'endemà mateix de la proposta de les retallades. La vaga general a tres mesos vista no servirà de res. Els treballadors no la seguiran perquè ja tot està fet. UGT i CCOO no són sindicats de classe, ni són res.

- Què són?

Són asseguradores, empreses de turisme, que et fan descomptes al dentista, als parcs d'atraccions, etc. Són una aberració, respectant el que encara queda de decent a les bases. No es creuen la lluita, només fan les coses per no augmentar el descrèdit. Són una gran empresa més i han perdut tota la consciència de classe. Per mi, estan a l'altre costat de la barricada, perquè la seva intenció no és canviar res. Caldria sortir al carrer ja, però des de la CGT hem d'admetre que no tenim capacitat de paralització pels mitjans tradicionals... A vegades penso que no podem convocar sense els majoritaris... I a vegades penso que nosaltres hem de convocar vaga i jornada de lluita amb els que estan al nostre costat de la barricada i a veure que passa... Potser ens sorprendríem!

- Estem malament i el país també.

Sí.

- Una pregunta que m'ha fet arribar un amic de la CGT: quina diferència hi veus entre els delegats de la CGT i els dels sindicats majoritaris? Quines actituds haurien de tenir els de la CGT?

Crec que els delegats de la CGT haurien de ser anarcosindicalistes, incorruptibles, solidaris, saber treballar assembleariament i defensors dels drets dels treballadors i les treballadores. Un delegat nostre ha de ser també militant... però, de vegades penso que la CGT ha crescut molt i no sempre és com a mi m'agradaria.

- Sobre les divisions actuals de l'anarcosindicalisme. Com ho veus?

Si et sóc sincera, jo vinc de la CNT de Lleida...

- ...Com va ser que et passessis a la CGT?

Al 2001, un grup de joves varem re-crear la CNT a Lleida. Era un espai de militància sobretot un col·lectiu llibertari. Jo comparteixo ideològicament més la dinàmica de la CNT, la dinàmica de l'acció directa. Crec que la participació en els comitès d'empresa corromp, i que alguna gent no milita per ideologia sinó per l'alliberament com a delegat. La posició de la CGT de dir: “si no estic en els comitès d'empresa i no participo en les eleccions sindicals estic destinada a no poder fer res” la valoro positivament. És adaptar-se a les circumstancies actuals sense oblidar el que penses.

- Nedar i guardar la roba. Posa un exemple.

Ara la CGT participa en ERO, però no els firma, perquè no accepta els acomiadaments a canvi de res. Però, és clar, potser anar-se adaptant i adaptant, potser un dia firmarà ERO, i anar-se adaptant i adaptant potser un dia... Això és en el que no estic d'acord. Per mi caldrien canvis. Participem a les eleccions i als comitès per no quedar fora, fins aquí perfecte, però jo posaria limitacions com: cap delegat hauria de tenir jornada completa d'alliberament, aquest hauria de ser rotatiu, cada any o cada dos anys... La gent sempre ha militat de forma voluntària, les hores s'han tret del seu temps lliure... Cal ser valentes i demostrar que som el que diem.

- T'agradaria que els diferents sindicats anarcosindicalistes s'ajuntessin, o ja trobes bé que es mantinguin separats.

És perillosa aquesta pregunta. Crec que recullen sensibilitats diferents. Crec que està bé mantenir el que ens caracteritza i treballar amb qui i pel que volem, però treballar conjuntament en tot el que es pugui. A Lleida sempre hem intentat treballar totes juntes: de independentistes a llibertaris. Endavant i la CGT van fer una campanya conjunta al 2003 i la CNT i la CGT van signar conjuntament actes com l'1 de maig per primer cop al 2005.

- O sigui que vosaltres sou un exemple!

A Lleida, sempre que s'ha pogut, s'ha apostat per la unitat de l'esquerra anticapitalista. Jo crec que cada col·lectiu s'ha de sentir còmode en el dia a dia, mentre es pugui treballar conjuntament, la reunificació no la veig ni necessària, ni innecessària.

- A Barcelona, ni pel centenari s'han pogut fer accions conjuntes...

La situació de Barcelona se m'escapa... A Lleida no tenim aquests problemes d'aquí.

- Quin treball està fent la CGT amb els immigrats?

La CGT fa molt bona tasca amb els immigrants. Fa molts anys que té àrees d'immigració. A molts llocs treballa molt com a Terrassa, a Lleida, a Reus. Són referents dels llocs com a immigració. La filiació d'immigrants ha estat bastant important.

- Els immigrants, a diferència dels joves, no tenen por?

Sí que tenen por. Els immigrants conscienciats es mantenen afiliats. Malgrat la por, n'hi van havent.

- Què fa la CGT pels aturats?

La CGT és un sindicat, com tots, previst per als treballadors. És complicat, ja que avui pots ser treballador i demà aturat. La CGT hauria de servir i saber donar cabuda als aturats, que tinguessin un espai en el sindicat. També crec que nosaltres, la CGT, hauríem de potenciar pràctiques anarcosindicalistes, com per exemple, cooperatives, fer viables les pràctiques en les que creiem. Hauríem de tenir capacitat d'aprofitar el context per treballar en les alternatives que plantegem.

>>> Entrevista publicada al Catalunya 119, juliol 2010.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció