Entrevista a Cristina Carrasco: ‘L’economia feminista va més enllà de la igualtat entre homes i dones’

Cristina Carrasco Bengoa, investigadora en Economia Feminista, defensa que "l'economia només considera el temps dedicat al treball de mercat" i ignora el treball de cures, realitzat tradicionalment per les dones.

L'economista proposa un canvi radical de sistema, cap a un altre model "humà, que estigui primer per la vida, que cuidi a la seva població" i que no plantegi desigualtats per cap dels eixos que existeixen.

Creu que l'economia és la disciplina menys oberta a tots els canvis. Cristina Carrasco Bengoa es retira de la docència, però el seu treball com a professora de Teoria Econòmica de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB) ha deixat importants publicacions i un gran treball de recerca en economia feminista. La seva facultat, a part d'una assignatura optativa sobre 'Dones, treball i societat', participa en el màster d'Estudis de Gènere i ha aconseguit recentment un Doctorat en el mateix camp. Així mateix, s'estan plantejant canvis des d'alguns departaments per ensenyar economia sobre la base de perspectives alternatives al capitalisme.

- L'economia feminista persegueix la igualtat entre homes i dones?

El que anomenem economia de gènere és la cerca d'igualtat, però ho diferenciem d'economia feminista, amb la qual anem més enllà.

- La cerca de la igualtat no és desitjable en economia?

És que la igualtat... Què vol dir "la igualtat"? Igualtat no implica necessàriament un canvi de sistema. A més, quan es parla d'igualtat, encara que no es digui, s'està plantejant que les dones ens igualem als homes al mercat laboral. Mira els indicadors, sempre són: quantes dones ara participen al mercat laboral, la bretxa salarial, quantes dones diputades, quantes dones tècniques de no sé què, directives... Jo mai he vist indicadors d'igualtat que diguin quants homes planxen les bruses de les seves dones o quants homes cuiden a la seva àvia que té alzheimer. Aquests no apareixen com a indicadors d'igualtat.

- Que les dones es “igualem” als homes, però no a l'inrevés.

Si ens arribéssim a igualar, imaginem-ho així, a mi el sistema em segueix semblant expoliador, explotador, etc. I de vegades hi ha igualtat per a baix. Per exemple, antigament les noies joves feien molt treball a casa i els nois no feien res, avui crec que cap en fa gens. S'han igualat. I surten al mercat laboral i tots són precaris. Elles i ells. Ah! Iguals! Iguals per on? Per a baix, la igualtat no em serveix. Penso que cal canviar la perspectiva del món i fer un altre món molt més equitatiu per a homes i dones però des d'una perspectiva diferent, no pot ser dins d'aquest mateix model.

- I això sense considerar la interseccionalitat.

Hi ha molts eixos de desigualtat. Imaginem-nos que homes i dones fem les mateixes activitats amb el mateix valor, que això ja seria molt difícil en un sistema capitalista, però els nivells de classes socials o de renda seguirien existint. És l'essència del sistema capitalista: uns han d'explotar a uns altres... Al món que tenim és impossible fer-se ric si no t'has aprofitat del treball d'algú. Tu amb el teu propi treball pots subsistir, et faràs ric si et toca la loteria, però si no vol dir que estàs explotant a algú, directa o indirectament. Aquestes desigualtats no es poden eliminar perquè s'eliminaria el sistema.

- L'economia feminista nega que les estadístiques econòmiques siguin fidels a la realitat.

L'economia només considera el temps dedicat al treball de mercat i que es quantifica per hores des de la industrialització. Això és el que es recull en les estadístiques i tota la resta, que està fora del mercat, per a l'economia no existeix. I per tant, si no existeix no es mesura o recull.

- Com el treball de cures. Es tracta d'una sèrie de relacions emocionals recíproques?

En general, no és que existeixin persones cuidades i persones cuidadores. Per descomptat que hi ha moments en la vida, sobretot l'inici i el final, on les persones són molt depenents de cures. Però al llarg de la vida tots som interdependents i requerim cures: de vegades més biològiques, de vegades més emocionals. Tot això que és fonamental directament per a la vida de les persones no es considera mai.

- És possible mesurar aquest tipus de treball?

Del treball de cures sí que hi ha una part que pot ser mesurable, però hi ha una gran part que són aspectes subjectius, de relació, d'emocions, d'afecte... No tot té una traducció en nombres.

- Per això l'economia feminista demana ampliar la visió?

Hi ha economies heterodoxes, crítiques, més marxistes o més keynesianes que no són l'economia dominant, que treballen altres temes com la pobresa o la desigualtat de la renda, però que es mantenen en els marges del mercat. L'única economia que trenca els marges del mercat és l'economia ecològica, que incorpora tota la naturalesa. I, d'altra banda, l'economia feminista, que incorpora tots els treballs que cauen fora del mercat. Aquesta és una visió molt més realista.

- Més enllà de l' homo economicus racional.

Per descomptat. L'objectiu de l' homo economicus és l'obtenció de benefici. L'economia està pensada perquè funcionem més ràpid: més velocitat, més productius, més diners, més beneficis...no? Jo sempre dic que si jo vaig a rentar els plats amb el meu fill i aprofitem per tenir una bona conversa, què vol dir ser més productiu? L'objectiu era la conversa, no era rentar els plats més ràpid.

- Trobar-nos davant aquestes qüestions menys quantificables ens obre un problema clar a l'hora de buscar formes de mesurament que serveixin per comprendre aquests aspectes de forma rigorosa. Existeixen indicadors per a aquest tipus de treball?

En una societat tan racional com aquesta tot el que no es pugui convertir en nombre sembla que no tingués valor o rigor, la qual cosa és falsa. Nosaltres podem tenir alguns indicadors més quantificables que són discutibles. Per exemple, les enquestes de l'ús del temps que ens donen el temps que dediquem a la llar. No obstant això, seguim treballant amb nombres abstractes i anem desplaçant i intercanviant temps que no són iguals. Sempre dic que un indicador interessant, encara que més qualitatiu, per comparar països seria mesurar com el país cuida a la seva població. Ens donaria elements de més humanitat que el Producte Interior Brut (PIB).

- Indicador que vostè qualifica d'androcèntric. Per quin motiu?

Quan parlem d'androcèntric ens referim al fet que estan centrats en les activitats assignades a la població masculina. El món del mercat laboral, del treball pagat, va ser assignat a la població masculina. I segueix sent-ho, perquè el fet que les dones haguem fet un esforç per integrar-nos al mercat laboral no vol dir que la població masculina i la societat en el seu conjunt ho tinguin assimilat. Si nosaltres prenem indicadors del treball de mercat, els podem anomenar indicadors androcèntrics perquè il·lustren l'activitat assignada per excel·lència als homes.

- En els plantejaments de l'Economia Feminista, el binomi treball-temps té un paper fonamental. Què implica que les pautes socioculturals en l'actualitat entenguin el temps en forma d'hores de rendibilitat?

Aquest temps quantificable es dóna a partir de la industrialització. Abans, a l'àrea rural o camperola, no funcionava així, funcionava molt més regit pels temps de la naturalesa. Quan comença la industrialització, comença el temps rellotge: “cronòmetre”, “quantificar”, “temps-diners”, “el temps no es pot perdre”, “el temps és or”... etc.

- I s'associa el temps al benefici econòmic?

Aquest temps, cada vegada que l'empresa pot, l'explota més i en treu un benefici important. Un altre benefici el treu perquè espolia el temps de les dones que treballem a casa, i perquè hi ha una part important d'aquesta feina que va a reproduir la força de treball que després es va a l'empresa a un preu molt barat. També hi ha un espoli de la naturalesa, perquè l'empresa no respecta els temps de reproducció dels recursos renovables. Aquesta economia capitalista està organitzant i controlant els diferents temps.

- Què implicaria canviar aquesta organització dels temps?

Primer que cal canviar les formes de produir, les formes de consumir, no cal produir per al benefici. No vol dir que no vagis a obtenir cap benefici perquè has de viure, però has d'obtenir-ho respectant els temps de la naturalesa. Per tant ja no podem usar tota l'energia que fem servir. I també cal respectar els temps de cures. Els temps són un element clau avui perquè modificar-los ja és modificar tota una estructura des de la base.

- És a dir, que el sistema capitalista intervé tant en l'esfera laboral, com en la pública i privada, ja que repercuteix en tots els temps.

Clar, és que jo fins i tot no diria que intervé, sinó que n'és part. La producció capitalista no podria viure si no tingués recursos naturals perquè, en el fons, i per això els ecologistes no volen usar la paraula producció, no produïm res, l'única cosa que fem és transformar la natura, i en aquesta transformació destruïm. Amb la qual cosa produir no produïm res. Béns, em refereixo. Coneixement o afecte val, però coses tangibles no. Per tant, sense recursos naturals l'empresa no pot funcionar i sense força de treball tampoc. I la força de treball es reprodueix des de les llars. Es tracta d'un sistema que utilitza la força de treball i els recursos naturals per als seus beneficis però manté invisibles aquests pilars per ocultar d'on procedeixen els guanys.

- Comentava que l'economia ecològica és l'única que, juntament amb la feminista, se surt dels marges del mercat. Què tenen en comú i en què es diferencien ambdues perspectives?

Trenquen les fronteres i incorporen elements que no passen pel mercat. Elements que no són quantificables com els temps de cura, que no tenen preu ni volem que el tinguin. En l'economia ecològica els preus són polítics: el petroli es mou per interessos, en part pel cost d'extracció, perquè el petroli no es produeix, està produït. És a dir, l'empresa capitalista vol anar cada vegada més ràpid però els temps de la natura són els que són. Tenim molts punts en comú i a més som els dos grans fonaments, els pilars del sistema capitalista. Per això parlem de l'economia de l'Iceberg, són com els pilars ocults, a dalt apareix el mercat i el sistema financer.

- Malgrat ser els dos grans pilars del sistema, no van de la mà...

Els punts de desacord són, crec, la poca sensibilitat masculina encara a tot el que podríem anomenar l'economia de la cura. Jo crec que dins d'algun sector de l'ecologia ja està bastant assumit i sensibilitzat però hi ha sectors que normalment encara no ho consideren, ho consideren secundari, “primer és el planeta” i totes aquestes coses. I bé, aquí estem intentant els diàlegs. Perquè el que és clar és que o ens posem tots d'acord els que estem “contra”…

- Els de a baix de l'iceberg.

Els de a baix de l'iceberg. Fins i tot totes aquestes noves formes, tot el que són moviments cooperatius o economia social i solidària... Però per exemple molts d'ells no tenen en compte els temps de cura. Tot això requereix debat, experiències, i no són fàcils, no?

- Comenta que és molt complicat que un canvi de model es dugui a terme des de les institucions, perquè aquestes no legislarien per autodestruir-se. Però també és complex que la mobilització ciutadana aconsegueixi canvis profunds a llarg termini que vagin més enllà de protestes puntuals que més tard absorbeixin i modifiquin les mateixes institucions. Ens trobem davant un altre problema de compatibilitzar diferents temps?

Jo crec que el tema és tan complex... perquè clar, es tracta de canviar el sistema. Crec que cada generació va fent el que pot. Sempre penso que hem de tenir clar cap a on anem i buscar petites accions que ens encaminin cap a allà. Sabent que el camí mai se sap quin és, perquè de vegades els moviments agafen unes dinàmiques que no t'esperes.

- Quins serien els elements necessaris per dur a terme aquests petits passos?

Una societat organitzada. Si realment tenim assimilat i interioritzat el que planteja l'economia feminista, això ens farà actuar allà on estiguem d'una manera diferent. En la facultat, per exemple, hem aconseguit alguna assignatura. O quan fem classe, no és que fiquem un capítol sobre economia feminista, sinó que intentem donar-li una altra perspectiva a l'economia que anem a impartir. La institució educativa té també un paper fonamental. Si realment podem anar canviant la nostra concepció del món, això després encara que sigui sense voler ho vas transmetent i aquesta és una labor important.

- Arribarem a alguna part a força d'aquests petits canvis?

La història de la humanitat és molt complicada i el sistema que tenim és molt poderós. D'altra banda com està espoliant tant la naturalesa està cavant la seva pròpia tomba, no? No sé fins a on anem o si arribarà un moment en el qual ens esclavitzin a tots i només consumeixin uns pocs perquè si no les energies no duraran. Jo crec que tampoc ens hem d'atabalar ni deprimir-nos tots junts.

- A quin sistema hauríem d'anar?

Jo crec que això sí que és una tasca de tots i totes. Puc plantejar alguns principis: un sistema humà, que estigui primer per la vida, que cuidi a la seva població, que no plantegi diferències ni desigualtats per cap dels eixos que existeixen, sistema de reciprocitats, d'afectes... Com s'organitza? Això hem d'anar veient-ho. Cal anar fent i aprenent però clar, amb una sèrie de principis sobre la taula.

* Entrevista realitzada per Andrea Pérez publicada a Catalunya Plural
http://www.eldiario.es/catalunyaplural/economia/Cristina_Carrasco-igualtat-capitalisme-economia_feminista_0_544546037.html