Entrevista a David Garcia i Mercè Marquez, Secció Sindical CGT Universitat Autònoma de Barcelona: ‘La universitat ha patit fortíssimes retallades’

“A la universitat s’accepten feines en unes condicions que en altres sectors es rebutjarien. La CGT sovint ens trobem soles lluitant pels drets de els/les treballadores més precàries”

- Els últims anys hem sentit a parlar de precarietat laboral a les universitats. Per algú de fora, això xoca, doncs tenim la imatge que a les universitats les condicions laborals haurien de ser millors que a molts altres llocs, especialment del sector privat. Ens ho podeu explicar?

David: Com la resta d’administracions publiques, la universitat ha patit en aquests últims anys fortíssimes retallades en el pressupost que rep. A aquesta situació se li suma el fet que en molts casos la nostra feina sigui vocacional, això combinat amb l’elevat atur entre molts dels graduats universitaris fa que aquestes feines siguin percebudes com un “regal”, una oportunitat per a començar una carrera acadèmica a la universitat. Amb aquesta situació, a la universitat s’accepten feines en unes condicions que en altres sectors es rebutjarien. Moltes vegades en frau de llei. Cal destacar que malgrat les sentencies favorables als/les treballadores la universitat ha seguit contractant en frau de llei en comptes de regularitzar la situació del personal.

- També hem vist que hi ha hagut conflictes laborals darrerament...

David: Efectivament, el passat mes de maig l’equip de govern va proposar una proposta de modificació dels criteris de contractació que posava en perill el lloc de treball de centenars de persones. La nostre resposta va ser organitzar una vaga conjuntament amb l’assemblea d’investigadores precàries de la UAB i amb el suport d’altres companyes de CGT en la que vam paralitzar els accessos al campus. Aquesta vaga sumada a altres pressions va ser decisiva perquè es retiressin els acomiadaments.

- Quin ha sigut el paper de la CGT en aquestes lluites? En què us heu diferenciat de les altres organitzacions sindicals amb presència a la UAB?

Mercè: A nivell d’altres seccions sindicals presents a la UAB, la CGT sovint ens trobem soles lluitant pels drets de els/les treballadores més precàries, sona molt trist però és així, pel rectorat i d’altres seccions majoritàries hi ha treballadores de primera per qui cal lluitar i de segona per qui no cal ni despentinar-se. A la CGT entenem que totes som companyes per igual, sense discriminacions i que el personal precari necessita, fins i tot més per la seva situació de vulnerabilitat, de l’ajut de les diferents seccions en comptes de negar-se´l.

- El cas dels "27 i més" ha fet sortir a la llum la repressió sindical a una universitat pública com la UAB. Com us ha marcat, com a secció sindical, aquesta situació?

David: Aquest cas ha marcat profundament al vida de la secció, especialment des de que vam conèixer la magnitud de la petició fiscal (entre 10 i 14 anys!). A més del que pot suposar per a les vides de l’Ermengol i la resta de les 26 persones acusades, la repressió pot suposar un precedent que atemoreixi a la gent alhora d’implicar-se lluites a la universitat. Per tots aquest motius hem d’aconseguir l’arxivament del cas 27 i més sigui com sigui.

- David, ara mateix coma professor tu tens un sou que no arriba al salari mínim interprofessional. Costa de creure, però la teva no és de lluny una situació excepcional, oi?

David: Actualment estic contractat com a professor associat, es tracta de la figura més habitual per contractar docents per fer substitucions o quan un departament necessita més docents que facin classe. És un tipus de contracte que a diferencia de les posicions més estables pot ser rescindit fàcilment i comporta costos laborals molt menors. Es calcula que el 43% de la docència a la UAB la imparteixen professors associats i en la resta de universitats catalanes les proporcions són iguals o pitjors.

- A més, tu Merce també has patit directament la repressió per la teva lluita a la UAB. Ens en vols parlar?

Mercè: Així és, en els darrers anys he estat involucrada activament en la defensa dels drets d’un dels col·lectius més precaris del personal d’administració i serveis, l’anomenat capítol VI, personal amb contracte d’obra i servei que la universitat ha estat perpetuant durant anys i anys en un clar frau de llei. A més, com a presidenta de l’AMPA de l’escola bressol del campus (La Gespa) em vaig significar en la lluita col·lectiva en contra del seu tancament, va ser una lluita molt dura que va desgastar políticament l’equip. I ja el que va acabar de molestar al rectorat va ser quan unes companyes i jo vam decidir presentar-nos per primera vegada com a CGT a les eleccions sindicals del PAS. Tot i els intents per part del rectorat d’anul·lar la nostra candidatura vam aconseguir presentar-nos i obtenir 2 delegades, acte seguit, després d’haver sigut amenaçada en vàries ocasions, se’m va acomiadar amb pretextes econòmics i amb una carta d’acomiadament farcida de mentides. Fa uns mesos vaig tornar a treballar a la UAB després de que una jutgessa dictaminés acomiadament nul per vulneració de drets fonamentals. El meu acomiadament va ser clarament una a represàlia a la meva dissidència, volien exemplaritzar el que li pot passar a tota aquella persona que s’atreveixi a contradir el rectorat...però el que no saben és que amb aquestes maniobres no ens callen sinó que al contrari ens fan més fortes, lluitem més, i cridem més fort!!!

* Entrevista publicada al núm. 187 de la revista Catalunya