Entrevista a David Karvala, membre d’Unitat contra el feixisme i el racisme

Amb la crisi alguns partits fan servir el racisme de manera descarada.

Hem d’aprendre a articular lluites i moviments unitaris sempre que sigui possible.

Si preguntes: “vols que un partit liderat per un franquista entri al consistori?”, la resposta és que no.

- Quan sorgeix Unitat contra el feixisme i el racisme? Per què es crea? A qui agrupa?

La idea va sorgir a la primavera de 2010. Ja es veia el creixement de l’extrema dreta arreu d’Europa. Aquí, a més dels grupuscles obertament nazis o falangistes, hi havia Plataforma per Catalunya (PxC). El març de 2010, la PxC va celebrar un acte electoral a Sants, i hi va haver una protesta, però gairebé només de l’esquerra radical. Fa temps que a l’Estat espanyol la lluita antifeixista és generalment minoritària.

Jo vaig viure molts anys a Gran Bretanya, i havia vist un altre model de moviment antifeixista, on hi cabia tota mena de gent, amb uns acords de mínims en lloc de llargs programes polítics.

De fet, aquest model ja existia aquí, amb la Plataforma Aturem la Guerra. Entre gent de la Plataforma, preocupada pel creixement del feixisme i el racisme, varem parlar de com crear un espai unitari. Varem elaborar una crida, i a l’estiu de 2010 varem començar a cercar adhesions individuals. Ja el setembre passat, es van començar a adherir entitats, i el moviment estava en marxa.

Ara aglutina gairebé tot l’espectre sindical, amb alguna excepció important que espero que es corregeixi aviat. Hi ha gent de tota l’esquerra en el sentit més ampli. Sobretot hi ha entitats socials, tant petites i locals com grans i nacionals, com ara la CONFAVC, el Consell Nacional de Joventut, la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya, SOS Racisme…

Ara mateix estem creixent molt al territori, amb una quinzena de grups locals que van des de Ripoll fins a Reus.

- És útil i viable la creació de fronts amplis com UCFR?

És essencial. Per a diferents tipus d’activitat, calen diferents tipus d’organització. Jo milito en un grup de l’esquerra radical, i crec que la feina que fem és molt important. Però davant la guerra de l’Iraq no es podia dir “si vols lluitar contra la guerra, primer t’has d’afiliar a la meva organització”: feia falta un moviment ampli.

La base de la Plataforma Aturem la Guerra, de les manifestacions de més d’un milió de persones, va ser un senzill lema: “No a la guerra”. Més enllà, cadascú podia afegir els adjectius i teories que volgués —i dins la Plataforma tenim molts debats— però primer calia la unitat.

De la mateixa manera, hem d’unir-nos contra el feixisme. Malgrat les grans diferències que tenim dins els moviments socials i l’esquerra (incloent-hi la institucional), estem d’acord que no volem tornar al franquisme.
Hem d’aprendre a articular lluites i moviments unitaris sempre que sigui possible; és l’única manera de guanyar les grans batalles. Tinc bones amistats a Egipte i sé que la seva victòria contra la dictadura només va ser possible gràcies a moviments plurals i unitaris d’aquest tipus.

- Com valoreu la situació actual a Catalunya al voltant de la immigració i el racisme?

És evident que la immigració va créixer a Catalunya durant la primera dècada d’aquest segle, però això no és la causa del racisme. Vaig arribar a Catalunya fa 18 anys i ja se sentien queixes contra la immigració. Jo, venint de Londres, veia poquíssima gent de fora d’Europa. Ara sí que n’hi ha més: això enriqueix la societat, si sabem superar els malentesos i sospites.

Amb la crisi, però, alguns partits fan servir el racisme de manera descarada. Sempre hi ha un doble joc, d’explotar les persones de fora com a mà d’obra barata, i a la vegada fer-les servir com a bocs expiatoris pels problemes socials. Ara posen l’èmfasi al segon aspecte.

Retallen i privatitzen els serveis públics, hi ha més esperes als ambulatoris, menys prestacions socials, menys beques de menjador… i diuen que la immigració en té la culpa. L’exemple més obvi, el pitjor, és el PP català, però polítics d’altres partits també hi juguen.

Hauríem de recuperar la memòria de la transició, quan una societat catalana, una classe treballadora, molt plural, que s’acabava de duplicar gràcies a la immigració de la resta de l’Estat, va impulsar una lluita unitària contra el franquisme. No va ser fàcil; va caldre una batalla política per rebutjar els intents de culpar els nouvinguts.

Avui hem de tornar a donar aquesta batalla. Per a la lluita obrera és una qüestió de vida o mort: o ens deixem dividir i ens culpem els uns als altres; o ens unim i lluitem per la justícia social per a tothom.

- Centreu la vostra atenció a partits d’extrema dreta com la PxC, però altres forces polítiques “democràtiques” llencen missatges en temes d’immigració molt semblants. Què penseu que s’ha de fer davant això?

El punt clau és que la PxC no és nomes racista; la dirigeixen feixistes, com Josep Anglada. Fan servir les eleccions —combinant la disfressa democràtica amb el discurs xenòfob— per anar creant un nucli feixista. Anglada és el “mini jo” de Le Pen, que ha fet això amb el Front Nacional (FN) a França al llarg de 30 anys.

L’èxit electoral de Le Pen ha intensificat el racisme dels partits institucionals, per exemple, amb en Sarkozy duent a terme una neteja ètnica dels gitanos romanesos. No volem que Catalunya vagi pel mateix camí.
A les eleccions legislatives de 1981, el FN va treure 0,2%; a les de 1986, va treure vora 10% i 35 escons. La PxC va treure 2,4% a les recents eleccions autonòmiques —realment és marginal— però si els ignorem, com van fer els moviments francesos, podrien créixer. Els hem d’aturar ara, abans que els seguidors enganyats d’avui passin a ser els feixistes convençuts de demà.
A la vegada, quan derrotem la PxC també debilitarem les idees racistes que defensen, les farem menys respectables.

- En què consisteix la campanya “No volem feixistes als ajuntaments” que esteu portant a terme de cara a les eleccions municipals del 22 de maig?

Gran part de la nostra feina és a l’àmbit local. Varem celebrar la nostra manifestació unitària a L’Hospitalet el 30 d'abril, per fer conèixer els nostres arguments en aquesta ciutat.

Els grups locals, i diferents activistes i entitats adherides, estan treballant per desemmascarar les candidatures feixistes i xenòfobes. Convoquem concentracions, organitzem actes i posem taules al carrer per explicar l’amenaça real que tenim davant. Estem repartint 50.000 exemplars de l’octaveta “Perill: feixistes!”. Quan la gent sap què representa la PxC, que no és més que un projecte d’inspiració franquista, no la vol veure ni amb pintura.
Els debats sobre la immigració, contra les confusions respecte a l’islam, etc., són necessaris, però difícils —fins i tot hi ha gent d’esquerres que es deixa confondre—. Però si dius, “mira, encara que no ens posem d’acord sobre això, realment vols que un partit liderat per un franquista entri al consistori?”, la resposta és que no.

Per a més informació sobre UCFR aneu al web:

www.unitatcontraelfeixisme.org

>>> Entrevista publicada al núm. 128 de la revista Catalunya-Papers