Entrevista a Emili Cortavitarte (CGT): Alguns representants de CCOO i UGT boicotegen la vaga de l’ensenyament públic català del 13-N
Aquest projecte de Llei d'Educació de Catalunya suposa el desmantellament de l'ensenyament públic, la jerarquització i desregulació de les nostres condicions laborals i salarials i la pèrdua de pluralitat i llibertat.
1. Emili perquè creu la CGT -juntament amb USTEC i ASPEPC , la majoria sindical- que no hi ha més remei que anar a vaga, si tenim una administració suposadament d'esquerres?
Perquè el projecte de LEC elaborat pel Departament d’Educació i aprovat pel Govern para el seu tràmit parlamentari respon a una lògica neoliberal i és de tots els projectes de llei d'educació coneguts en l'estat espanyol el més privatitzador i mercantilista.
2. Que demanen les professores i mestres, un augment de sou? Que els millorin alguns aspectes econòmics?
Precisament en aquesta vaga no hi ha reivindicacions econòmiques directes.
3. Quines són les demandes bàsiques dels ensenyants a Catalunya?
Els vaguistes reclamem millores per a l'ensenyament públic, censurem la seva subordinació a la privada concertada, la introducció de mètodes de gestió privats en els centres públics, la privatització de determinats trams de l'ensenyament i la desregulació de les nostres condicions laborals que es desprenen del projecte de la LEC.
4. Com valores l'actitud de l'administració catalana i en concret del Conseller d’Educació Ernest Maragall?
La seva actitud ha estat absolutament prepotent al llarg de tot el procés: les Bases de la LEC van ser una crítica al professorat i als mètodes de funcionament i gestió de la pública, després es va negar a rebre als sindicats del comitè de vaga del 14F, posteriorment va muntar una farsa de taules sindicals, sense cap pretensió d'acord, mentre negociava amb les patronals de la privada, CIU i els seus socis en el Tripartit. En definitiva, nefasta.
5. Coneix la societat la situació de massificació i que l'ensenyament públic està desbordada? Saben que els recursos de tots estan sent destinats per a escoles concertades i privades l'únic objectiu de les quals, com tota empresa, és simplement fer diners? Com hauríem d'arribar la societat i a les AMPA?
Creo que en general no, excepte quan se sofreix directament en el centre al que van els teus fillsi filles o quan una situació es converteix en conflictiva (casos recents de Badalona i Santa Coloma) i el tema salta a les pàgines dels diaris o els informatius. Respecte de la concertada i el repartiment de diners públics entre centres públics i concertats també opino que existeix un coneixement relatiu i caldria recordar que el govern català és un dels que menys inverteix en educació (el 2,5% del seu PIB) i que una part considerable (més del 30%) va a parar a les mans d'empreses privades que gestionen els seus centres segons el seu ideari i el seu criteri mercantil. És necessari desenvolupar més campanyes de defensa d'un ensenyament públic de qualitat i fer-lo des de la base de la societat i les seves associacions més horitzontals i directes: AMPA, associacions veïnals….
6. Afectarà negativament als treballadors la divisió que CCOO i UGT han provocat en la unitat sindical? Que pretenen?
Crec que està afectant negativament perquè el professorat vol veure la unitat d'acció sindical que es va donar el 14 F. Però, les organitzacions convocants de la vaga hem de deixar clar que s'ha parlat amb CCOO i UGT i que s'ha intentat consensuar però ha estat impossible per la seva negativa a convocar vaga en el sector. En les últimes setmanes les actituds d'alguns dels seus representants són de boicot a la vaga. Oficialment diuen seguir els resultats d'una enquesta (a la qual ha respost, segons ells mateixos, menys del 10% del professorat) que demanen majoritàriament una mobilització social. Des del meu punt de vista les seves discrepàncies amb el projecte de LEC no són tantes i no coincideixen amb aquelles que més preocupen a la majoria i, d'altra banda, no volen desgastar al Tripartit.
7. Llavors, perquè van anar a la vaga CCOO i UGT al febrer de 2008 i ara no van? quins interessos tenien?
La retirada del document de Bases va ser un objectiu compartit. Però després de la vaga la seva aposta va ser negociar amb el Departament sobri la base del Pacte Nacional per l’Educació (artífex entre altres aspectes negatius de la sisena hora en la primària pública i dels contractes programa amb els centres concertats). Aquesta aposta ha estat un desengany total, no obstant això segueixen amb les mateixes intencions i desmarcant-se de la resta de sindicats i de bona part del professorat.
8. CGT, USTEC i CCOO han realitzat algunes manifestacions junts, moltes professores i mestres afiliats a CCOO i UGT faran vaga (Vallés i Barcelonès), Que teniu previst per a després de la mateixa? Podries dir-nos una mica del calendari reivindicatiu per a seguir lluitant?
Aquesta vaga té entre altres objectius mostrar al Govern i al Parlament el rebuig de la majoria del professorat al projecte de LEC. Perquè aquesta reivindicació s'atengui de manera adequada caldrà continuar amb noves mobilitzacions tant del sector com de caràcter social. En concret des de CGT proposem una pròxima mobilització social (professorat, mares, pares, alumnes, associacions i organitzacions) i una nova vaga del professorat al febrer.
9. Els partits polítics de la suposada esquerra, com ICV o ERC deixaran que s'aprovi una llei que serveix al capital i a les empreses privades?
Hi ha hagut algunes declaracions o posicions diferenciades: en concret ICV es va abstenir quan el projecte va passar pel Govern i aquest cap de setmana sembla que EUiA ha pres l'acord de no votar aquesta llei si no hi ha modificacions substancials. Però no tinc molta confiança que siguin capaços de desmarcar-se de la corrents neoliberal que avui suposen determinats sectors del PSC i CIU. En qualsevol cas, haurien de justificar les seves posicions davant les seves bases i els seus votants. Opino que l'esquerra parlamentària catalana es juga bona part del seu crèdit en aquesta llei, ja no és CIU, com en el cas de la sanitat, qui privatitza i mercantilitza l'educació si no que seran ells.
10. Creus que els professors de secundària, especialment, són conscients de la pèrdua de llibertats que suposa la nova llei que introduïx els mecanismes de funcionaments capitalistes en els instituts?
En general, no massa. El tipus de treball que desenvolupem en els centres i una certa tendència a no considerar-nos treballadors assalariats fa que es fugi de les qüestions considerades sindicals o laborals. Aquest projecte de llei no suposa únicament el desmantellament de l'ensenyament públic, també la jerarquització i desregulación de les nostres condicions laborals i salarials i la pèrdua de pluralitat i llibertat.
11. Les Direccions seran la corretja de transmissió del Departament d'Educació. I els directors seran com aquells de la dictadura, triats pel govern i que informaven a Ministeri d'educació i fins i tot als socials (polica secreta franquista) dels mestres díscols (vaja antifeixistes)? Que opines d'aquestes noves formes de Direcció dels centres que se'ns proposen d'ordeno i mano? On queden els drets i el poder dels claustres?
Com he dit abans es pretén un model jerarquitzat amb un cos de directors/es encobert que compleixi un paper de cap de personal i pugui recompensar als més afins amb prebendes econòmiques, de càrrecs i de destinacions. Els claustres tindran un mer caràcter consultiu i qualsevol discrepància pot tenir conseqüències negatives per als díscols i díscoles. El model em sembla aberrant i completament contrari a la participació, la rotativitat i la gestió col·lectiva.
12. On quedarà la "llibertat de càtedra" i els drets conquistats pels professors en la lluita per una escola publica democràtica i progressista en els anys de la negra dictadura i de la transició?
En la paperera del conseller Maragall. Però, és normal, molts dels nostres actuals gestors i dels mentors d'aquesta contrarreforma no van participar en la conquesta de l'escola pública democràtica, laica, plural i de qualitat. Els seus objectius estan marcats per l'OMC i altres organismes econòmics internacionals i es tracta de vampiritzar l'educació pública per a deixar els seus trams més llaminers en mans privades. No obstant això, vull transmetre ànims i la confiança que el 13 de novembre aconseguirem una gran mobilització i que continuarem en la lluita perquè és una causa justa.
Emili Cortavitarte, Secretari General Federació Ensenyament CGT Catalunya
Entrevista realitzada i publicada a Kaos en la Red: