Entrevista a Enric Duran i Giralt: “Contra el poder cal prioritzar l’autogestió i l’auto-organització”

Enric Duran i Giralt, un quixot de la utopia per a una nova societat

Enric Duran és un exemple. Un exemple de que podem. Un exemple de que cada un, cada grup, un sindicat minoritari, com el nostre, podem. I estem cridats a transformar el mon. Com? L'Enric utilitza les falles de l'enemic, i per tan cal conèixer bé l'enemic. I pensar en gran, sense por.

Sobre l'Enric Duran hi ha molta informació per Internet (bloc personal http://enricduran.cat/, Twitter, facebook, Viquipèdia). Les publicacions Crisi, Podem, Rebel·lem-nos, la Cooperativa Integral Catalana, i el seu llibre “Abolim la banca”.

- Abolirem la banca?

El títol que jo volia que tingués el llibre que vaig escriure el 2009, era Desobeïm la banca. Abolim va ser només un consens al que es va arribar amb l'editorial. Des del meu punt de vista el que està a les nostres mans és organitzar-nos al marge de les estructures de poder, més que no transformar-les. I cada vegada disposem de més eines per aconseguir-ho.

- Abolirem el consum, l'hiperconsum? En especial el consum del petroli i dels mitjans de comunicació de masses, etc.?

Podem transformar el nostre consum i necessitem fer-ho per molts motius. La sostenibilitat del planeta, l'autogestió de la nostra economia, gaudir d'una bona salut, són alguns dels més importants. El consum és una de les eines més senzilles de que disposem per decidir amb els nostres actes quin món volem.

- Estàs molt productiu, malgrat la clandestinitat. Com vius la clandestinitat?

De fet es pot dir que la clandestinitat m'ajuda a estar centrat en haver-hi menys in-puts externs. En aquest sentit puc estar, dit així, més productiu en diversos projectes, a costa de reduir les meves relacions socials. És una situació que no és nova, doncs ja la vaig viure 6 mesos després de fer pública l'acció i sóc coneixedor que m'hi puc sentir prou bé com per fer-la durar el temps que calgui.

- Què has après en aquest temps de clandestinitat?

M'he pogut posar al dia de molts projectes i formes de pensament que són significatives pel canvi que volem dur a terme. Potser feia 10 anys, que no em dedicava com ara a observar que passa en diferents llocs del món, doncs havia estat molt centrat en l'àmbit català. Aquesta nova perspectiva, m'ajuda a aprendre moltes coses i poder-les enllaçar amb el que es fa a casa.

- Una de les teves idees, és prioritzar la creació d'alternatives al sistema, l'auto-organització, a la protesta i denuncia dels abusos del poders. Ens ho argumentes?

No és només una idea, sinó que és el que porto fent com deia els darrers 10 anys, tot i que en aquest àmbit és pot dir que els darrers 3 anys, amb la Cooperativa Integral Catalana han estat els més exitosos.

Quan vaig viure en primera persona tot el cicle de lluites que vam anomenar l'antiglobalització, vaig poder sentir la feblesa que significa passar-te mesos organitzant un acte d'un dia, sense després tenir capacitat de repetir-ho o mantenir-ho... Vaig veure que per confrontar-nos amb el poder, calia primer prioritzar l'autogestió i l'auto-organització, en comptes de generar contrapoder al carrer 1 dia de tant en tant, portar la nostra quotidianitat la dissidència del sistema dominant.

- Les teves expropiacions als bancs, han sigut una estocada precisa a la banca, i molt meritòria. Vares pensar en fer-ho entre vàries persones, col·lectivament, al constatar que funcionava, abans de fer públiques les expropiacions?

Amb les persones que en parlàvem hi havia molts dubtes de quina seria la reacció del poder i tot i donar-hi suport de diverses maneres, ningú es veia disposat a fer-ho en el mateix moment que jo. A més dels riscos i la no reversibilitat de la situació insolvent, cal tenir en compte també que la interacció amb els empleats de banca i la preparació de documentació són tasques feixugues per moltes persones que potser, tot i assumir un compromís desobedient i polític, els ha faltat quelcom per sentir que elles també podien fer-ho.

- Es tracta d'una acció individual, d'un Robin Hood, o d'una acció d'un grup d'afinitat?

Un entremig. Individual en els aspectes més concrets de l'acció en si, crèdits, documentació, etc...

Col·lectiva en la participació política i auto-organització per a fer un us dels recursos adequat pels objectius que teníem en aquell moment.

- Hi han hagut imitacions, o expropiacions similars? Heu trobat noves falles en la seguretat dels bancs? Se'ls pot seguir expropiant als que ens roben?

Pel que sé hi hagut d'altres accions, però no s'han fet públiques. Diverses persones m'han escrit per a consultes relacionades amb això. Falles de seguretat del sistema bancari n'hi ha, sempre n'hi haurà, perquè els éssers humans ens equivoquem, això vol dir que encara que es facin determinats protocols a vegades els forats poden venir perquè a la pràctica no s'apliquin.

- Dius que és legitim expropiar als bancs. De què serveix, si és il·legal?

Els arguments de legitimitat són diversos, com he exposat en diferents textos. Aquesta legitimitat ens serveix per tenir suport social ampli en accions en que es perjudiqui a la banca per generar un bé col·lectiu major, que contrasta amb el mal que ens estan fent. La lluita contra els seus abusos és un altre àmbit important i meritori en la confrontació amb la banca, cada vegada hi ha més entitats que estan fent una feina interessant en aquest àmbit

- Ens informes que t'han vulnerat diversos drets i que respondràs davant d'això. Quins drets? Com serà aquesta resposta?

Em refereixo als drets de defensa. Dret a citar testimonis, dret a la informació del procés, dret a escollir advocat, dret a tenir advocat....
La resposta dependrà de les forces que tinguem a nivell de grup de suport legal, i per això encara no està definit, però en tot cas tinc clar, que perquè no trepitgin cada vegada els drets que se suposa en les seves lleis que tenim, cal respondre quan això succeeix.

- Una idea que m'agrada és que dius que no vols pertànyer a cap Estat, tampoc a l'hipotètic Estat català.

Penso que l'Estat com a concepte implica vulneració de llibertats, especialment a partir de la pertinença obligatòria que se suposa que implica en el marc d'un territori. Una de les lluites claus dels nostres temps penso que és qüestionar aquesta obligatorietat, i des de la sobirania individual dels éssers humans, practicar el nostre dret inalienable a auto-organitzar-nos com volem, en un marc de respecte amb els que no en vulguin ser part.

- Viure fora l'Estat és difícil, ens tenen agafats des del moment que ens registren, per exemple, a l'imposar-nos el DNI. Com ho fas tu? Del DNI no ens podem donar de baixa, mentre hi hagi Estat.

Jo penso que sí que ens podem deslliurar del DNI. De fet hi ha diversos moviments al món com els freeman, que ho duen a terme en la pràctica. Es tracta de qüestionar l'arrel d'aquesta submissió, d'aquest no podem, i dur-ho a la pràctica en cada acció que fem.

Evidentment implica renunciar a algunes de les comoditats amb la que ens compra l'Estat modern, però relacionant-ho amb el que deia abans, a mida que augmentem el nostre nivell d'autogestió, cada vegada és més senzilla aquesta renúncia a la vinculació amb l'Estat.

- Ara et busquen també per una acció petita, de què es tracta? Quan penses tornar?

Aquesta acció més recent, s'explicarà quan sigui el moment oportú, encara no ho és. L'estratègia més relacionada amb el meu retorn actualment és el projecte restauratiu que estem treballant i encara no té data d'estar a punt. Penso que la justícia restaurativa és una línia de pensament i pràctica en relació a la justícia que és important que tots els moviments socials que s'enfronten al poder, descobreixin, perquè porta en la seva arrel la manera de relacionar-nos participativa i respectuosa que duem a dintre en contraposició a l'autoritarisme que predomina en el sistema oficial.

- Explica'ns la justícia restaurativa i els seus avantatges? Aquesta proposta novadora pot funcionar en els governs ultraconservadors CiU i PP?

La justícia restaurativa representa un qüestionament profund tant del sistema judicial actual com les polítiques penals i penitenciàries, que predomina en la majoria dels Estats.

Proposa que en lloc de centrar la justícia en penar a l'acusat si es declarat culpable, aquesta es centri en restaurar a les persones que s'han vist afectades pel conflicte i demostra amb diverses experiències que per a dur a terme amb plenes garanties aquesta restauració cal que sigui un procés participatiu. En molts països d'arreu del món amb signes diversos s'està fent lloc amb aplicacions pràctiques. No es tan una qüestió de dretes o esquerres, com d'alliberar-nos de més de 2000 anys de dret i penitència romana, en benefici de mètodes que han perdurat des de l'antiguitat en múltiples experiències indígenes que encara perduren.

- Dius que la presó no beneficia a ningú. La presó beneficia a l'ordre establert. L'amenaça de càstig i el càstig als que infringeixen les seves lleis són necessaris per a mantenir aquest ordre injust.

Exacte, per això necessitem posar en evidència aquests interessos moltes vegades no reconeguts, que té el poder en les presons, demostrant que els implicats en determinat conflicte tenen millores maneres de resoldre-ho que el càstig exemplar.

- Què és pot millorar de la CIC, Cooperativa Integral Catalana?

Es tracta d'un projecte molt gran i amb moltes cares. Des que va començar ja fa més de tres anys, ha estat un procés constant d'aprenentatge i millora. Tot i això es pot dir encara que estem en els inicis, tot i que hem pogut generar una autogestió econòmica important, lo qual és una de les principals fites. Hi ha àmbits estratègics en el que el marge de millora és molt gran i podria fer-se en poc temps com per exemple facilitar millor i estendre les relacions econòmiques entre totes les persones i projectes que en són part. També estem en un moment important per poder anar desenvolupant àmbits d'ecofabricació amb codi obert.

El sistema públic cooperatiu, en àrees cabdals com l'educació i la salut, està encara en els inicis. Cadascun dels projectes són grans i complexos.

I finalment, trobo important també seguir estenent el procés a nivell local, de manera que es puguin anar replicant eines i recursos, que permetin descentralitzar tot plegat.

- Què hem de fer per a utilitzar la moneda social? Quins avantatges, però sobretot, a nivell pràctic, com ens hi posem a utilitzar-la?

No hi ha una sola moneda social, sinó que hi ha diverses vies de posar en marxa monedes socials i d'utilitzar les que ja existeixen. Nosaltres usem els ecos, que és el nom genèric que hem donat a diferents monedes creades des de diverses eco xarxes i la CIC. Per mi, el més significatiu d'aquesta eina de transició és que ens ajuda a empoderar-nos en el camí de l'autogestió econòmica, desenganxant-nos del diner convencional i descobrint que la moneda pot dependre d'un procés assembleari.
Ara, no hi ha formules màgiques i només quan es produeix quelcom o s'està disposat a treballar al marge del sistema, és quan es pot aprofitar realment l'eina de la moneda social. Qui en faci us només com a consumidor, senzillament estarà fent un acció de suport a determinades iniciatives productives.

D'altra banda, trobo que és important també conèixer i mirar de comprendre les cripto-monedes com el bitcoin, que si bé no són socials, en el sentit que no hi ha una col·lectivitat que determini criteris d'us, poden fer un paper important també alhora de desenganxar-nos de la banca.

- La Revolució integral és semblant a la zapatista? Coneixes els zapatistes? En què us hi assembleu?

Bé, conec els zapatistes de molt abans de treballar amb el concepte de revolució integral, de fet han estat des que sóc activista uns dels referents més significatius que he conegut. Quan vaig posar-me a prioritzar la construcció d'alternatives locals, de seguida vaig pensar que el que es tractava era de construir aquí la nostra autonomia, tal i com ells ho fan allà.

Els darrers anys, amb la CIC i amb el concepte d'anar fent la revolució integral al marge del capital i de l'estat, ens estem sentint especialment propers a la proposta zapatista. I per exemple, aquest estiu hem participat en la proposta zapatista de les escoletes autònomes, fent-ne una a aureasocial, i a l'hivern que ho tornaran a repetir hi haurà varies persones vinculades a les cooperatives integrals que aniran cap allà.

- Has pensat en demanar exili a una dotzena de països, com Snowden, ja que no et respecten els drets bàsics?

No és una opció que contempli, perquè seria reconèixer legitimitat a algun d'aquests Estats i encara més, posar la meva llibertat en les seves mans. L'últim que voldria seria convertir-me en una moneda de canvi diplomàtica. Per això també, simbòlicament em va semblar interessant la proposta de ZAD de la Bretanya de cartejar-nos de manera pública, acceptant la seva proposta d'asil, des de l'autonomia de la seva lluita.

- Ara què estàs preparant?

Seguim consolidant molts àmbits i impulsant-ne alguns de més nous. Entre ells com vam comunicar recentment, un mitjà de comunicació digital de caire mundial i descentralitzat, que es dirà RADI.MS i serà el projecte més visible del col·lectiu Radi, creat en el moment que vaig passar a la clandestinitat. Creiem que després de l'experiència tinguda en publicacions impreses (Crisi, Podem, Rebel·leu-vos), en el moment actual és més interessant aconseguir generar un mitjà de comunicació estable, que sigui alhora una eina per enxarxar-se amb col·lectius afins a nivell planetari.

A banda ja he parlat de la justícia restaurativa, i hi ha alguna cosa més important, però encara no és moment de parlar-ne.

- Anem cap a una dictadura dels mercats, cada cop més autoritària i terrible?

El nivell de corrupció demostrat en les més altes esferes, supera fins i tot el que molts havíem imaginat. Penso que en una dictadura dels mercats ja hi som de fa anys i és cert que en diferents àmbits augmenta la seva duresa, però alhora confio que podrem seguir generant cada vegada més eines per alliberar-nos-en i no cedir a la seva ansia de domini.

- En la lluita de classes actual, els rics (banca, multinacionals) ens estant guanyant per golejada, com deia Bufet, i ni tan sols paguen la crisi que han creat.

Potser des del punt de vista de la lluita tradicional és així. Es evident que la resposta al carrer no correspon a la duresa de la situació. Però penso que hi té a veure que coincideix amb una reestructuració de les estratègies d'acció. Els moviments de masses van a la baixa, i d'altres respostes basades en les xarxes socials, les accions descentralitzades, en els grups d'afinitat, l'autogestió i la comunicació viral, encara no són prou efectives, però penso que ho arribaran a ser...

- El Congrés confederal de la CGT, que es fa actualment, té per lema “No n'hi ha prou amb resistir, construïm l'autogestió”. Un lema semblant al del CIC d'anar construint comunitat i autogestió.

És clar que entre d'altres coses, tenim en comú aquest concepte i molta part de l'imaginari que hi ha al darrera. Ens hem trobat fins ara en xerrades, taules i debats, però seria interessant que cada vegada més trobéssim com fer-ho en l'acció autogestionària del dia a dia.

- En una entrevista al Catalunya, fa uns cinc anys proposaves a la CGT una vaga general de veritat per tal que la crisi la paguin els rics. Les vagues generals d'un dia no han funcionat. Com ho veus? Com organitzar una vaga general indefinida?

Recordo que em referia a una vaga social que pogués dur-se a terme en tots els àmbits i de manera sostinguda. Era part de les propostes de la publicació PODEM. Entremig vam viure el 15-M el qual si bé en dies puntuals va tenir una participació massiva, es va convertir en una acció de desobediència sostinguda portada per algunes desenes de milers de persones. Penso que en podem aprendre que tenim capacitat per dur a terme accions de desobediència sostingudes, però no hem de pretendre que hi participin les masses (que són l'objectiu en canvi d'una vaga general d'un dia), sinó que des d'una “minoria nombrosa” se li pugui donar una visibilitat que en multipliqui l'efecte.

- Com t'has format en la vida?

He tingut una formació autodidacta basada en la motivació per aprendre i en la recerca. Internet ha estat un eina bàsica en aquest camí. També ho ha estat l'experiència pràctica en tots els moviments i projectes en els que han participat que han comportat nous reptes cada vegada.

- Quins son els esdeveniments de la teva vida dels que n'estàs més content?

Potser el que més em satisfà és la constància i determinació que he mantingut tots aquests anys que porto en l'activisme, ja són 15 anys gairebé d'implicació ininterrompuda.

- Com veus el moviment llibertari actual?

Trobo que s'està en un moment de cruïlla entre unes pràctiques basades en una important tradició històrica i d'altres nous camins afins a la cultura llibertària, però que segueixen vies més imprevisibles. Davant d'això trobo important que es continuï generant un marc de respecte i de disposició a aprendre un dels altres, perquè només així podrem gaudir de la riquesa que genera tota aquesta diversitat i fer-nos més forts.

Frases destacades:

"El moviment llibertari està en un moment de cruïlla entre unes pràctiques basades en la tradició històrica i altres nous camins"

* Entrevista realitzada per Txema Bofill publicada al núm,154 de la revista Catalunya.