Entrevista a Fátima Lamah, activista marroquina pels drets laborals de les dones

Fatima Lamah és una activista marroquina. Porta catorze anys treballant i deu a l’associació Attawassoul, que ella mateixa va cofundar. Setem, amb la Campanya Roba Neta, la va portar a Catalunya el març de 2011 per explicar la seva lluita per unes condicions laborals dignes. Entrevista de Vet Robirosa, Fundació Autònoma Solidària (publicada a Canal Solidari i al Setmanari La Directa)

- Abans d’entrar a treballar en una fàbrica, vas estar a la universitat. Com recordes aquesta experiència?

Arribar a la universitat va ser un punt culminant a la meva vida. Allà em vaig polititzar i em vaig afiliar al sindicat d’estudiants. Vaig descobrir quina era realment la situació del Marroc i quina era la història que no s’explicava als llibres de text.

- Per què vas començar a treballar en una fàbrica tèxtil?

Al Marroc hi ha moltes fabriques tèxtils. Els meus germans ja estaven treballant allà i va ser un pas natural. De fet, el problema és que és molt complicat treballar en allò que has estudiat. Tenim 100.000 aturats! Al Marroc, sense bons contactes no vas enlloc.

- Quins van ser els teus primers passos en el món del sindicalisme?

Del 91 al 95 vaig estar treballant en una fàbrica, que va acabar tancant perquè les treballadores van organitzar-se en un sindicat. A mi em van fer fora i també a les companyes que es van solidaritzar. Durant dos anys no vaig poder treballar, perquè quan et fan fora per motius sindicals, estàs en una espècie de llista negra i cap altre empresari t’agafa.

- Quines condicions laborals creus que s’haurien de millorar?

El primer que s’ha de canviar és el salari, ja que el mínim interprofesional és de 200 euros, però la major part dels treballadors ni hi arriben. També la jornada laboral: legalment són vuit hores, però ningú les respecta. Fins i tot hi ha dones que treballen quinze hores diàries. En les petites fàbriques, els patrons diuen que el client és el que mana. Això vol dir que si el client fa una comanda per un dia determinat, la seva necessitat passa pel davant dels nostres drets laborals.

- Quines conseqüències té treballar en aquestes condicions?

A causa de les llargues jornades laborals, les dones no troben temps per cuidar als seus fills i per estar amb les seves famílies. Moltes d’elles acaben amb depressions i altres malalties. També hi ha casos d’avortaments espontanis dins les fàbriques, perquè les dones embarassades treballen amb la mateixa intensitat que la resta.

- Hi ha diferències entre les condicions de treball d’homes i de dones?

Sí. La mentalitat masclista del Marroc queda patent també a la feina, en què es considera que el treball de la dona és secundari. El salari, en principi, és igual per llei, però són els homes els que acaben cobrant més a final de mes a través de les primes. També és més complicat que una dona ascendeixi dins del seu lloc de treball.

- Com va néixer l’organització que vas cofundar, l’associació Attawassoul?

Primer vam entrar en contacte amb la Campanya Roba Neta i després es va crear Attawassoul. De fet, va ser a arrel d’una trobada internacional de la Campanya que un company va portar una idea innovadora que ja estava funcionant a Mèxic, on no tenen sindicats però sí unes associacions que s’encarreguen d’informar als treballadors. Vam crear una associació similar al Marroc.

- Quin és el vostre objectiu principal com a entitat?

Quan hi havia acomiadaments, molt sovint les treballadores pensaven que la causa era el sindicalisme, que la lluita sindical era part del problema. Tenien por. Alhora, no sabien gairebé res dels seus drets, desconeixien si cotitzaven o no. L’associació s’encarrega de sensibilitzar, d’informar als treballadors dels seus drets i de com els poden defensar a través de sindicats. Preparem el camí a l’afiliació per aconseguir millores laborals.

- Què feu per sensibilitzar sobre els drets laborals?

Un cop al mes fem xerrades sobre el codi laboral. Encara que no estiguem d’acord amb aquestes lleis, les hem d’explicar de manera que tothom les conegui: les deixem per escrit, tenim versions simplificades, les expliquem de viva veu. També impartim cursos d’alfabetització, d’espanyol i fem sortides un cop al mes per crear llaços de confiança i solidaritat. A més, estem amb els fills de les treballadores, els formem.

- En quin àmbit treballa Attawassoul?

Attawassoul actua dins dels barris populars de Tànger. Al principi només treballàvem dins de les fabriques tèxtils, però ara hem ampliat a les treballadores de les fàbriques de gambes. Les condicions laborals d’aquestes darreres són encara pitjor: treballen més hores, en càmeres frigorífiques, estan més desprotegides. A més, quan hi ha aturades en altres fàbriques ens informen, per crear una xarxa solidària.

- Com veus l’evolució d‘Attawassoul?

Al llarg d’aquests anys han anat arribant a més i més treballadores. Poc a poc la gent ha anat perdent la por i diferenciant l‘associació dels sindicats. Les dones estan cada cop més informades dels seus drets. Aquestes dones n’atreuen d’altres i acaben creant comissions ens diferents fàbriques, delegacions de l’entitat. És dur perquè una treballadora que treballa 15 hores té poc temps per militància, però anem avançant.

- Treballeu en xarxa amb altres entitats i organitzacions?

Sí, treballem amb una associació marroquina de drets humans, la més gran del país. Donen cursos a Attawassoul en què es comparen les normatives internacionals amb les marroquines, perquè les dones tinguin una altra perspectiva de la situació del Marroc. També treballem amb sindicats i així les dones els coneixen de primera mà i amb la xarxa d’associacions del Nord, que són tot un seguit d’associacions feministes.

- Com és la col·laboració amb la Campanya Roba Neta?

Amb la Campanya treballem de la següent manera: nosaltres fem uns estudis de les condicions laborals a les nostres fàbriques, que es passen a Setem perquè amb aquesta informació i d’altra que recopilen puguin fer sensibilització als consumidors del Nord. Alhora, Setem ve aquí a fer formació.

- Han empitjorat les condicions laborals al Marroc amb l’arribada de la crisi?

Han tancat moltes fàbriques. En la que treballo jo, van fer fora a 400 persones. Aquestes dones acomiadades tenien contractes temporals tot i portar més de tres anys treballant allà. Moltes no tornen a trobar feina i acaben sent víctimes del somni europeu; un cop a Espanya, poden acabar en mans de proxenetes. Algunes opten per les feines a jornal, sense saber si treballaran al dia següent, ni en què ni en quines condicions.

- Què li diries a un consumidor de roba del Nord?

Li diria que s’informés bé d’allò que compra: d’on ve, de quin país, en quines condicions s’ha fet aquella peça. Ja que pagues per uns pantalons o una samarreta, exigeix que es compleixin els drets laborals, que hi hagi uns salaris dignes. També, que pensi que darrere de les gambes hi ha una dona que es passa allà hores i hores pelant-les. Hi ha documentals sobre les treballadores del tèxtil i d’altres sectors: en poc més de mitja hora coneixes la nostra realitat. Crec en la força i en l’empenta dels consumidors per canviar les coses.

- El que ha passat a Egipte creus que és exportable al Marroc?

Sí, perquè tots vivim en condicions similars. La vida s’ha encarit a tot el Marroc, sobretot a Tànger, en què la recent creació del port més gran del Mediterrani ha provocat una gran separació entre la gent que s’ha beneficiat d’aquestes infraestructures i la resta de la població. Tenim índexs d’atur i d’analfabetització molt alts. Els hospitals presenten greus deficiències; de fet, ens vam manifestar no fa gaire per aquest motiu. El Marroc té greus mancances a molts nivells. No és fàcil viure-hi.