CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Entrevista a Gerard Batalla: “El Multireferèndum vol ser una eina per autodeterminar la voluntat popular sobre diferents temes conflictius”

Dilluns, 5 maig, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

"Volem que sigui també una eina replicable, un procediment al servei d'altres lluites, una forma més de decidir sense intermediaris. Cal posar en pràctica formes de deliberació i decisió directes i autònomes".

"Les decisions sobre les qüestions comunes han d'estar a les mans de la població"

Gerard Batalla és de La Sentiu de Sió (Noguera) i treballa conservant biodiversitat agrària a www.culturestrobades.cat. Pagès. Membre de Som lo que Sembrem, Slow Food Terres de Lleida i afiliat a la CGT. Va viure uns anys a Barcelona mentre estudiava sociologia.

- Explica'ns què és el multireferèndum i d'on sorgeix la idea?

Surt del bloqueig que vam viure Som lo que Sembrem amb la ILP sobre transgènics al 2009. Recordareu que una esmena a la totalitat de PSC-CiU-PP no va deixar que es debatés la llei. Va valer més la trucada de l'ambaixada americana a favor de Monsanto que les 106.000 signatures recollides en la campanya.

Des de llavors, volíem portar el tema a referèndum perquè s'expressés el sentit comú, però no trobàvem la manera. La darrera primavera vam coincidir en una assemblea de la Plataforma Aturem el Fracking a Tornabous, i va sortir la idea de convocar un referèndum múltiple amb col·lectius que tinguessin la mateixa necessitat.

L'hem cultivat com una campanya cooperativa amb la qual convoquem a autodeterminar la voluntat popular sobre diferents temes conflictius. La diferència amb altres experiències és que volem que sigui també una eina replicable, un procediment al servei d'altres lluites, una forma més de decidir sense intermediaris.

- Com està previst que s'organitzi aquesta consulta popular?

El vot comença per Sant Jordi i culmina el 25 de maig, dia de les eleccions europees. Es podrà votar de forma electrònica fins al 17 de maig i després hi haurà una setmana de vot anticipat en centres socials i llocs públics. Finalitzarà el dia 25, a peu de carrer, com a reivindicació de la política de proximitat.

Volem que la participació sigui massiva i faci vinculants els resultats. Si és així ja trobarem formes per fer complir les decisions, per això necessitem tota l'ajuda per muntar taules a cada poble i a cada barri. Si podem muntar manifestacions de 5.000 persones, més encara hem de poder muntar 2.500 taules descentralitzades i facilitar que milions de persones es puguin expressar inequívocament.

Només calen tres persones per muntar una mesa i donar-la d'alta a través del web http://www.multireferendum.cat A la vegada, promovem que hi hagi grups territorials i locals que portin a terme debats i xerrades i que estenguin la proposta. Al cap i a la fi, és una invitació perquè col·lectius afins col·laborin durant un mesos en una acció de conjunt que creiem que pot ser molt potent.

- Explica'ns una mica les preguntes que es formularan als ciutadans; en primer lloc, la dels cultius transgènics.

Podran votar les persones residents al Principat majors de 16 anys. Preguntem si a Catalunya s'ha de permetre l'ús de llavors transgèniques en la pagesia.

- En segon lloc, tenim el dret a un referèndum vinculant per a les Iniciatives Legislatives Populars (ILP).

És una pregunta de conjunt proposada per l'Assemblea de multireferèndum i per diverses comissions promotores d'ILP rebutjades. Es tracta de decidir si les ILP ha de tenir aquest dret en cas que la seva proposta sigui rebutjada o massa alterada pel Parlament.

- En tercer lloc, la problemàtica del deute il·legítim.

S'està treballant perquè sigui una pregunta formulada conjuntament per la Plataforma per l'Auditoria Ciutadana del Deute, les CUP i el Procés Constituent. Es tracta de determinar si cal deixar de pagar el deute que es declari il·legítim.

- La quarta pregunta és referida al control democràtic i directe de l’energia.

Surt a proposta de la Xarxa per la sobirania energètica i és per decidir si el sector energètic ha d'estar sota el control ciutadà directe per tal de fer front a l'actual situació d'oligopoli.

- També es fan dues preguntes només en les zones directament implicades amb problemàtiques més locals com són les del Projecte Barcelona World al Camp de Tarragona i les línies de Molt Alta Tensió a les comarques de Girona.

Ens van començar a arribar preguntes que podrien tenir un àmbit més local i vam valorar que la cinquena pregunta seria descentralitzada en aquells territoris que hi hagués algun col·lectiu que ho sol·licités. A més d'aquestes dues, es votarà la remunicipalització del servei de l'aigua a la ciutat de Lleida. És possible que se n'inclogui encara alguna altra ja que el termini no està tancat a dia d'avui.

- Fins a quin punt qüestioneu el sistema polític actual?

Suposo que fins al punt de posar en pràctica formes de deliberació i decisió directes i autònomes. Ens sentim part d'un corrent que estira cap a una nova institucionalitat, més enllà de les misèries de la Transició i connectant amb el subsòl polític del país. Ningú no ho farà per nosaltres, ni nosaltres ho volem fer per ningú. L'excés de delegació és un desequilibri que no ens podem seguir permetent.

- Què hauria de ser per vosaltres la democràcia?

Som bàsicament una iniciativa pràctica de persones que pensem de forma similar però no exacta. Ens agrada parlar de democràcia d'arrel com a reivindicació d'una radicalitat que, en aquesta terra, és sinònim d'insubordinació i d'acció política no intermediada. Compartim la visió que les decisions sobre les qüestions comunes han d'estar a les mans de la població i som crítics amb la domesticació de la vida política que suposa el vot cada quatre anys. Li podem dir de moltes maneres però la clau està en fugir del gris i recuperar el pols d'una política més vital. Sota la crosta del ciment hi ha un rizoma ancestral disposat a brotar vigorosament.

* Gerard Batalla és membre de l'Assemblea del Multireferèndum. Entrevista realitzada per Josep Estivill publicada al núm. 160 de la revista Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció