Entrevista a Hibai Arbide, advocat penalista i membre del Col·lectiu Layret
La revista Diagonal entrevista a aquest advocat especialitzat en temes relacionats amb els moviments socials, sobretot en qüestions penals i relacionades amb l'okupació o la llibertat de moviment de les persones.
- DIAGONAL: Es pot compatibilitzar el treball com advocat amb la militància?
HIBAI ARBIDE: Per sort, a Catalunya es té assumit que per a fer una bona labor jurídica es necessita viure d'això. Això no significa que ens aprofitem d'això. Intentem tenir unes tarifes molt assumibles per a tot el món. Per exemple, a Barcelona, en temes relacionats amb l'okupació hi ha molt més volum de treball que a Madrid. Això, sense que ningú m'entengui malament, no vol dir que els projectes d'una ciutat siguin més interessants que els d'una altra. Aquí hi ha molts processos relacionats amb els habitatges okupats. Segons les estadístiques oficials, l'any passat va haver-hi uns 700 casos de denúncies. D'altra banda, a mi m'agrada participar en els moviments socials, no com un tècnic, sinó com un més, i aportar les meves capacitats com una altra individualitat. No vull ser advocat les 24 hores del dia.
- D.: Moltes de les reivindicacions dels moviments socials es decideixen al final en un jutjat...
H.A.: Això per a mi és una contradicció; encara que és el meu treball, no m'alegra per res que els temes es judicialitzin. Això sol significar una derrota a nivell polític. A més, no crec que per a canviar el sistema ens hàgim de servir de l'advocacia. El nostre servei, simplement, ha de servir per a donar suport a qui intenta canviar les coses, no per a canviar-les. Sense exagerar i sense ser molt paranoic, els canvis que viu la societat són a pitjor, i això és evident si ens fixem en el dret d'accés a l'habitatge (tant per temes d'okupació com pels de lloguer), en la legislació sobre immigració o, en general, en els drets civils. La dependència de la justícia per a aquestes reivindicacions és una resposta global. Dóna igual qui governi: PP, PSOE, CIU,...
- D.: Això significa una gran pressió per als advocats que doneu suport les demandes socials?
H.A.: És també una situació paradoxal. No ens falta treball, però no és la feina que ens agradaria realitzar. La repressió més crua és la que arriba des dels jutjats i ens afecta molt quan de la nostra defensa pot dependre que algú entri en la presó o no. M'agradaria poder dedicar-me a feines no només antirrepressives. Per exemple, ara defensem a algú que després de la vaga general del 29-S li demanen vuit anys de presó.
- D.: I quina seria aquesta labor ideal?
H.A.: Si fóssim molt utòpics, que no existíssim. Però sent més creïbles, no posar les nostres majors forces en tasques antirrepressives i poder pensar al costat dels moviments socials mesures que poguessin ser útils per a un canvi social. En el meu cas, els temes que més em preocupen són qüestions relacionades amb l'habitatge, la llibertat de moviment, la utilització del servei públic, l'emancipació de les dones, etc. I, d'altra banda, si tornem a una labor utòpica, actuar com fiscals de les forces de seguretat. Però, normalment, xoquem contra un mur.
- D.: I després de les càrregues de plaça de Catalunya, Puig ha defensat que els Mossos no vagin identificats...
H.A.: Aquesta decisió simplement oficialitza el que passava fins ara, la impunitat total amb la qual actuen els cossos policials. En realitat, no canviarà res. Hi ha molt poca gent amatent a denunciar les actuacions policials. Normalment ni els jutges més progressistes prenen en consideració les denúncies sobre aquests fets.
COL·LECTIU LAYRET, DES DELS ANYS ‘90
Actualment el col.lectiu Layret l'integren cinc juristes especialitzats en moviments socials i tasques penalistes. Els seus orígens estan en els anys 90, quan va ser fundat com un col·lectiu social més, “només conformat per gent de forma militant”. “Ara és un projecte intermedi, perquè ni és una cooperativa de treballadors ni és un despatx a l'ús”, explica Arbide. Aquest col·lectiu reivindica la figura de Francesc Layret, llicenciat en Dret i doctor en Filosofia i Lletres, un dels intel·lectuals més influents en els anys 20, quan la ciutat es despertava amb el soroll de les bombes i els trets. Va ser assassinat per un pistoler de la patronal.
>>> Entrevista extreta del núm. 152 de la revista Diagonal
