Entrevista a Joan Pons, ambientòleg: “Bcn World es defineix per la manca de projecte clar”

“Necessitem models turístics de qualitat i amb reconeixement dels valors socials, culturals i ambientals de tot el territori”

“La nova planificació urbanística ha de donar resposta a les necessitats reals”

Joan Pons és ambientòleg, expert en dret ambiental. Activista pel territori al Camp de Tarragona en associacions com “La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat” i portaveu de l’Assemblea Aturem Bcn World. Treballa com a consultor ambiental i assessor jurídic en la defensa del territori.

- Explica'ns què és el projecte Bcn World?

El projecte Bcn World es defineix precisament per la manca de projecte clar. Fins ara el que podem saber és que es tracta d’un ressort turístic centrat en els casinos, els “outlets” de luxe i l’oferta immobiliària i hotelera. No neix després que Eurovegas renunciés a venir a Catalunya, sinó que probablement ja feia temps que s’estava cuinant, sobretot tenint en compte que el 100% dels terrenys són de la Caixa. Però després de diverses peticions d’informació per part de polítics, experts en turisme i altres sectors del Camp de Tarragona, no s’ha aportat cap informe tècnic, ni econòmic, ni laboral, ni de viabilitat, que justifiqui Bcn World. I molt menys encara s’ha aportat cap projecte concret de les dimensions de la inversió. Tot i això ens fa dubtar, i molt, de la credibilitat del projecte i els seus inversors.

- Quines serien les empreses més beneficiades?

Per començar i abans que ningú, la Caixa. Serà la primera beneficiada, ja que tant si s’acaba fent Bcn World com si s’acaba fent qualsevol altre projecte, ells ja hauran venut el terrenys, principal objectiu de tot aquest muntatge. Després ja veurem qui vindrà, malgrat que ara es digui que serà Melco, Melià, Value Retail o Port Aventura però no hi ha res segur sobre la taula.

- Diuen que crearan molt llocs de treball...

Quan parlem de llocs de treball ho hem de veure des de molts punts de vista. Abans que res caldrien dades objectives i informes econòmics que justifiquin les previsions de creació de llocs de treball anunciades; ara per ara no hi ha res de tot això, tan sols es tracta de simples especulacions molt allunyades de la realitat i del possible potencial que podria tenir Bcn World. Però per altra banda, de la mateixa manera que es parla de creació de llocs de treball, voldríem saber l’impacte negatiu que tindria Bcn World sobre el sector turístic de tot el Camp de Tarragona, com se’n veuria de resentit el comerç i l'hostaleria local. Cal tenir en compte que Bcn World és un ressort i com a tal, preveu acollir el turista durant totes les seves vacances, això tindria una repercussió molt negativa sobre l’economia turística de la zona i destruiria llocs de treball.

- Quines són les principals raons de l'oposició al Bcn World?

Sobretot el fet que trenca amb models de consens, com tota la planificació urbanística i territorial que en cap moment preveia Bcn World ni res de semblant. Tampoc fa cas de l’opinió dels experts en turisme del Camp de Tarragona, que alerten que aquest projecte canviaria el model turístic amb conseqüències inesperades. Però sobretot cal fixar-nos amb els casinos i la perversió del sector, ja que es pretenen promoure casinos a l’estil “Las Vegas” amb elevats impactes socials, sobre les ludopaties i la conflictivitat associada a aquestes instal·lacions. Creiem que la Costa Daurada no s’ho mereix i que cal seguir treballant per models turístics de qualitat i amb reconeixement dels valors socials, culturals i ambientals de tot el territori.

- Pel que respecta la MAT, comenta'ns-ho una mica

La MAT és la línia de molt alta tensió que a poc a poc pretén unir el nord d’Àfrica amb Europa. A Catalunya van començar per Girona, però al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre cal recordar que ja en tenim unes quantes de línies d’alta tensió. Darrerament, però, s’ha volgut implantar una nova línia entre la franja d’Aragó i el Camp de Tarragona (Escatrón – la Secuita), creuant Terres de l’Ebre, Priorat i bona part del Camp de Tarragona. El rebuig social i polític ha frenat, de moment, aquesta nova MAT. Evidentment la seva implantació tindria conseqüències en l’impacte paisatgístic i ambiental, i sobre la salut de les persones.

- Qui són els veritables beneficiaris de la MAT?

Les empreses generadores d'electricitat que necessiten vies de transport energètic d’alta eficiència per a poder vendre l’energia produïda a un país a un altre país. Espanya és excedentària energèticament –demà podríem tancar les nuclears i no passaria res– però el mercat liberalitzat i l’especulació energètica fa que els interessos comercials energètics siguin transfronterers i passin per damunt de les persones, el territori i el seu benestar.

- Un altre dels cavalls de batalla en la defensa del territori ha estat la lluita contra les ARE (Àrea Residencial Estratègica)

Les ARE han estat el paradigma de l’especulació immobiliària promoguda des del mateix sector públic en anys de suposada bonança. Saltant-se fins i tot l’ordenament jurídic i constitucional, la Generalitat s’atorgà competències en planificació urbanística i va començar a promoure grans eixamples urbanístics arreu del país. Per sort, la crisi del sector i tot un seguit de sentències judicials que han donat la raó als opositors a les ARE, estan fent caure pràcticament la totalitat d’aquestes.

- Existeixen models de desenvolupament alternatius als projectes com els Bcn World, MAT i ARE?

Si, sens dubte. Sobre Bcn World el model que caldria potenciar i que no tindria el qualificatiu d’alternatiu, seria el que ja s’està promovent i demanant des del territori; és a dir, un model turístic que no només es fixi en el sol i la platja, sinó amb l’interior, el seu paisatge i la seva gent i, sobretot, amb un model que reverteixi econòmicament sobre el sector turístic local i no tan sols sobre grans operadors internacionals.

En referència a la MAT i l’energia, cal apostar per la producció localitzada i pròxima al consumidor, evitant així grans infraestructures de transport d’energia. Les reformes legislatives del govern espanyol van en una direcció del tot oposada, és per això, que la desobediència energètica i el suport a cooperatives energètiques serà fonamental en un futur proper.

Finalment, sobre les ARE, el temps ens ha acabat donant la raó. La nova planificació urbanística ha de donar resposta a les necessitats reals i ara el que cal és relligar aquells espais buits o periurbans que puguin necessitar actuacions urbanístiques però en cap cas hem de pensar en la creació de noves ciutats o eixamples d’esquena al teixit urbà existent.

* Entrevista realitzada per Josep Estivill publicada al núm. 160 de la revista Catalunya.