CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Entrevista a Jolanare, blocaire i activista tunisiana: “La sexualitat femenina és un desafiament al conservadorisme”

Dilluns, 26 novembre, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Jolanare, blocaire i activista tunisiana, ofereix una mirada crítica contra el salafisme i pel dret a la sexualitat femenina. Avui és ja un referent dels moviments socials i la dissidència jove del país. Una entrevista de Sàgar Malé per a La Directa.


La revolució tunisiana va fer visible un gran moviment de ciberactivistes que aportaven una informació alternativa essencial: el país era un desert informatiu i els seus blocs, facebooks o twitters van ser una palanca decisiva per tombar la dictadura. Algunes dones blocaires que aleshores van ser rellevants, avui són veus crítiques d’una transició molt discutida: Hana Trabelsi, Lina Ben M’heni, Fatma Riahi… o Jolanare, una de les llengües més esmolades quan parla dels atacs als drets de les dones, o quan critica els salafistes (islamistes radicals que ella anomena “barbuts”).

- Quins són els reptes del feminisme a la Tunísia actual?

Jo no em considero feminista perquè, per mi, la dona s’ha de veure com una ciutadana abans de ser considerada pel seu sexe. Sota Habib Bourguiba (primer president de la Tunísia postcolonial), hi havia un feminisme d’Estat i, abans, el pensament de Tahar Haddad (filòsof feminista) va afavorir l’emancipació femenina. Però Tunísia mai no ha estat laica, sinó un país musulmà que considera que la xaria afavoreix els drets de les dones i no a l’inrevés. Avui, veiem que l’elecció d’Ennahdha ha fet que els drets de les dones es vegin amenaçats i els seus èxits qüestionats; per exemple, pensen aprovar una llei que qualifica la dona com a “complementària” a l’home.

- Al teu bloc jolanare.blogspot.com parles de la societat masclista i patriarcal en què viviu…

A Tunísia, la dona és considerada menor d’edat i té prohibit mantenir relacions sexuals abans del matrimoni. Aquesta és la hipocresia que jo denuncio, perquè els homes tenen relacions sexuals amb dones, però prohibeixen que les seves n’hagin tingut abans de conèixer-los.

- Reclamar una sexualitat femenina fora del matrimoni és perillós?

Representa un desafiament al conservadorisme. El predicador salafista Wajdi Ghanin, precursor en aquest tema, prefereix que sigui tal com estableixen els cànons islamistes neomedievals quan diu: “Comencem, primer, per l’ablació del clítoris i, després, per l’ablació dels pits”... Paradoxa, ja que els pseudoreligiosos mai no han parlat tant del sexe femení com quan clamen per ocultar-lo.

- Quan va esclatar la revolució, eres a França. Què en recordes?

Jo sóc blocaire des de l’any 2007. Vivia entre Tunísia i França quan em vaig iniciar en el ciberactivisme, que em va donar l’oportunitat de denunciar els abusos que es produïen sota el règim de Zine El Abidine Ben Ali, com ara les eleccions fraudulentes, la corrupció administrativa, les revoltes a les regions rurals o les manifestacions reprimides per les forces policials. El 14 de gener, estava a França escrivint la meva tesi doctoral, però vaig seguir tots els esdeveniments posteriors a la immolació del jove Mohamed Bouazizi i vaig participar a les marxes antigovernamentals que exigien la caiguda del règim del desembre de 2010.

- Com interpretes l’actitud de França davant de la revolta?

França és on he nascut i l’he admirada perquè va ser el bressol dels drets humans. Però la seva posició durant les protestes va ser molt deshonrosa i, arran de l’elecció de Nicolás Sarkozy, ha perdut els valors que la van fer gran. Ara prefereixo Tunísia, perquè jo sóc tunisiana per damunt de tot i el meu país em necessita.

- Per què la gent pobra no s’ha beneficiat de la revolució?

Perquè ha estat confiscada pels islamistes, que s’han aprofitat de l’Aràbia Saudita i de Qatar per estendre la seva propaganda i, segons diversos testimonis, s’ho han arreglat molt bé per comprar vots. Amb els seus diners, s’han mantingut al poder. Avui dia, Tunísia pateix la incompetència dels ministres que han passat la meitat de les seves vides a la presó i que no tenen prou capacitat intel·lectual per governar un país. La gent de moltes regions comença a manifestar-se violentament després de veure que no s’ha fet res per treure-la de la pobresa.

- Ets optimista, malgrat tot?

Tunísia està llesta per a la democràcia, però caldrà una nova revolució si el govern no posa persones competents per tirar endavant el país. Diria que la revolució s’està gestant.

* Entrevista realitzada per Sàgar Malé publicada al núm. 292 de la revista Directa.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció