Entrevista a l’Assemblea de treballadores del Telefèric de Montjuic: ‘Volem un marc laboral que ens apropi als convenis de Bus i Metro’
“Volem un marc laboral que ens apropi als convenis de Bus i Metro”
“La suposada riquesa que aporta el turisme no es tradueix en millora salarials ni laborals per la plantilla del Telefèric”
Parlem amb les representants de l’assemblea de treballadores del Telefèric de Montjuic, empresa pública que pertany a TMB i que actualment està en una situació de conflicte amb l’Ajuntament de Barcelona per la millora de les seves condicions laborals.
- Porteu ja 3 jornades de vaga aquest any per desencallar les negociacions per un conveni digne. Ens podeu explicar quines són les vostres principals reivindicacions?
Les nostres reivindicacions són la millora de les condicions salarials i laborals. Volem un marc laboral que ens apropi als convenis de Bus i Metro (les altres dues empreses de TMB). En concret demanem plus antiguitat, ajuda per l’escolarització de fills o persones a càrrec, plus festiu oficial, passi de transport en igualtat de condicions que els demés treballadors de TMB i revalorització del salari per sobre del IPC. Tot això són conceptes fixes que ara mateix no poden superar la barrera del 1% del límit pressupostari per empreses públiques de la” Ley General de los Presupuestos del Estado” i és per això que volem negociar un paga variable (no té límit pressupostari) que representi la quantia de totes les nostres reivindicacions amb la garantia que quan hi hagi marc legal possible reprendrem les negociacions per tractar totes les demandes originaries.
- Qualsevol que hagi visitat el telefèric comprova que, de forma molt majoritària, el fan servir turistes i, concretament, molts provinents de les desenes de milers de creuristes que diàriament desembarquen a Barcelona. Segur que els rèdits del turisme massiu es tradueixen en bones condicions laborals per les persones que s’hi dediquen, oi?...
En els últims anys hem vist com ha augmentat el turisme a Barcelona, també en la nostra instal·lació. A demés hem augmentat la càrrega de treball ja que tota la venda ha passat a ser manual des de fa un parell d’anys (quan abans la automatitzada amb màquines expenedores representava més del 60% de la facturació). La massa salarial del Telefèric és poc més d’un 10% dels ingressos de la empresa (quan normalment són un 30%). Amb tot això no hi hagut cap reconeixement per la feina feta a la plantilla, la suposada riquesa que aporta el turisme no es tradueix en millora salarials ni laborals per la plantilla del Telefèric.
- Ens podríeu dir quants beneficis, després de pagar tots els costos propis d’explotació, produeix el Telefèric anualment?
Al voltant d’uns 5 milions d’euros anuals i la tendència és estable en els últims anys.
- És a dir, sou la plantilla de TMB en pitjors condicions en una empresa que fa diners a cabassos i sense voluntat de l’Ajuntament de Barcelona per solventar aquesta situació. Com us expliqueu aquesta paradoxa?
Realment és una paradoxa molt gran. Més enllà de si vam votar o no i de les expectatives personals de cara a la política (com és lògic som una plantilla diversa ), aquest nou Govern es va presentar amb la bandera de “fer fora la màfia de TMB” en relació als seus directius i de fer costat a les lluites de treballadors i treballadores de la ciutat i fins aquest moment no ha estat així (almenys a la nostra empresa). Els i les companyes de Metro han estat assenyalats des del consistori com a “privilegiats” i la direcció de TMB segueix estant descontrolada i actuant en contra de les plantilles de TMB i contra els serveis que donem aquestes mateixes plantilles (en especial Bus i Metro com a serveis públics que són). Creiem que fins i tot la postura de no arribar a acords de la directiva de TMB amb els i les representants de les plantilles amaga una voluntat de boicotejar el propi Govern de la ciutat. Tot això encara fa més gran la paradoxa. No ho entenem. Les nostres reivindicacions es poden pagar amb només un dia de recaptació i ja portem tres dies de vagues i en seguirem fent. Hi ha algú a la Direcció i a l'Ajuntament que s’hauria de replantejar la seva estratègia perquè tot plegat és un despropòsit de conseqüències nefastes per a l'empresa (TMB) però també pel conjunt de la ciutat.
- Un tret de la vostra forma de participació és que com a plantilla teniu molt clar el funcionament assembleari en les decisions, repartiment de feines i model de negociació. El fet de conèixer-vos i ser una plantilla relativament petita creieu que us ha enfortit com a grup? Com viviu aquesta lluita des d’un punt de vista personal?
Creiem que és la millor manera de conèixe'ns en el pensament, d’expressar-nos amb honestedat i confiança, de garantitzar el protagonisme i les eleccions de cada treballador/a i per tant una victòria real del col·lectiu. Al ser pocs treballadors/es, i enfrontar-nos a una Direcció d’una quantia similar en nombre de persones i acostumada a bregar amb conflictes laborals amb plantilles de entre 3000 i 4000 treballadors en un sector estratègic com és el transport, hem d’estar tots units per ser forts. El llaços personals s’han vist reforçats ja que molts de nosaltres hem fet un pas endavant i ens reconeixem entre companyes i companys per l’esforç que estem duent a terme. També sabem que l’aspecte emocional ens beneficia quan anem tots a una però que si no existís aquesta unitat a la mateixa vegada podria ser contraproduent. Tots plegats fem un gran esforç perquè la unitat es mantingui. Ens sentim molt orgullosos de nosaltres mateixos i és el que ens dóna força per seguir lluitant.
- Doncs moltes gràcies per les vostres respostes i tots els ànims fins guanyar! Si voleu adreçar un missatge a tota l’afiliació de la CGT de Catalunya, endavant.
Gràcies a vosaltres també per la oportunitat de poder explicar la nostra lluita. Un missatge de suport, fraternal i solidari a totes les companyes i companys que estan lluitant a les empreses i al carrer. Podeu enviar-vos les vostres lluites a teleenlluita@gmail.com que farem tota la difusió que poguem. Necesitem un poble fort, conscient i organitzat en mobilització constant per aconseguir allò que es nostre, de tots, un món lliure i digne en el que poder viure feliçment. Treballadors i treballadores del món, unim-nos!
* Entrevista publicada al núm. 193 de la revista Catalunya