Entrevista a l’Ateneu Llibertari Alomà de Tarragona
Provenim de pensaments i d’idees diverses però amb unes característiques comunes.
L'objectiu de l'Ateneu és ser un espai on poder construir alternatives reals a la ciutat que tenim ara.
Des de fa dos anys, Tarragona torna a comptar amb un ateneu llibertari. Situat a la Part Alta de la ciutat, al carrer Misser Sitges, l’Ateneu Llibertari Alomà ha suposat un revulsiu en l’ambient llibertari i dels moviments socials de la ciutat des del dia de la seva obertura. HI participen unes quantes desenes de persones amb interessos diversos que van des del cinema a les mobilitzacions populars. A banda de xerrades, cicles de cine-fòrums, mobilitzacions o en piquest de la vaga general, l’Ateneu vol esdevenir un centre cultural alternatiu al que representa la paraula cultura per al capitalisme. S’hi fomenta el pensament crític i l’assemblearisme des d’una òptica llibertària.
- Quan sorgeix i per què l'Ateneu Llibertari Alomà?
- L'Ateneu Llibertari Alomà neix el 28 de febrer del 2009 com a conseqüència de la voluntat d'unes quantes persones per crear un nou espai a la ciutat de Tarragona, un nou projecte llibertari, col·lectiu i obert a tothom qui hi volgués participar.
Les persones que vam iniciar el projecte veníem i venim d'experiències prèvies molt diverses, i algunes d'elles era la primera vegada que s'implicaven en un projecte així. També provenim de pensaments i d’idees diverses però amb unes característiques comunes: ganes de fer coses, una idea clara de lluitar contra l'autoritat i el model polític, social i cultural imperant, tant a nivell local com global... I cada dia ens anem enriquint més gràcies a les persones que s'hi van sumant.
L'objectiu de l'Ateneu és ser un espai on poder construir alternatives reals a la ciutat que tenim ara, de manera oberta, sense dogmes ni autoritarismes, amb la pràctica del dia a dia i decidint les coses per consens.
També intentem autogestionar-nos pel que fa a les nostres necessitats, i l'inconvenient més gran avui per nosaltres és pagar un lloguer per l'espai. Després del desallotjament del CSOA La Colomera vam decidir que potser per donar continuïtat al projecte calia fer aquest sacrifici.
- Per què aquest nom?
- Josep Alomà era paleta i autodidacta, fou dirigent de la CNT tarragonina, primer tinent d'alcalde i conseller de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, alhora que director del “Diari de Tarragona” durant revolució del 36. Mestre de formació bàsicament autodidacta, presidí el Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU) de Tarragona des d’on impulsà una pedagogia emancipadora i moderna. Fou una persona oberta, que es caracteritzà en els seus escrits i en les seves pràctiques pel respecte i per la seva visió del món no dogmàtica. "L'anarquisme és un ideal de bondat, de bellesa, de servei als altres i sobretot d'independència personal" deia Josep Alomà. Vam posar el nom d’Alomà a l’Ateneu per raons òbvies però sobretot per ajudar a refer la història de les lluites de Tarragona, entre les quals també es troba la llibertària i anarquista. Podeu trobar més informació al blog del Ramon, el seu nét: http://josepaloma.blogspot.com/
- Quines activitats s’hi realitzen?
- Jo crec que en aquests quasi dos anys hem fet multitud d'actes, alguns amb més èxit que altres pel que fa a la participació. Tot i així, a poc a poc persones molt diferents s'apropen a l'Ateneu, anem teixint xarxa i anem millorant allò que ens manca.
La majoria d'actes han estat cine-fòrums, presentacions de llibres, algun taller, xerrades sobre temes diversos, sopars... Tot això gràcies al fet evident que no som monòlitics, tot es fa a partir de les aportacions individuals i col·lectives, a les diferències de pensament i també de maneres de fer.
- Té sentit avui dia un Ateneu Llibertari?
- Pensem que feia falta un espai llibertari a la ciutat, on poder expressar-nos, trobar-nos, manifestar el rebuig al capitalisme i a l’autoritat... i per nosaltres mateixes construir i crear alternatives.
Mostra que té sentit el fet que ha aconseguit unir a una sèrie de persones il·lusionades en aquest projecte, que cada dimecres i cada divendres persones diverses s'apropen a l'Ateneu per participar de les activitats, cada dijous a les assemblees hi ha possibilitat de debatre, proposar activitats, etc. I sobretot perquè encara ens queden moltes coses per fer, molts aspectes per destruir i moltes alternatives per crear.
- Com podríem explicar les característiques d’un ateneu?
- Abans que res, creiem que hauríem de definir què són els ateneus llibertaris. Aquests neixen dins del moviment anarquista i esdevenen centres culturals on les masses treballadores i els seus fills i filles tenien la possibilitat d’entrar en contacte amb el món de la cultura. Una cultura que tenia presents les necessitats dels treballadors i intentava respondre a aquestes necessitats mitjançant una pedagogia no jeràrquica que volia superar la clàssica distinció mestre-alumne. L’Ateneu Llibertari Alomà s’inspira en aquestes experiències.
- Aleshores, l’Ateneu Alomà és un centre cultural?
- Creiem que és més que un centre cultural. És, sobretot, un espai social obert, que funciona de manera assembleària i autogestionada, on organitzem activitats culturals i socials que responguin a les nostres necessitats i els nostres ritmes. Necessitats i ritmes diferents dels dictats pel capital i les institucions estatals. Òbviament l’Ateneu també és un centre cultural que ofereix unes activitats culturals no convencionals. El nostre interès és mostrar que no existeix una única cultura, una única manera de viure i d’organitzar-se. Que la societat on vivim no és la millor, ni l’única possible, sinó que és un model que es pot canviar. Per això apostem per una cultura que sigui capaç de conscienciar els individus, que un canvi radical és possible i que depèn només de nosaltres.
- Què vol dir assembleària i autogestionada?
- Assembleària vol dir que totes les decisions que estan relacionades amb la vida de l’Ateneu es discuteixen i es prenen dins de l’assemblea. L’assemblea és una eina molt bona per aprendre no només a pensar i discutir, sinó per posar en dubte els ritmes frenètics del capital. Aquí som nosaltres, els individus que participem a l’assemblea, qui decideix quan comencem i quan acabem. Això respon només a les nostres necessitats.
L’autogestió és una pràctica típica del moviment anarquista. Des del punto de vista econòmic no depenem de cap ajuda pública, ens financem amb les quotes que cada membre posa. Quotes que varien segons la capacitat econòmica de cadascú. Altres entrades econòmiques procedeixen de les activitats lúdiques i culinàries que organitzem.
Des del punt de vista organitzatiu, totes les activitats corresponen a totes i a tots. En assemblea decidim com ho fem. Es poden crear grups que s’ocupen d’activitats concretes, com és el cas de la biblioteca en què un grup de companys es responsabilitza de les seves activitats però sense separar-se de l’assemblea.
>>> Entrevista realitzada pel Col·lectiu La Tramuntana publicada al núm. 123 de la revista Catalunya.
