Entrevista a Marta Alari Hidalgo i Ginés Puente Pérez, graduades en Història: ‘Teresa Mañé va ser una influent anarco-feminista’

Marta Alari Hidalgo, graduada en Història per la Universitat Rovira i Virgili (2014), actualment realitza un postgrau d'estudis d'arxivística a la UNED. Ginés Puente Pérez és graduat en Història per la Universitat Rovira i Virgili (2013), en l'actualitat es troba realitzant el màster de dones, génere i ciutadania coordinat per la Universitat de Barcelona.(*)

- Qui és Teresa Mañé i quina importància té la seva figura?

Teresa Mañé Miravet (1865-1939) va ser la primera mestra laica de l’estat. En aquest sentit cal destacar el seu paper com a docent i regent de la primera escola laica de nenes a Vilanova i la Geltrú i d’una escola laica mixta a Reus. Soledad Gustavo —pseudònim que va fer servir Mañé a gairebé tota la seva trajectòria literària— va ser una influent anarco-feminista que aviat va donar mostra de la seva ploma incisiva en diferents publicacions de caire llibertari. També és destacable la seva relació amb anarquistes i lliurepensadors/es de finals del XIX i principis del XX, el projecte editorial que va dur a terme amb companys/es de lluita i amb la seva família, i l’empremta ideològica que va deixar a la seva filla Federica Montseny Mañé. Malgrat tot pel que és més coneguda és per ser la companya de Joan Montseny Carret i per ser la mare de Federica.

- D'on surt el seu pseudònim Soledad Gustavo?

Si bé no podem assegurar per què Teresa Mañé Miravet va decidir fer servir de pseudònim Soledad Gustavo, sí podem dir que al seu context molts dels teòrics que es van oposar als poders establerts van haver de fer ús d’un o varis pseudònims per salvaguardar la seva seguretat personal i la de les seves famílies.

- Podríeu comentar la seva experiència com a mestra?

Teresa Mañé va estudiar magisteri a Barcelona i aviat va regentar, amb vint-i-dos anys, una escola laica per a nenes a Vilanova i la Geltrú. Com ja hem comentat, va ser la primera mestra laica de l’estat espanyol i membre de la Confederació de Mestres Laics de Catalunya. Anys més tard essent companya de Joan Montseny va fundar a Reus una escola mixta de les mateixes característiques que la de Vilanova. Aquesta, lluny encara de les propostes que oferia la posterior Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, en referencia a la coeducació, representava un gran progrés per l'ensenyament, sobretot per a les dones. L'escola va aconseguir més alumnes dels que ells podien instruir. Fins i tot la burgesia va portar als seus fills/es a aquest centre, ja que segons deien s’aprenia més que enlloc.

- Com va ser que una defensora de la igualtat de drets entre homes i dones abandonés finalment l'activisme públic per fer de mestressa de casa?

No es pot afirmar que Teresa Mañé abandonés l’activisme a l’esfera pública per fer de mestressa de casa. Sí és cert que en néixer Federica, Mañé va centrar el seus esforços i el seu temps en l’educació i formació d’aquesta. Cal dir que Joan Montseny no va poder participar de la mateixa manera que la seva companya a causa de l’exili a Londres i els posteriors anys de clandestinitat. Això va suposar que la producció intel·lectual de Soledad Gustavo disminuís en els primers anys de vida de Federica, però en cap cas va desaparèixer; com així ho demostra, per exemple, la refundació de La Revista Blanca als anys vint del segle passat.

- Quina va ser la seva activitat intel·lectual i literària?

L’obra intel·lectual i literària de Teresa Mañé és molt extensa. Entre les seves publicacions més conegudes, tant a nivell individual com col·lectiu, trobem Las preocupaciones de los despreocupados i Dos cartas, de 1891; La sociedad futura, el 1899; A las proletarias el 1896; El amor libre el 1904; Organización, agitación, revolución el 1904 i El sindicalismo y la anarquía. Política y sociologia el 1932, entre moltes altres.

Per altra banda, va participar en diverses revistes i publicacions llibertàries com Las Dominicales del Librepensamiento, La ilustración de la mujer o La Tronada. En successives ocasions va publicar a periòdics lliurepensadors com El Vendaval, La Tramontana, El Productor, El Corsario, La Revista Blanca, Tierra y Libertad, etc. També va ser important la seva tasca com a traductora, traduint textos com, per exemple, la novel·la de Juan de la Hite El infierno del soldado, de George Sorel El porvenir de los sindicatos obreros, o Las ruinas del mundo antiguo: concepción maternalista de la historia.

- Com van ser rebuts els seus escrits per la societat del moment?

La societat espanyola de finals del segle XIX va estar marcada per la difusió de les idees llibertàries i per la vigilància policial i el control polític. Ambdós van créixer a mesura que es produïen accions directes contra representants polítics i militars de l’estat, de l’església i de la burgesia. En aquest context els escrits de Soledad Gustavo i el contingut de les seves idees van ser, si més no, trencadors.

Per una banda, van ser els sectors clericals i els més conservadors els que van criticar la qüestió laïcista referent a l’educació que defensava Teresa Mañé. També pel matís anarquista que —deien— aplicava a la seva metodologia didàctica.

Per altra banda, cal destacar el diàleg intens que Mañé va mantenir amb els seus companys/es anarquistes europeus/es i el contacte amb revolucionaris/es de tot el món, el que demostra l’acceptació del seu discurs per una part important dels teòrics/ques llibertaris/es del moment.

- Quins són els eixos del seus plantejaments anarco-feministes?

En primera instància trobem una concepció anarco-col·lectivista i lliurepensadora, propera a Pierre Joseph Prodhon. Lluny encara d’un moviment estrictament feminista, ja que creia que el veritable moviment global anarquista incloïa també a les seves propostes l’emancipació de la dona. A fi de segle, a banda d’incloure les premisses feministes al seu discurs, la seva ideologia va girar cap a la part més individualista de l’il·legalisme francès, difós per la Revista Blanca. En nombrosos assajos i relats va donar suport, com a reacció contrària al matrimoni patriarcal burgés, tant a la igualtat de sexes, com a l'amor lliure, el matrimoni lliure i el divorci. Tots ells enfocats i analitzats des d'una òptica heterosexual. 

(*) Entrevista realitzada per Josep Estivill publicada al núm. 174 de la revista Catalunya. Aquesta entrevista correspon a un estudi sobre els primers 40 anys de vida de l’anarco-feminista Teresa Mañé Miravet.