CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Entrevista a Mercedes Lorca, delegada de CGT: balanç de la exitosa vaga de les trebajadores de neteja de Cornellà

Diumenge, 17 febrer, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Entrevista de KAOSENLARED

Un exemple de lluita : balanç de l'èxit a la vaga de les treballadores de neteja de Cornellà

Mercedes Lorca és delegada de CGT en el comitè de Selsa, l'empresa encarregada de la neteja de les dependències municipals i els col·legis públics de Cornellà. El passat 8 de gener van iniciar una vaga indefinida que va concloure onze dies després amb un acord amb l'empresa per la qual aquesta cedia a les principals reivindicacions dels treballadors. Una important experiència de lluita que com altres recents (neteja de metre de Madrid, conductors de busos de Barcelona…) mostren que el sindicalisme de lluita, combatiu i assembleari es va obrint pas en el desolador panorama de la classe treballadora dels últims anys.

Kaos: Quines condicions laborals teníeu en l'empresa?

Les condicions de treball no es pot dir que fossin dolentes, l'empresa es limitava a complir estrictament el que marca el conveni. A part d'algunes persones que tenen sobrecàrrega de treball (estem en això per a solucionar-lo) no hi ha gens que sigui rellevant.

El descontentament de la plantilla era sobretot per la precarietat econòmica.

Kaos: Com vau ser aconseguint revertir la situació?

Des que vaig entrar en aquesta empresa fa 23 anys sempre han estat només CCOO i UGT, sent majoria UGT. Fa uns 6 anys CCOO va plantejar un pacte de millores que no va recoltzar UGT.

S'han passat enfrontats tots aquests anys i sense dedicar-se a reivindicar les peticions dels treballadors.

Vaig ser delegada d'UGT i de CCOO, al final vaig dimitir (pel de sempre).

Fa poc més de 1 any, vaig veure el moment d'introduir la CGT, vam presentar candidatura i de 9 membres que hi ha en el comitè aconseguim 3.

A partir d'aquest moment, la nostra labor va ser conscienciar a les companyes i companys que la força independentment dels sindicats la tenim els treballadors, que si estàvem unides podríem aconseguir les nostres justes reivindicacions. (Un detall, a partir de que sortim la CGT, CCOO i UGT es van unir i són majoria).

Kaos: Iniciar una vaga indefinida és una aposta arriscada, jugar-se'l tot a un pols ferm amb l'empresa: com vau assolir mantenir la unitat i la força en la vostra lluita?

Com he dit abans, conscienciant als treballadors, en assemblees ens van exigir que ens uníssim els tres sindicats, a UGT i CCOO no els va quedar altre remei que unir-se a la CGT, doncs van veure que la CGT arrossegava ja que estàvem disposades a arribar fins al final.

Així es va aconseguir que es mantingués la unió i la força.

Kaos: Quin paper va jugar la solidaritat amb la vostra lluita?

Va ser molt important la solidaritat dels sindicats, de part de la població, del sindicat d'estudiants, els comunicats que rebem d'altres territoris i empreses que també estan en lluita, sobretot un correu que van manar els companys del comitè de vaga del metre de Madrid que va anar especialment emotiu. Tot això ens va donar forces a totes per a seguir endavant.

Kaos: Vols afegir una mica més?

Vull afegir que per a la majoria va ser la seva primera vaga i s'han adonat que NO PASSA RES, a pesar dels 8 acomiadaments, els 9 expedients que ens van obrir al comitè, les multes que ens portava la guàrdia urbana A LES NOSTRES CASES i totes les pressions a les quals ens van sotmetre, si estem unides la força la tenim els treballadors.

Per a mi va ser especialment emotiu, em va recordar velles lluites que per desgràcia no acaben.

Feia anys que no veia una vaga d'aquest tipus a Cornellà, per fi! sembla que els treballadors s'estan adonant que a pesar de la por, les pressions socials i laborals a les quals estem sotmesos cada dia, cal seguir lluitant per a millorar aquesta societat i crear un futur digne per als nostres fills.

Vull donar les gràcies a tots els quals ens van donar i especialment al sindicat al que pertanyo perquè ells em van donar la força.

Aquesta victòria la hi dedico al meu pare, que va pertànyer a la CNT, em va ensenyar a valorar i respectar, a saber i sentir-me orgullosa de la classe a la qual pertanyo.

Força per als companys en vaga de fam de SEAT.

Cal seguir lluitant pels nostres drets i llibertats.

Salut.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció