Entrevista a Miguel Moya, de CGT Telefònica: “El sindicalisme de lluita a Telefónica i les subcontractes és més necessari que mai”

“El sindicalisme de lluita a Telefónica i les subcontractes és més necessari que mai”

“Per a la patronal és molt més rendible generar explotació i precarietat en el sector que garantir i crear ocupació digna”

Miguel Moya ha estat Secretari d'Acció Sindical del Sindicat Federal de Telefónica de la CGT, és delegat de CGT a Telefónica de Tarragona i Secretari General de CGT Baix Camp-Priorat. L'entrevistem per tal de fer un repàs a la situació actual a Telefónica i al sector de les subcontractes.

- Quina és la situació actual de Telefònica com a empresa i com a element de poder econòmic i d'influència en la política

Com totes sabeu, Telefónica va ser una empresa de telecomunicacions estatal i pública fins que a partir de 1999 es va iniciar la seva progressiva privatització. Ara és una empresa privada líder en el sector i amb presència a diversos països llatinoamericans i europeus. Estratègicament i econòmicament les telecomunicacions tenen un atractiu essencial per al mercat neoliberal, a nivell econòmic les telecomunicacions estan en els primers llocs del rànquing mundial i, no en va, la banca espanyola té especial protagonisme en les principals operadores del territori espanyol, sent Telefònica d'Espanya, ara Movistar, la que ocupa el primer lloc en milers de línies i en milions de clients a nivell estatal.

- Quins són els principals eixos de la dinàmica sindical de CGT a l'empresa

CGT té presència a Telefònica d'Espanya des de pràcticament la seva constitució com a sindicat, fa ja més de 25 anys, i ha tingut sempre presencia en la majoria del territori, sent sindicat més representatiu fins a les eleccions sindicals del 2011.
L'acció directa ha estat l'eix principal d'actuació de CGT a Telefónica, hem estat presents, convocat i participat en la totalitat de convocatòries d'aturades, manifestacions, actes de protesta i, en definitiva, hem estat actors principals en la defensa de qualsevol agressió que hagi sofert la classe treballadora a Telefónica. El nostre senyal d'identitat com a sindicat reivindicatiu no s'ha vist minvat al llarg de tots aquests anys.

- Té futur el sindicalisme de lluita que representa la CGT en aquest tipus d'empreses?

No cal obviar que el sindicalisme de lluita a Telefónica és més necessari que mai, som referent de moltes altres empreses com a model de condicions laborals i, precisament per això, hem de lluitar per que no es redueixin i s'igualin en tot el sector de les telecomunicacions. No obstant això, multitud de factors de tota índole estan posant en perill l'actual situació de “privilegi” laboral en relació amb la resta d'empreses.
Les contínues reformes laborals sens dubte han afectat també en les condicions laborals a l'empresa, adaptant la patronal el nou guió i aplicant amb acurada exactitud el contingut d'aquestes reformes.

La reducció dràstica de personal en l'empresa (tres regulacions d'ocupació que han suposat la pèrdua de al voltant de 50000 llocs de treball) sense que hi hagi hagut un relleu ni una creació de llocs de treball en les mateixes proporcions, a més de l'envelliment de la plantilla, està suposant un excessiu desgast per afrontar amb èxit i lluitar contra les agressions de l'empresa.

La relació entre les organitzacions sindicals amb més representació en l'àmbit del territori estatal (UGT i CCOO ostenten gairebé el 70%) i l'empresa ha danyat seriosament la lluita obrera, aquesta actitud de seguidisme i de ser sindicats negociadors, renunciant per endavant a la lluita al carrer, són veritablement un obstacle difícil de salvar.

I, no cal oblidar el desencantament i l'apatia generalitzada a la classe obrera, perquè no entenen, sobretot, com el sindicalisme oficialista ha acabat per posar-se al servei del capital.

Per descomptat, amb aquestes premisses, la lluita obrera és àrdua i difícil, però no cal baixar els ànims i hem de pensar que el capital també tens els seus punts febles com són la incapacitat de reaccionar davant la unitat sindical alternativa.

- Com analitzes el procés de traspàs de treballadors i de tasques de l'empresa mare (Telefònica) a tot un seguit d'empreses filials i subcontractades

Dit l'anterior, es comprèn fàcilment perquè hi ha hagut aquest transvasament d'activitat i destrucció d'ocupació a Telefónica, solament cal veure la quantitat de milers de llocs de treball que s'han creat en precari en el sector de les telecomunicacions. Per a la patronal és molt més rendible i ocasiona molts més beneficis generar explotació i precarietat en el sector que garantir i crear ocupació digna en empreses com Telefónica.

- Com s'està implantant la CGT en les subcontractes de Telefònica i quina dinàmica sindical hi desenvolupa

La presència de CGT en les empreses subcontractades de Telefónica s'ha vist molt marcada per la convocatòria de vaga indefinida per part de CGT a l'abril de 2015, fins a aquesta data la participació del sindicat va ser una miqueta irregular, entre altres coses per la dificultat d'organitzar sindicalment a les i els treballadors de les subcontractes, però va ser a partir de la vaga quan realment ens vam adonar que l'el sector era un reflex de la situació real que s'estava produint en els altres sectors i que l'extrema precarització s'estava instaurant de manera global en tot el territori de l'estat espanyol, a més de comprendre que la unificació de les lluites s'havia de convertir en l'eix principal de la nostra organització i sobretot, i el que és més important, veure que realment el sindicalisme alternatiu té capacitat real de combatre al neoliberalisme i a empreses com Telefónica. I a les empreses subcontractades, la lluita contra la precarietat existent ha de ser el principal cavall de batalla junt amb la defensa dels drets laborals més bàsics.

- Fes una reflexió de futur

El sector de les telecomunicacions seguirà creixent, i les condicions laborals van reduint-se, està a les nostres mans, en les organitzacions sindicals i socials alternatives servir com a suport, amb la unió del nostre esforç, reorganitzar-nos, deixar enrere les nostres diferències, els nostres protagonismes absurds, i entre totes aconseguir canviar el rumb, recuperar tot el perdut i convèncer-nos que és un treball de totes i tots lluitar per un món sense desigualtats, perquè és possible.

* Entrevista publicada al número 185 de la revista Catalunya