CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Entrevista a Pau Gomis, animador de teatre social: “El Teatre de l’Oprimit és una eina que ens acosta a la revolució total”

Divendres, 5 octubre, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

“El teatre de l'oprimit intenta tornar a la persona la seva dimensió teatral, provoca una revolució al nostre interior i ens prepara per a la revolució col·lectiva. Ens permet veure’ns a nosaltres mateixos en acció i agafar perspectiva dels problemes”


Vagi per davant que el Pau Gomis no es considera una persona representativa del Teatre de l’Oprimit (TO), sinó una de tantes que es dedica a agitar les consciències en aquest món nostre on tantes persones viuen alienades en l'engranatge d'una societat capitalista i assumeixen passivament el seu rol de dominades sense, de vegades, ni tan sols adonar-se o preguntar-se per la seva situació social. El TO és, en aquest context, una eina per treure a fora les opressions.

És possible, que en el cas del Pau, el seu únic mèrit sigui el d'haver estat prou agosarat per fer-ho a Tarragona, una ciutat petita i conservadora on, com tothom sap, és molt difícil generar alternatives. Nosaltres, no ho creiem pas, perquè va arribar al TO mitjançant l’animació sociocultural, els moviments socials, la passió pel teatre, la literatura, la performance i l’estudi de la condició humana. En aquest ambient de passió per la creació, el teatre de l'oprimit esdevé una altra forma més d’intervenció social.

Tot i la seva versatilitat, nosaltres hem volgut acostar-nos a ell perquè ens introdueixi una mica més en els fonaments i l'experiència del TO, en la funció terapèutica de les obres i en l'impacte que la representació té sovint sobre els espectadors, volem donar un tipus de teatre encara poc conegut que cal difondre'l arreu com una eina de revolta.

- Per tota la gent que no el conegui, explica'ns què és el teatre de l'oprimit i en quins aspectes el podem diferenciar del teatre comercial?

El teatre de l'oprimit (TO) intenta tornar a la persona la seva dimensió teatral. El teatre convencional, des del temps de la Grècia clàssica, instaura la cultura del monòleg, separant els actors dels espectadors. El TO aposta per la cultura del diàleg, essent públic i actors una mateixa cosa. El teatre convencional històricament ha transmès les idees de la classe dominant, el TO busca l’empoderament dels oprimits donant veu i possibilitat de diàleg a grups silenciats. Per fer-ho ens apropiem dels mitjans de producció teatrals, com una forma de revolució, d’assaig de futur i anàlisi de la realitat. Cito a Sanjoy Ganguly, fundador del moviment l’Art del Poble a l’Índia: “El TO ens acosta a la revolució total, ja que provoca una revolució al nostre interior i ens prepara per a la revolució col·lectiva”.

- En quin moment i en quin lloc sorgeix aquest tipus de teatre? Quins serien els seus fonaments principals?

Aquest tipus de teatre sorgeix al Brasil als anys 60, creat i sistematitzat per Augusto Boal com una forma de resistència a la dictadura. Està inspirat en la Pedagogia de l’Oprimit de Paulo Freire i en el Teatre Èpic de Bertolt Brecht.

- Perquè ens en fem una idea més precisa, per què no ens comenta'ns l'argument d'alguna obra representativa del teatre de l'oprimit

Una obra emblemàtica del TO podria ser “Amina busca feina”. Aquesta obra té la peculiaritat que està ideada i representada per la pròpia Amina i els seus fills, amb la col·laboració del Forn de Teatre Pa’Tothom, en concret de Jordi Forcadas com a director. L’obra reflecteix els problemes de moltes dones immigrants a l’hora de cercar feina, ja que només els hi ofereixen feines “en negre”, casi sempre a la neteja, o feines amb condicions abusives. Un fill d’Amina, Ayoub el –Hilali, era alumne del Forn de Teatre i va engegar aquest projecte familiar que va ser representat i comentat per diferents llocs i amb diferents col·lectius.

- La pròpia creació de l'obra és un procés intens que converteix els actors en autors; com es desenvolupa un assaig?

Quan es prepara una obra parlem de coses molt dures, s’han d’activar opressions conegudes i viscudes, tant externes com interiors (el policia que portem dins). Això fa que les representacions siguin creïbles i que no faci falta guió, però sí una estructura. En un assaig, a part de les tècniques interpretatives, es mira que la situació s’entengui, que sigui real, si està clara la motivació del oprimit, com s’estableixen les finestres de participació...

- La representació posterior de l'obra no funciona com una activitat cultural de mera distracció sinó que l'espectador també s'hi implica. Com ho fas per aconseguir aquesta complicitat tan forta?

Com he dit abans a les representacions no es parla de rés aliè, les opressions són conegudes i patides tant pel públic com pels actors, per això funciona la complicitat, tots sabem de que s’està parlant. Quan actues per a un col·lectiu concret, plantejant una situació inherent a aquest col·lectiu, la simpatia i la complicitat és immediata.

- Una representació no acaba necessàriament quan es diu l'última frase del guió, sinó que immediatament després es pot activar un diàleg directe i obert amb els espectadors, quina importància té el teatre fòrum?

El Teatre Fòrum és el vessant més conegut del TO, on els espectadors esdevenen “espectactors”. Es representa una situació d’opressió coneguda o viscuda i lluny d’oferir solucions des de dalt de l’escenari s’estableix una dinàmica de participació on es poden assajar solucions entre tots. El teatre ens permet veure’ns a nosaltres mateixos en acció i per tant agafar perspectiva dels problemes. No es pretén educar ni dir el que s’ha de fer, sols pretenem donar eines i representar unes situacions a les que tots junts intentarem trobar sortida. Nosaltres estudiem l’ésser humà, no el jutgem, per això demanem l’ajuda del públic.

- Ens podries fer algunes recomanacions de lectures o tallers per saber més coses sobre el teatre de l'oprimit?

Parlar del TO a Catalunya és parlar del Forn de Teatre Pa’tothom, ja que funcionen des de l’any 2000 i s’ha convertit en referent obligatori, pels seus cursos i tallers hem passat bona part dels que ens dediquem al TO a Catalunya.

La literatura sobre el TO és abundant, però recomano com a imprescindible “Juegos para actores i no-actores” d’Augusto Boal, qualsevol dels seus altres llibres també pot ser entenedor i força útil. També recomanaria els “Escritos sobre teatro” de Bertolt Brecht.

* Entrevista realitzada per Josep Estivill, publicada al núm. 142 de la revista Catalunya

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció