CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Entrevista a Pedro Duque Tejedor, encausat pel cas Expert: “El cas Expert és una venjança de la guàrdia civil”

Diumenge, 5 juliol, 2015
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

- Fes-nos una introducció sobre el conflicte viscut amb l'empresa Expert?

L'Empresa Expert Polymere es trobava al Polígon del Foix de l'Arboç (Tarragona), es dedicava al sector de l'automòbil i fabricava filtres de carboni actiu per a les diferents indústries del sector. Tenia 147 treballadores, de les quals 67 eren de plantilla i la resta d'ETT. Prèviament al conflicte, no hi havia relació amb l'empresa, ja que el comitè era, en la seva totalitat, de la UGT. Però els treballadors van fer fora l’assessor de la federació d'UGT, ja al principi de les negociacions. De fet, la delegació d'UGT va manifestar al comitè que l'ERO era insalvable i que calia acceptar la proposta de la direcció de l'empresa. Davant d'això, el comitè va recórrer a la CGT per veure si realment això era així i quines possibilitats hi havia per salvar la situació. 8 dels 9 membres del comitè, en veure que la seva pròpia organització pretenia negociar els acomiadaments que plantejava l'empresa van requerir el suport de la CGT i es van afiliar al nostre sindicat.

A continuació, el comitè va comunicar a l'empresa que tindrien com a assessors a les negociacions de l'ERO al company Juan Antonio Soler, secretari general de la CGT de l'Alt Penedès-Garraf, i a mi mateix, com a secretari general del Baix Penedès. La relació amb l'empresa era dolenta, ja que volia acomiadar els treballadors de la plantilla i mantenir els de les ETT. La representació de la CGT li va manifestar al comitè de treballadores que en tot moment el procés de negociació havia de ser transparent i que qualsevol decisió al respecte la prendria l'assemblea de treballadors. Un cop l'empresa va saber que els assessors del comitè serien de la CGT, per voluntat dels treballadors, s'elaborà amb ella un calendari de negociacions.

- En quin moment la Guàrdia Civil va fer acte d'aparició?

El 20 de juliol de 2004, segons el calendari, es va mantenir una reunió amb la direcció de l'empresa i sobre les 13:30h es va celebrar una assemblea amb els treballadors del torn del matí i de la tarda, en el menjador de l'empresa. A l'assemblea es va explicar als treballadors com anava el procés de negociació i les possibles alternatives als acomiadaments. Un cop acabada l'assemblea, tant el company Soler com jo mateix, vam comentar al comitè, ja a la porta de l'empresa, que si sorgia cap problema en el decurs de la tarda ens truquessin, ja que marxàvem a dinar. El sorprenent és que l'única cosa que vaig menjar aquell dia van ser unes bones hòsties...

Vam pujar al cotxe i el sentit de la marxa dels carrers ens obligava a passar per davant de la porta de l'empresa per sortir del polígon. Quina no seria la nostra sorpresa quan vam veure que la Guàrdia Civil estava apallissant les treballadores i treballadors que estaven dins del recinte de l'empresa. Jo vaig deixar el meu cotxe a la vorera, vaig baixar tot deixant-lo en marxa i vaig preguntar què passava. A continuació, quatre guàrdia civils, sense que jo tingués temps a dir res més, em van agafar pel coll, em van donar un cop de puny a la cara, uns deu cops de porra a les costelles amb tota la mala hòstia i em van agafar d'una revolada. En aquell moment vaig perdre fins i tot les xancletes que duia i em van trencar el rellotge. Quan em van ficar dins del Patrol em van emmanillar, amb les mans al darrera, i molt fort. A continuació, se'm van endur a la caserna de la Guàrdia Civil de Llorenç del Penedès, població propera, que està a uns cinc quilòmetres d'on hi havia l'empresa.

A la caserna, em van baixar del cotxe, encara emmanillat, i em van ficar en una habitació. Allà els vaig sentir que deien que “éste se va a enterar”. Després, em van prendre declaració i vaig demanar que truquessin l'advocat, que és el que encara avui em representa. A continuació, a petició de l'advocat, em van traslladar al CAP de l'Arboç per ser atès de la brutal pallissa que havia rebut, de la qual tinc informe d'assistència i lesions. Novament em porten a la caserna i aquí l'advocat va contactar amb els jutjats del Vendrell, a l'objecte que em deixessin en llibertat, ja que la intenció del responsable de la caserna era deixar-me detingut durant 72 hores, amb tot el que allà pogués succeir. El jutjat del Vendrell va atendre la petició del meu advocat, tot deixant-me en llibertat amb càrrecs.

A l'endemà, vaig anar al jutjat per presentar una denúncia per les agressions patides a mans de la Guàrdia Civil. Amb posterioritat, el fiscal em va citar. Li vaig manifestar que havia estat agredit i, malgrat l'informe de lesions, em va insinuar que aquestes me les podia haver fet jo tot sol. En aquest trànsit entre la denúncia i la citació del fiscal -crec recordar que era sobre el mes d'agost- em va cridar un jutge suplent per prendre'm declaració i ratificar la denúncia. Era un noi molt jove, que fins i tot preguntava i tenia curiositat per conèixer la CGT i jo li vaig explicar la història de la CNT, l'escissió, etc. Recordo que em va comentar que tot allò no li havien ensenyat a la universitat. Uns trenta anys devia tenir aquell jutge.

- De què se us acusa exactament?

Se'ns acusa d'atemptat contra l'autoritat i de vulnerar el dret al treball, però les acusacions són totalment falses. És tot un muntatge que ve arran de les denúncies presentades per totes i tots els que ara estem imputats. Entenc que és un acte de venjança. Cal dir que en cap moment l'empresa Expert va denunciar els assessors, ni el comitè, ni tampoc a cap dels treballadors.

- Quina va ser l'evolució posterior de l'ERO d'Expert?

Després dels fets, el 30 de juliol del 2004 es va fer una manifestació a l'Arboç sota el lema “Defensar els llocs de treball no és delicte, prou repressió”, d'unes 400 persones, que va anar des de l'empresa fins a l'Ajuntament, protestant contra la repressió i les càrregues injustificades de la Guàrdia Civil. Posteriorment, el comitè no ens va requerir més i uns mesos després vam saber que l'empresa directament havia tancat.

- Com és que aquest cas s'ha allargat durant onze anys?

Ni idea. Pregunteu-li al jutge o al fiscal. Si fos per mi, ja estaria tancat.

- Com us sentiu després de tant de temps d'haver-se produït els incidents i davant les peticions de presó?

No ho acabo d'entendre, que després de tant de temps el procés continuï endavant. Cal recordar que la majoria de les treballadores imputades aleshores no tenien fills i ara tenen família, per la qual cosa els genera un impacte psicològic irreparable. I més encara, 11 anys després. D'altra banda, el company Soler i jo estem jubilats i ara ens ve tot això. Porto lluitant pràcticament des dels 18 anys, amb més de 30 anys militant a la CNT i la CGT. I mai no m'havia vist en una situació com aquesta.

- Quan i on se celebra el judici?

La vista està prevista pel 9 de juliol a les 10 hores al jutjat penal número 2 de Tarragona.

* Entrevista realitzada per Josep Estivill publicada al núm. 173 de la revista Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció