CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Entrevista a Roberto Zepeda: “La solidaritat sempre ha existit i existirà”

Dimecres, 29 agost, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

“Encara no existeix un estudi a fons sobre el fenomen dels refugiats de guerra a nivell de tota la demarcació de Tarragona”

“La immigració actual ha tornat a posar de manifest el fenomen solidari”


Va néixer a Xile però ha crescut sota el bressol de la cultura catalana. Des de ben petit li agradaven els llibres d’aventures. La seva passió ha estat la història; per aquest motiu es va fer historiador, especialitzant-se en el període de la Guerra Civil i el Franquisme, sobretot a nivell local, un àmbit on ha publicat diversos llibres i articles. A banda d’això, ha fet pràcticament de tot: pagès, cambrer, repartidor, professor (tant a l’educació pública com a la privada), etc. No creu en la política ni en el proselitisme, creu en les persones que fan allò que realment volen fer i que no es mouen pels interessos personals.

- Portes anys investigant el fenomen històric dels refugiats de la Guerra Civil (1936-1939). Com és que t’has interessat per aquest aspecte tan poc tractat fins al moment?

Doncs bé, vaig començar a interessar-me pels refugiats de la Guerra Civil estudiant altres aspectes de la contesa. Indagant per la dilatada bibliografia, em vaig adonar que sovint els estudis especialitzats no en parlaven o en dedicaven unes escasses línies. Tanmateix, sí és cert que en els darrers anys, sobretot amb la bibliografia local, s’ha omplert aquest buit historiogràfic. A més a més, el meu interès va créixer quan em vaig adonar que a la província de Tarragona no existia i, crec que encara no existeix, un estudi a fons sobre el fenomen dels refugiats de guerra a nivell de tota la demarcació. Entenc que és una tasca difícil, ja que l’abast de la recerca és considerable, però ens permetria comparar dades i arribar a valoracions més enllà de les estrictament locals. Degut a això, en els darrers anys m’he dedicat a voltar pels diferents municipis buscant documentació i informació relacionada amb els refugiats que van arribar a la nostra demarcació.

- Quines persones van ser refugiades i qui les va acollir?

En el cas dels refugiats republicans, la majoria eren població civil que en els primers moments de la sublevació van quedar en zones sota domini feixista i que, degut a la ferotge repressió, van fugir cap a territoris sota control republicà. Aquesta dinàmica es mantindrà al llarg de tota la guerra a mesura que els sollevats vagin avançant posicions.

La situació de rereguarda de Catalunya permetrà acollir persones de la resta d’Espanya i seran els organismes tradicionals d’assistència, més les entitats sindicals i polítiques i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, els encarregats d’atendre els primers evacuats. Ara bé, a mesura que avanci la guerra serà necessari bastir un complex i eficaç organigrama. Per tal de portar a terme això, la Generalitat es posarà mans a l’obra i crearà una sèrie d’organismes encarregats de la seva assistència (allotjament, manteniment, sanitat, etc.). Tanmateix, fou indispensable comptar amb la col·laboració dels diferents municipis catalans per donar cabuda a un nombre cada vegada més elevat de refugiats. Fins i tot, seran els propis veïns els encarregats d’acollir-los a casa seva.

- Quina relació van establir les persones refugiades amb la població autòctona?

Doncs, resulta que investigant per diferents municipis me’n vaig adonar que tot i que en alguns moments de la guerra es produeixen conflictes entre la població autòctona i la refugiada, derivats sobretot per l’escassetat de recursos i la convivència, certament es van establir lligams emocionals que s’han perllongat fins avui en dia. Resulta sorprenent com encara en l’actualitat antics refugiats continuen mantenint el contacte amb les famílies que els van acollir. Inclús, alguns d’ells van retornar un cop acabà la guerra i es van quedar a viure a Catalunya.

- Com va evolucionar l'onada migratòria?

Sens dubte, les dates d’arribada i la procedència aniran íntimament lligades a l’evolució de la línia del front. Els primers evacuats arriben a partir de l’octubre del 1936 i provenen de Madrid, Extremadura i Andalusia. A continuació vindran els de Màlaga, un cop caigui la ciutat en mans dels nacionals el 8 de febrer de 1937. A partir del mes de setembre de 1937, localitzem sobretot refugiats procedents del nord, principalment de la zona d’Astúries i de Cantàbria. Cap a l’abril de 1938, són moltes les famílies que arriben procedents de l’Aragó. I per últim, a partir de l’estiu de 1938, amb la batalla de l’Ebre, s’originarà un degoteig constant de persones que es perllongarà fins el mes de novembre, quan es produirà la fugida de la darrera massa de refugiats.

- Com es va fer el retorn dels refugiats als seus llocs d’origen?

Primer que tot, dir que un nombre considerable de refugiats van optar per agafar el camí de l’exili, altres, en canvi, van decidir quedar-s’hi. Un cop finalitzada la guerra, una de les prioritats de les autoritats franquistes va ser la repatriació dels refugiats als seus llocs d’origen, principalment els infants que havien quedat dispersos per territori català. Els organismes que més intervingueren foren la Junta de Protección de Menores i Auxilio Social. No obstant, per tal de localitzar-los fou imprescindible la col·laboració d’altres entitats com ara les Juntes Provincials de Beneficència, els ajuntaments i els propis veïns. A vegades eren els mateixos pares els que es posaven en contacte amb les autoritats pertinents i reclamaven els menors.

- S'ha reconegut actualment l'esforç que van fer aquelles famílies que acolliren refugiats?

Sí, i cada cop més. En els darrers anys, aprofitant la commemoració de diferents aniversaris de la II República i de la Guerra Civil, s’han celebrat un seguit d’activitats (conferències, exposicions, actes de reconeixement, etc.) on s’ha destacat i reconegut la solidaritat d’aquelles famílies que van acollir refugiats a casa seva i on també s’ha restituït un homenatge a aquells refugiats que es van quedar a viure a Catalunya. Certament, aquestes iniciatives han estat potenciades pels propis ajuntaments, arxius, consells comarcals i altres organismes com ara el Memorial Democràtic, etc.

- Després de dedicar tantes hores a estudiar les claus del fenomen dels refugiats, com valores la solidaritat actual envers la població nouvinguda?

Personalment, crec que el fenomen dels refugiats de la Guerra Civil i l’arribada d’immigrants en els darrers anys presenten característiques diferents. En primer lloc, perquè els hem de considerar en contextos històrics dissemblants i, en segon lloc, perquè també ho són les causes que els van originar. Tot i això, si que m’agradaria afegir que ni la distància pròpia del passat ni les actuals circumstàncies han canviat un aspecte inherent (tot i que haurà gent que no ho creurà) a l’ésser humà: la solidaritat. La solidaritat sempre ha existit i existirà, i la immigració actual l’ha posat, una altra vegada, de manifest amb l’ajuda de diferents organismes i, sobretot, amb l’actuació d’alguns ciutadans (herois anònims),com va succeir amb els refugiats durant la Guerra Civil.

* Roberto Zepeda és historiador sobre els refugiats de la guerra civil. Entrevista realitzada per Josep Estivill publicada al núm. 141 de la revista Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció