CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Entrevista a Santiago Alonso, responsable Estatal de Telemarqueting de CGT: “Pot ser que ens trobem amb una patronal embravida amb el futur govern del PP”

Divendres, 28 octubre, 2016
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Després de la vaga de call-center del 6 d'octubre, el sector del Telemarketing anuncia futures mobilitzacions abans de la reunió amb la Patronal del sector.

“Per motius aliens a la nostra empresa li informem que no podrem atendre-li”. Aquesta és la locució que es va poder escoltar en els telèfons d'atenció al client de moltes companyies els passats 22 i 29 de setembre, dies d'aturades parcials, o el 6 d'octubre, en el qual es va celebrar la jornada de vaga en molts call-center al voltant de l'Estat. A dos dies d'una nova reunió amb la patronal, entrevistem a Santiago Alonso, Responsable Estatal de Telemarqueting de CGT i membre de la comissió negociadora del nou conveni de Telemarqueting, perquè ens expliqui quina és la correlació de forces de cara a la negociació.

- Per què el sector del telemarketing apareix ara com un braç de lluita laboral important?

Pels acomiadaments en el dia a dia, assumits com una cosa normal. Perquè anar al bany es converteix en una amenaça de sanció. Pels horaris impossibles, les condicions insalubres, els salaris de misèria, per les empreses amb un 70% de dones sense que existeixin Plans d'Igualtat, etc. Perquè aquestes condicions laborals són les de centres de treball amb més de mil persones en molts casos, i perquè donada la joventut i la feminització dels treballadors d'aquest sector, ens hem enfrontat a gent que no havia fet sindicalisme abans. Crec que tots aquests factors expliquen perquè s'han donat les condicions materials per a la creació de la coordinadora de Telemarqueting de CGT. Aquesta porta 15 anys ja treballant amb la finalitat d'acabar amb els convenis col·lectius que han anat instaurant una major precarietat.

- Per què apostar per una lluita a l'ofensiva en l'actual clima polític i sindical?

Fa dos anys i mitg vam fer assemblees en tot l'Estat i discutim la creació d'una plataforma a l'ofensiva. Volíem millorar les condicions laborals que tenim en el sector. No es tractava només de parar més retallades, sinó que no ens val el conveni actual. D'aquí la consigna “Un altre conveni és possible”. Molts tenien por a perdre els llocs de treball, més en el context de crisi de fa dos anys, quan es va aprovar la plataforma. Però a mesura que nosaltres demanàvem millores, la patronal, també molt a l'ofensiva, parlava de canvi d'horaris, eliminació de les hores mèdiques, contenció salarial, etc. En aquest context les nostres reivindicacions van anar cobrant força. No volem un conveni de continuïtat, volem transformar aquest sector i per això hem detallat fil per randa per què has de tenir un temps entre trucada i trucada, per què cal conciliar millor els horaris amb la vida familiar, etc. Altres sindicats s'han limitat més en les seves peticions, encara que tots rebutjàvem les propostes de la patronal.

- Com s'aconsegueix generar conflicte i organitzar als treballadors en un sector amb jornades parcials, contractes a través d'empreses de treball temporal i un nivell de rotació que supera el 10%?

És cert que la por impera als centres de treball. En aquest sector a més és molt difícil dur a terme el sindicalisme directe que nosaltres practiquem, parlant amb cada treballador. Tots ells es troben asseguts amb els cascos en els seus llocs, i si els parles et sancionen. No és senzill, però l'acció sindical no pot desenvolupar-se des de fora dels centres de treball. Nosaltres apostem per repartir informació de manera individual a cada treballador i crear seccions sindicals en cada empresa. Ara mateix en tot l'Estat som 80 seccions i gairebé 300 delegats. Si els empresaris poguessin, ens acomiadarien a tots, els 300, entre els quals m'incloc. Però no ho fan perquè saben que perdrien davant qualsevol tribunal, que quan s'aconsegueix fer força i molta gent comença a participar, es comença a perdre la por. L'empresa pot acomiadar a un treballador, però no a 600.

- Quines són vostres principals reivindicacions per a la taula de negociació del 27 d'octubre?

Hi ha dos grans articles en el conveni col·lectiu, el 17 i 18, que són la nostra prioritat ja que creiem que són els que instauren la precarietat de manera estructural i constant. En virtut del 18, cada vegada que m'una entitat canvia de licitació per a algun servei i contracta a una altra empresa, els treballadors són acomiadats i passen a aquesta última sense mantenir els anys d'antiguitat que tenien en l'anterior. L'Estatut dels Treballadors i les directives europees reconeixen la subrogació en casos similars, però el nostre conveni col·lectiu no ho està aplicant. Quant al 17, el tipus de contracte més habitual en el telemarqueting és el contracte per obra i servei. Si l'empresa al·lega que ha baixat el volum de trucades, el meu contracte d'obra acaba. Nosaltres defensem que si el volum de treball ha descendit, hauràs d'acomiadar-me, però no pots dir que la meva obra ha acabat.

En tercer lloc, amb l'anterior conveni de 2010 a 2014 i l'excusa de la crisi, vam perdre un poder adquisitiu del 5%. Els sindicats majoritaris van acceptar no vincular el conveni a l'IPC la pujada salarial. No obstant això, totes les empreses han augmentat els seus beneficis amb el conveni anterior, mentre nosaltres portem any i mig amb una pujada salarial del 0% i treballadores que cobren 500 o 600 euros al mes. En aquesta línia, la nostra quarta i última gran reivindicació és la jornada parcial. Amb la jornada completa els treballadors arribaven a cobrar 800 o 900 euros, però ara amb quatre hores es veuen obligats a pluriocupar-se, sempre amb la por a perdre algun dels dos treballs i tornar a estar en la corda fluixa.

- Per què llanceu les vostres convocatòries ara amb l'actual clima polític de desmobilització?

Nosaltres portem 20 mesos negociant el conveni col·lectiu en els quals hem anat comprovant que de res serveixen els canvis polítics a dalt si el moviment no pressiona i intenta canviar la situació per baix. Sabem també que, des d'aquest cap de setmana, aquest dijous ens trobem amb una patronal més dura i embravida que abans amb la futura d'abstenció del PSOE i el suport d'aquest a un nou govern del PP. Els empresaris estaven esperant que la inestabilitat política s'acabés en el seu benefici i així ha estat. Però amb l'èxit de la jornada de vaga del 6 d'octubre, nosaltres anem a la reunió fortes i convençuts que un altre conveni és possible. Ja estem plantejant un nou calendari de mobilitzacions per a novembre i desembre amb la resta de sindicats i en aquesta línia seguirem treballant.

- Com convenceries a la resta de treballadors que és important que recolzin aquesta lluita? Heu establert contactes amb altres sectors precaris i organitzats?

Evidentment som conscients que, per canviar l'última reforma laboral de 2012 i frenar tots el que s'aveïna l'any que ve amb el ja per segur nou govern de Rajoy, es requereix d'una mobilització al carrer el més àmplia possible. Nosaltres partim d'allò més concret que són les nostres condicions laborals del dia a dia. Ens agradaria que el sector del telemarqueting fos un exemple perquè la gent veiés que pot aconseguir avanços en els seus drets. Que el telemarqueting ha de deixar de ser aquest “treball” que ningú vol.

- Quina ha estat vostra postura enfront de l'ajuntament de Madrid referent al 010?

El 010 és el servei d'atenció al ciutadà, on puc trucar si tinc un problema a Madrid amb Bicimad, les escombraries, etc. El nou govern va prometre remunicipalitzar aquest servei i frenar la pèrdua d'antiguitat dels treballadors als quals afectava l'article 18 del conveni que he esmentat. No obstant això, la corporació ara diu que és impossible i que les normes establertes pel govern anterior prohibeixen la remunicipalització, si bé es va a treballar per la subrogació. Hi ha gent de l'ajuntament que creu que això és una qüestió de voluntat política. Nosaltres per la nostra banda seguirem lluitant per una reivindicació històrica com és “a igual treball, igual salari” i perquè tots els treballadors dels serveis públics posseeixen les mateixes condicions laborals.

* Entrevista publicada a la revista Diagonal
https://www.diagonalperiodico.net/global/32053-puede-nos-encontremos-con-patronal-envalentonada-con-futuro-gobierno-del-pp.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció