Entrevista al nou Secretariat Permanent de la CGT de Lleida: ‘La CGT és quelcom més que un simple sindicat’

“La intervenció social i sindical són indestriables en una organització sindical que es consideri assembleària i revolucionària”

- Tot just us acaben d’escollir com a Secretariat permanent de la Federació Comarcal de CGT Lleida. Durant el procés de preparació de la candidatura, heu estat debatent i treballant un extens document programàtic. Ens podeu remarcar els trets més rellevants?
Ens vam fixar dos eixos principals, l’organització interna i la projecció externa. A l’organització interna ens proposem millorar la coordinació entre les seccions sindicals, implicant a les més despenjades. Enfortint el suport mutu entre aquestes i funcionant com una única organització en cada un dels conflictes en els quals ens impliquem. També pretenem reprendre la imprescindible participació orgànica en la Confederació. En general es tracta de posar al dia certs aspectes organitzatius i econòmics interns que esperem agilitzar i normalitzar el més aviat possible.
En la projecció externa, ens proposem augmentar al presència pública del sindicat millorant la gestió de les xarxes socials, realitzant comunicats periòdicament dels conflictes a les empreses on som presents o de temes que considerem importants. Volem tenir una major presència als mitjans de comunicació tant propis, en els propers, i també en els convencionals. Volem desenvolupar una campanya d’expansió arreu del territori. Així mateix, pretenem millorar la coordinació amb la resta dels moviments socials propers i la participació en espais de confluència amb aquests, taules, marees, plataformes, etc.

- Un dels punts que destaqueu és la importància de l’acció social. Ens podeu explicar com es complementa o forma part de la pròpia acció sindical? I, parlant de treballar amb moviments socials, a Lleida i comarques en quins esteu pensant?
Entenem que la intervenció social i sindical són indestriables en una organització sindical que es consideri assembleària i revolucionària. La major part dels membres del SP venim dels mm.ss. i ens vam atansar a la CGT precisament per la seva vinculació i suport a aquests. Suport no sempre valorat i reconegut. És amb aquesta vinculació que es teixeixen xarxes de solidaritat entre col·lectius que ens donem suport mútuament, amplificant les lluites respectives i donant peu a la reflexió política. La CGT és quelcom més que un simple sindicat, el contingut polític de la nostra organització ens compromet com a classe obrera i amb el nostre territori més enllà dels conflictes laborals.
De qui parlem? Doncs dels mateixos amb els que portem treballant al carrer des de fa dècades: l’esquerra independentista de caire anticapitalista el moviment d’alliberament LGTQBI i feminista, el moviment okupa, el moviment llibertari, els moviments ecologistes i de defensa de la terra, grups com la PAH o la PAICAM, o espais com el Casal Popular de Joves i l’Ateneu Cooperatiu La Baula.

- Un dels reptes que tenim el conjunt de la CGT, i també a Lleida, és que els i les treballadores precàries ens vegin com una eina de lluita i que plantin cara a les dures condicions que pateixen a la feina. Com penseu que CGT Lleida s’hauria de posicionar en aquest tema?
És un objectiu difícil d’abordar i mai saps ben bé a qui t’estàs adreçant amb aquest qualificatiu. Els continus atacs que patim com a classe obrera en forma de reformes laborals han comportat que la precarització laboral sigui pràcticament generalitzada. No obstant, cal reconèixer que aquest procés de precarització no s’atura i les condicions de semi-esclavatge ofega a cert sectors fins límits que dificulten la seva organització.
Sempre hem estat donant suport als conflictes que ens han arribat i impulsant d’altres tot i que sense una visibilització pública del sindicat. El suport sempre és incondicional i les portes del sindicat sempre estan obertes. El nostre objectiu és continuar en aquesta tasca de suport incondicional i propostes d’organització. Estudiant com podem donar resposta a les complicades situacions que trobem i a les demandes que se’ns realitzen.

- I en relació a la població migrant, que sovint també ocupa les feines pitjor pagades?
La població migrant, juntament amb els joves i les dones, són els col·lectius que més pateixen les agressions del capitalisme. Un repte de la CGT no sol ha de ser com donar suport a aquests col·lectius en les seves lluites sinó com fer possible que aquests vegin la CGT com una eina eficaç de lluita. Un objectiu complicadíssim però alhora un repte engrescador que esperem desenvolupar amb la complicitat d’altres grups amb els que treballem.

- Tot plegat fa que ens presenteu una acció sindical que va més enllà de la lluita jurídica de presentar denúncies. Com veieu la relació entre una acció sindical de mobilització i acció directa i el recórrer a les lleis per a aconseguir uns objectius?
L’acció jurídica és necessària, i segurament imprescindible, però abandonar o deixar en mans de la justícia les reivindicacions dels nostres drets és un camí que no porta massa lluny. Les successives reformes laborals ens estant portant a una situació de desempara absoluta i, tot i que encara hem pogut frenar algunes agressions, sense una presència i una lluita al carrer, que sigui reflex d’una organització forta i consolidada, cada cop serveix de menys la via judicial. Exemples clars són la PAH o el moviment d’insubmissió a la mili durant els 80 i 90.

- Sindicalisme i pau social, són dues nocions que els mitjans i els grans sindicats sovint presenten de la mà. Creieu que són compatibles?
És evident, sí. Hi ha exemples prou clars, com les pràctiques dels sindicats majoritaris. Ara bé, és quest el model sindical que ens interessa com a organització?, com a classe treballadora? Evidentment, no.
De totes maneres cal tenir clar que la guerra ens l’han declarat ells. Intentant acabar amb nosaltres i amb la nostra dignitat mitjançant acomiadaments, assetjaments, desnonaments, retallades, mentides, espolis, etc.

- Sou un secretariat força jove, pel que és habitual a la nostra organització, i amb majoria de dones. No us fa por trencar massa motlles? Com us relacioneu amb tota la història de la nostra organització? I, arribat el cas, us veieu com un relleu generacional?
No sabem com respondre a aquesta pregunta. No tenim una perspectiva global de l’organització per poder valorar-ho.
Imaginem que trencarem els motlles que considerem oportuns amb la pràctica, i molts sense ser conscients que eren motlles. El que ens fa vertadera por és la responsabilitat de tenir càrrecs en una organització revolucionària i estar a l’alçada d’aquesta, de la seva/nostra història i de les necessitats emancipadores de la classe treballadora en l’actualitat.

* Entrevista publicada al núm. 186 de la revista Catalunya