CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Entrevistes a Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)

Dissabte, 9 febrer, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

“Davant la comissió del Congrés vaig ser massa prudent”

“De fet, vaig quedar curta perquè hauria pogut parlar directament d'organització criminal i mafiosa. Potser matisaria que el qualificatiu de criminal anava dirigit als responsables d'aquesta situació”.

Ada Colau és la cara i la veu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i, des d'ahir, una de les persones més sol·licitades per la premsa. Ningú fins ara, en els cinc anys de crisi, s'havia atrevit –potser perquè tampoc hi ha hagut gaires oportunitats– a dir, cara a cara, “criminal” al secretari general de l'Associació Espanyola de la Banca (AEB), Javier Rodríguez Pellitero, a qui fa responsable que moltes persones hagin perdut l'habitatge i inclús s'hagin tret la vida per això.

Ada Colau és tota energia quan defensa el dret a un habitatge digne. Filòsofa de formació i amb coneixement jurídics, és mare d'un fill de dos anys i treballa a l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals, entitat sense ànim de lucre, amb seu a Barcelona, on la lluita és diària.

- La seva compareixença de dimarts passat davant la comissió d'economia del Congrés ha estat sonada.

La veritat és que des de llavors he estat molt ocupada i gairebé no he tingut temps de llegir res, però em sembla trist que s'agafi tant l'anècdota i no la realitat del que està succeint.

- Se'n desdiu, d'haver qualificat de criminal el secretari general de l'AEB?

No em desdic de res perquè els banquers han fet un munt d'activitats delictives que han enfonsat el país.

- El president de la comissió, Santiago Lanzuela, li va demanar que retirés les seves paraules, per “ofensives”.

A mi el que em va ofendre és el que vaig sentir dir allà dins. I no vaig retirar res. De fet, vaig ser prudent i vaig quedar curta davant la comissió perquè hauria pogut parlar directament d'organització criminal i mafiosa. L'únic que matisaria és que el qualificatiu no anava dirigit només a Pellitero, sinó a tots els responsables que ens han dut a aquesta situació.

- Les seves paraules han provocat reaccions de tota mena.

No m'he pogut informar gaire del que ha passat amb posterioritat a la compareixença, però el que sí que he vist és que he rebut milers de missatges de mòbil, al Facebook, al Twitter... d'afectats que s'han reconegut en les meves paraules i que subscriuen tot el que fem i el que organitzem i diem des de la plataforma.

- El president de l'Associació Hipotecària Espanyola (AHE), Santos González, va defensar ahir mateix que la llei hipotecària espanyola està “a l'alçada dels millors mercats europeus” i que les solucions al problema del desnonament han de ser conjunturals. Què en pensa?

Doncs penso que és increïble que tota aquesta gent segueixi en els seus càrrecs. Això que ha dit és una barbaritat, és una vergonya. Què hem d'esperar d'ells?

- No n'esperen res?

No esperem res dels que són tractats com a experts i formen part del conflicte. Només esperen treure'n el màxim de benefici per repartir-ho entre ells i els seus socis. A nosaltres, en canvi, ens criden l'atenció si aixequem la veu. S'haurien de trobar mecanismes per investigar el que han fet, haurien d'assumir que han actuat com a estafadors i demanar-los responsabilitats.

- Quin és el pas següent?

Hem esgotat totes les vies, tenim més d'un milió de signatures demanant la dació en pagament. Dimarts vinent es votarà la iniciativa legislativa popular (ILP) al Congrés i farem responsables els diputats que no hi donin el seu suport.

- Com ho tenen pensat fer?

Serà una acció progressiva, però informarem per on es mouen, on esmorzen, on se'ls pot trobar, perquè tothom ho sàpiga.

- Encara té ganes de llançar la sabata al cap d'algú?

Evidentment!

* Entrevista realitzada per Marta Sardà publicada al diari El Punt Avui del 7 de febrer de 2013


"Aquesta gentussa no ha de donar-me lliçons de democràcia"

"No només han estafat a moltíssima gent, sinó que han enfonsat l'economia del país".

"Si hi ha tema en el qual està clar el consens social és en els desnonaments".

"Com més poder han tingut les forces polítiques més s'han allunyat de la ciutadania".

La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que el dimarts va anomenar "criminal" en el Congrés al representant de la banca, està convençuda que "els desnonaments són un dels actes més violents que existeixen".

La cara més visible de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca va ser aquest dimarts al Congrés dels Diputats per a defensar la Iniciativa Legislativa Popular contra els desnonaments que han presentat amb més d'un milió de signatures i dir que no permetran "que se sacrifiqui a una generació sencera que ha estat víctima d'una estafa". Ada Colau porta molts anys lluitant en el carrer, en despatxos, en conferències, per tots els mitjans, contra aquest drama social pel qual més de 500 persones cada dia estan sent expulsades del seu habitatge.

Per això, després de la intervenció en la Comissió d'Economia del Congrés del portaveu de l'Associació Espanyola de la Banca, en la qual aquest va defensar l'actual legislació hipotecària, va reconèixer que s'havia hagut de contenir per a no llençar-li una sabata i va aprofitar la seva intervenció per a dir-li "cínic" i "criminal", el que va provocar el retret del president de la Comissió i que les seves paraules arribessin ràpidament als mitjans de comunicació i les xarxes socials. Aquest dimecres, mentre retornava amb tren a Barcelona per a preparar la manifestació del pròxim 16 de febrer, explicava la seva intervenció a Público.

- Quins són els crims que li imputaria?

No només a ell, l'hi vaig dir com representant de les entitats financeres, però és extensible a tots els directius d'aquestes companyies en aquest país. Lamentablement crec que em vaig quedar curta, perquè la llista de delictes i agressions de les quals són responsables aquesta gentussa és terriblement llarga. Són responsables d'haver estafat a gran part de la població, no només amb les hipoteques sinó també amb les preferents, les swap i diversos productes tòxics més.

A més aquestes estafes s'han fet enganyant expressament a la gent, sense informar de tot el que podia passar, amb contractes abusius. I ho han fet guanyant moltíssims diners. Quan tot això ha esclatat s'han desentès completament de les conseqüències socials terribles que provocava la seva estafa i han seguit fent xantatge al Govern amenaçant amb que podia ser encara pitjor si deixaven caure al sistema bancari.

No només han estafat a moltíssima gent, sinó que han enfonsat l'economia del país i han fet que milers de milions, que ens diuen que no hi ha per a Educació i Sanitat, s'hagin hagut de destinar a tapar la pèssima gestió que ha fet aquesta colla de criminals.

- A l'acabar la intervenció, el president de la comissió va deslegitimar els seus arguments adduint que ells són els veritables representants de la voluntat popular perquè han estat votats.

Votar cada quatre anys és totalment insuficient. La ciutadania fa molt temps que està dient que votar no és un xec en blanc. En el segle XXI hi ha possibilitat de poder construir una democràcia molt més participativa i el fet que s'estigui impedint la participació de la societat en les grans decisions que ens afecten és molt simptomàtic de com alguns s'aferren al poder i intenten mantenir alguns privilegis en nom del vot cada quatre anys. Això ja no cola.

Hi ha un clam social que demana una regeneració democràtica. Jo li diria que l'essència de la democràcia, més que votar cada quatre anys, és que els representants democràtics escoltin a la ciutadania i traslladin al Congrés les seves demandes per a traduir-les en polítiques públiques.

Si hi ha tema en el qual està clar el consens social és en els desnonaments. El 90% de la població dóna suport les nostres demandes en les enquestes, hem reunit més d'un milió de signatures per a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP). Mentre, el PP va dir el dimarts que ni tan sols va a votar a favor de la seva admissió a tràmit en el Congrés. Aquesta gentuza no ha de donar-me lliçons de democràcia.

- "Hi ha moltes formes de violència", ha afirmat. Quines són les pitjors?

Hi ha accions que molt fàcilment es qualifiquen de violència, com llençar una sabata al rescat de la banca, i en canvi hi ha violències sistémicas que estan produint moltíssim més dany, que estan generant un sofriment intolerable en milers de persones, que les estan deixant a la vora de l'exclusió social, que les estan empobrint per a tota la vida provocant-los la mort civil.

Els desnonaments són un dels actes més violents que existeixen. El fet de posar les forces repressores policials i judicials de l'Estat al servei dels interessos privats de les entitats financeres, fent-los el treball brut, per a fer alguna cosa com desallotjar a una família del seu habitatge sense alternativa i sense garantir-li reallotjament és violència.

Ho diu també Nacions Unides i els estàndards de drets humans, que consideren el desnonament l'últim dels recursos que ha de prendre l'Estat, i que ha de recórrer a ell de forma excepcional i sempre facilitant el reallotjament. A l'Estat espanyol ni és excepcional ni es garanteix el reallotjament. Aquesta violència no provoca cap indignació a les seves senyories.

- La portaveu socialista li va donar la raó a vostè i a la PAH i a més va dir que cal anar a per màxims més que a per mínims.

De moment aquest canvi d'actitud el veiem amb desconfiança. Ho celebrem perquè volem que totes les forces polítiques recullin les nostres demandes. Volem que rectifiquin: més val tard que mai.

Però una cosa són les paraules i una altra són els fets. I tenint en compte els fets dels últims cinc anys comprendrà la portaveu socialista que desconfiï de les seves paraules i fins que no es plasmi en fets no ens ho creguem. Perquè el PSOE no només no ha legislat per a evitar aquesta situació quan podia fer-lo, sinó que durant tots aquests anys ha menyspreat totalment la mobilització ciutadana. Els hem interpel·lat en diferents ocasions i no hem tingut resposta. I per això tenim cert recel i prudència davant el seu canvi d'actitud.

Les mesures de la ILP són de mínims i esperem que quan acabi el treball d'aquesta comissió i es voti la seva tramitació realment demostrin que han canviat la seva actitud i han adoptat aquestes mesures.

- Va dur als diputats un sobre, però en comptes d'estar ple de diners estava ple de propostes.

Eren les propostes de la ILP acompanyades d'una carta en la qual recordem com hem arribat fins a aquí, com vaig fer jo en la meva intervenció, i explicar-los que estem en un punt d'inflexió i ja no podem esperar més. Si no voten a favor d'aquestes mesures de mínims passarem a actuar i assenyalar-los com responsables d'un genocidi financer.

- A que es refereix amb assenyalar?

Ho anirem desvetllant a poc a poc els pròxims dies. És una actuació progressiva de menys a més en la qual no anem a utilitzar la violència contra les persones, perquè som un moviment pacífic. Però si que anem a actuar amb molta més contundència, assenyalant-los en el seu àmbit de treball i en els seus barris. És una idea presa d'altres països, com Argentina, que també han sofert situacions de dictadura i que han necessitat fer justícia social perquè des de la institució no s'impartia.

Amb aquesta mateixa filosofia, es tracta que no puguin comportar-se com si no fossin responsables, que allí on vagin hi hagi algú recordant que són responsables del sofriment de milers persones.

- Són els polítics realment conscients del drama humà que hi ha darrere de cada desnonament?

En general hi ha un problema en les institucions democràtiques de llunyania respecte a la majoria social. En general s'han quedat enrere i no estan actualitzades pel que fa a la societat. Això no vol dir que totes la formacions polítiques siguin igual. Hi ha algunes que estan més properes de la realitat social que unes altres. També ahir es va veure; algunes ens van escoltar més que unes altres, algunes han recollit les nostres demandes i unes altres ens han ignorat de forma sistemàtica. Com més poder han tingut les forces polítiques més s'han allunyat dels interessos de la ciutadania i més s'han acostat a la defensa dels privilegis de la minoria.

Hi ha una relació obscena entre el poder polític i el poder financer. Qui passa pels llocs de poder suposadament democràtic acaba habitualment en consells d'administració de grans multinacionals. I aquest és el principal dèficit democràtic que tenim en aquest país.

- I quines creu que són les raons per les quals el Govern no legisla la dació en pagament?

Perquè hi ha una relació de dependència entre el poder polític i el financer en aquest país. Els partits tenen deutes i a ells si que les hi condonen, no com a les famílies.

Tenim el cas de Rato: de ministre va passar al FMI i d'aquí a Bankia, on va produir el desastre. I ara està treballant per a Telefònica. O el senyor De Guindos, que primer va estar a Lemman Brothers, un dels fracassos més sonats que va donar inici a l'esclat de la crisi, i després va passar A Nova Caixa Galícia, que és una entitat actualment intervinguda per la seva pèssima gestió, i ara al Ministeri d'Economia.

Hi ha gent que el pas per la política no ho entén com la defensa dels interessos de la ciutadania sinó com una forma de fer carrera personal i defensar els privilegis d'una minoria, que després els permet mantenir-se en el poder.

- Molts diuen que si l'Estat, com vostès proposen, agafés els habitatges buits dels bancs per a crear un parc públic el sistema financer es desestabilitzaria i la crisi seria encara major.

Qui diuen això són part interessada, pel que no tenen cap credibilitat. Les amenaces del sector financer que el sistema s'enfonsarà a nosaltres ens produirien hilaritat si no fora perquè tenen conseqüències tan terribles.

El sistema financer ja s'ha enfonsat per si sol, per la pèssima gestió, i l'hem hagut de rescatar amb milers de milions d'euros que ens estan retallant els serveis bàsics. Mentre, aquest rescat no arriba a les persones, que són víctimes d'aquestes entitats financeres.

El parc públic d'habitatges és una demanda de mínims com contrapartida al rescat. Si no es fa, no només hi ha un perjudici social sinó també econòmic, perquè tots aquests milers d'habitatges no tenen cap tipus de sortida en el mercat, ni en l'intern ni en l'internacional, estan condemnades a quedar-se buides durant anys.

A més, aquestes entitats són els pitjors veïns, perquè són sistemàticament moroses en els pagaments a la comunitat, tots són perjudicis. El millor en termes socials i econòmics és que compleixin la funció que mana la Constitució i el que aquest país necessita.

- Centenars de desnonaments evitats a peu de carrer a través de la resistència civil no violenta, més d'un milió de signatures, concentracions, peticions davant els tribunals internacionals de drets humans... Ha afirmat que si els diputats no accepten a tràmit la ILP no us quedareu de braços creuats. Per on aneu a continuar la vostra lluita?

Nosaltres pensem mantenir i ampliar les nostres actuacions mentre ells no responguin. La ciutadania serà la qual seguirà mobilitzant-se per a defensar els drets humans. Continuarem amb la desobediència civil, és a dir, la paralització dels desnonaments i la recuperació d'habitatges buits en mans d'entitats financeres.

La del 16 de febrer no serà una mobilització qualsevol. No només hem interpel·lat a la gent afectada, sinó que hem cridat a tota ciutadania i esperem que tingui una bona resposta en tot l'Estat. Però això no és suficient. A partir d'aquest dia iniciarem la campanya d'assenyalar als culpables i començar una fase en la qual s'acabi amb la impunitat.

* Entrevista realitzada per Luis Giménez publicada al diari Público el 6 de febrer de 2013.

>>> Vídeo amb la intervenció completa d'Ada Colau al Congrés dels Diputats, en els links:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=3ON3SQiQUH0

http://www.youtube.com/watch?v=LtNBnc6khHg

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció