L’erosió del poder adquisitiu a Catalunya: dades i necessitat d’acció sindical
Fa anys que ho intuïm i ara en tenim les dades a la mà: cada cop costa més arribar a final de mes, encara que a les notícies ens diguin que l’economia “va bé”. La CGT Catalunya ha presentat l’informe “Erosió del poder adquisitiu a Catalunya i la necessitat de l’acció sindical”, que posa xifres al que ja sabem: els salaris han perdut valor, els lloguers es disparen i les empreses tenen beneficis rècord.
Salaris que no arriben
Des del 2021, els salaris reals (és a dir, tenint en compte el que valen les coses) han baixat un 4,1 % de mitjana. Això vol dir que, encara que cobris el mateix —o fins i tot una mica més en euros—, a l’hora de pagar el cistell de la compra, la llum o el transport, arribes més just que fa tres anys.
Avui, el salari mitjà real és encara un 2,8 % més baix que el 2021. Treballem el mateix, o més, que fa uns anys, però el nostre poder adquisitiu cau en picat.
Descarrega l'informe Erosió del poder adquisitiu a Catalunya i la necessitat de l’acció sindical - CAT
Descarga el informe Erosión del poder adquisitivo en Catalunya y la necesidad de acción sindical - CAST
InformeErosióPoderAdquisitiu_CAT
L’habitatge: el gran forat negre
El problema s’agreuja quan parlem de l’habitatge. Entre 2021 i 2024, el lloguer ha pujat un 37 % i el preu de compra un 10 %. Moltes famílies viuen ofegades: gairebé 1 de cada 5 llars que viuen de lloguer pateix carència material severa, un 13 % acumula retards en els pagaments i un 27 % reconeix que no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada.
En resum: encara que t'apugin el sou, si després el lloguer es menja la meitat de la nòmina, el resultat és el mateix: empobriment.
Empreses en rècords de beneficis
Mentrestant, les empreses no només no han perdut, sinó que han guanyat més. Els marges empresarials han pujat un 6,1 % des del 2021 i es troben en màxims històrics. En sectors com el transport, l’hostaleria o les activitats administratives, els beneficis han crescut fins a un 30 %, mentre els salaris quedaven estancats.
Un cas clar és el de les telecomunicacions: marges +27 % , salaris -8,8 %. El que guanyen uns surt del que perdem els altres.
I ara, què? Recuperem el que és nostre!
Tot plegat no és fruit de la mala sort. És un mecanisme calculat: la inflació serveix perquè els preus apugin, els salaris quedin enrere i els beneficis empresarials es disparin. I tot això amb la complicitat dels grans sindicats de “concertació”, que han signat acords per sota de la inflació.
Però l’informe també envia un missatge d’esperança: el creixement de l’ocupació dona a la classe treballadora més força per negociar. Ara és el moment d’una contraofensiva sindical, de recuperar salaris, condicions de vida i de deixar enrere la resignació.
Només amb organització i lluita col·lectiva podrem fer que torni allà on toca: a la butxaca de qui treballa.