És l’hora de recuperar la paraula SINDICAT
Fa poques hores s'ha aprovat la reforma laboral de la ministra Yolanda Diaz. EL govern més progressista de la galàxia, tira endavant la llei amb el suport de partits fortament progressistes com Ciutadans, PdCat o UPN.
CCOO i UGT aplaudeixen des de la grada i col·loquen l'etiqueta de "sindicats del no" a tot el que es mou a la seva esquerra.
No ens queixem de les poques millores que s'han aconseguit, no ens queixem que es redueixin els contractes temporals. Ens queixem de la poca valentia de partits com Unidas Podemos, ens queixem de la poca valentia i la poca pressió que han exercit CCOO UGT.
Ens queixem de les mentides que ens han escopit un cop més els polítics en campanya, derogaré deien... derogaré.
Ens queixem de la passivitat de les grans centrals, que prometien guerra i vaga general i al final han claudicat amb aquesta reforma "fake", sense moure un sol dit.
Ens queixem perquè no s'han recuperat els quaranta-cinc dies, no hi haurà control administratiu en els acomiadaments col·lectius, no recuperem els salaris de tramitació. Amb aquesta reforma evitaríem tancaments com els de BOSCH, MAHLE o Nissan? No! Amb aquesta reforma revertirem l'abaratiment dels acomiadaments? No!
Una reforma avalada per partits titelles de l'IBEX com el PSOE O C'S. Una reforma avalada per la CEOE, CEPYME on en declaracions seves afirmen que «el acuerdo consolida el modelo laboral actual y mantinene intactos los mecanismos de flexibilidad interna».
Una reforma avalada per la FAES d'Aznar que «veu consolidada la legislació del 2012» una reforma avalada per Mariano Rajoy que considera que solament és «unos minimos retoques» a la reforma imposada sota majoria absoluta del PP. Una reforma avalada per la gran banca amb Ana Botin com a gran defensora del pacte, no pot ser bona per a la classe treballadora.
Portem dècades perdent condicions de treball, perdent salari, regalant la representació de les treballadores a dues organitzacions domesticades pel règim a base de subvencions i portes giratòries.
El model de concertació i pacte social ha fracassat, són massa anys veient com retrocedim, veient com els rics són cada vegada més rics, els empresaris es reparteixen més beneficis, mentre nosaltres patim més per arribar a final de mes, patim més per a poder pagar el lloguer i tirar endavant les nostres famílies.
Es el moment de posar-nos seriosos, de donar un cop sobre la taula. Posar-nos aquí i ara, a construir una alternativa sindical forta, una alternativa que entri a la majoria de centres de treball del territori, una alternativa als sindicats del règim, domesticats pels poders polítics i corruptes, que han fet que la majoria de les treballadores ja no confiï en ells.
És l'hora de recuperar la paraula SINDICAT
