“Estem davant un salt qualitatiu en la lluita per un nou model social per a Xile”

Les lluites estudiantils que sacsegen a Xile fa més de dos mesos, enmig d'un clma d'agudització del malestar social amb el model social implementat a sang i foc des de la dictadura, i aprofundit en "democràcia", i enmig de les creixents lluites d'altres sectors (ambientals, treballadors, pobles originaris), són sense cap dubte un dels fets més importants que ha viscut el país en les últimes dues dècades. El seu significat té abast continental, evidenciant l'esgotament del neoliberalisme en el bastió més dogmàtic i ortodox d'aquest model, revelant les contradiccions evidents al mal anomenat "miracle xilè".

Dins de la joventut, hi ha un creixent espectre polític llibertari i el Front d'Estudiants Llibertaris és l'expressió organitzada més significativa d'aquest corrent a nivell nacional. En aquestes mobilitzacions, el FEL ha mantingut una presència activa en els centres on té presència, aportant des de la nostra òptica al desenvolupament del moviment. Compartim una interessant entrevista amb Felipe Ramírez militant del FEL a Santiago i president del Centre d'Estudiants de Comunicacions de la Universitat de Xile. En ella, aborda el significat de les actuals mobilitzacions, així com el rol que juguen el FEL i els llibertaris en l'actual període de lluita.

1. Per què s'estan mobilitzant els estudiants a Xile? Qui animen i participen de les protestes?

La gènesi de la mobilització està en els problemes de l'educació pública xilena, de manera que els objectius centrals són la construcció d'un sistema nacional públic gratuït i de qualitat que entengui l'educació com a dret social a tots els seus nivells pre-bàsic, bàsic, mitjà i universitari. Tanmateix, la mobilització no s'ha limitat als estudiants d'establiments estatals, sinó que ha inclòs a estudiants d'institucions privades, que lluiten en contra del fort endeutament que pateixen a causa de les altes taxes d'interès dels crèdits que han de prendre per poder estudiar. Pel mateix, els que mantenen aturades i ocupacions són en general estudiants de planters "tradicionals" (siguin privats o estatals), però a les marxes o grans convocatòries s'adhereixen gran quantitat d'estudiants de Universitats privades no tradicionals, Centres de Formació Tècnica i Instituts Professionals.

2. Hi ha altres lluites sindicals i ambientals desenvolupant-se en aquests mateixos moments? Quins són els factors que han portat a aquesta concurrència de les protestes? Hi ha molt contacte entre els diferents sectors en lluita? Hi ha coordinacions permanents o esporàdiques?

En general el que tenen en comú tant les mobilitzacions estudiantils, sindicals i ambientals és que apunten a criticar punts estructurals del sistema neoliberal imposat per la dictadura en els anys 80. En aquest sentit, tant la matriu energètica com el model educatiu, les condicions econòmiques i laborals compten amb un mateix eix, el neoliberalisme, i crec que és en gran mesura l'esgotament d'aquest model al costat de la consolidació d'un procés de rearticulació del moviment social en general, el que ha permès que es desenvolupi aquesta conjuntura. En general a nivell d'estructures dels contactes més fluids que hi ha són entre la Confederació d'Estudiants de Xile (Confech), dirigents dels estudiants secundaris, la directiva del Col.legi de Professors i altres gremis de l'educació, tots actors que van convergir en l'anomenat "Acord Social per l'Educació". No obstant això, a nivell de base aquesta unitat encara no s'ha traduït en espais concrets de treball, encara que en diverses comunes de Santiago ja s'estan aixecant assemblees territorials que busquen aquest objectiu. A nivell de coordinació, el ​​més estable és el ja esmentat acord, però, organitzacions com el Sindicat Interempreses Nacional de Treballadors de la Construcció i la Unió Portuària del Bio-Bio així com altres organitzacions com ara sindicats del coure han realitzat paralitzacions i mobilitzacions en suport de les demandes estudiantils

3. Les recents mobilitzacions estudiantils a Xile han posat en escac al govern de Piñera, Creuen que s'evidencia una crisi de legitimitat del model de transició post-dictadura, anunciat amb bombos i platerets des de fa dues dècades com la història més reeixida de transició democràtica del hemisferi?

Efectivament crec que hi ha una crisi de legitimitat, no sé si del model pròpiament tal, en la mesura que no podria assegurar que les persones efectivament l'hi plantegen d'aquesta manera, però si del com s'ha exercit la política durant els últims anys. En aquest sentit, és important tenir en compte que encara que el govern ha baixat contínuament la seva popularitat, arribant a un 26% sent el més baix des de 1990, la Concertació, avui aliança opositora, manté un nivell de rebuig molt similar, és possible dir que hi ha un esgotament de les lògiques sota les quals els partits polítics tradicionals van pactar la fi de la dictadura i sobretot una gran crítica a com funcionen aquests mateixos partits, en contrast amb el rol cada vegada més important que les organitzacions socials estan adoptant, ja sigui en forma de sindicat, centre d'estudiants o federació, grup ambientalista, etc.

4. Quin rol juguen els llibertaris en aquesta conjuntura? Quin és el rol que està jugant específicament el FEL?

Bé, a nivell nacional el FEL manté presència efectiva en gran part del país des d'Arica a la zona de Concepción i Valdivia i ha estat bastant actiu durant aquestes mobilitzacions. A més, si bé la seva principal inserció és a nivell universitari, hi ha un interessant treball a nivell nacional entre els secundaris, en el marc de la qual s'ha estat desenvolupant l'experiència del Liceu Barros Borgoño, on s'ha aixecat un espai d'aprenentatge amb l'establiment ocupat, apostant a generar experiències d'autogestió en conjunt amb la comunitat. Com deia, estem des d'Arica a Valdivia, passant per Iquique, Antofagasta, Copiapó, Valparaíso, Santiago, Concepción, i Valdivia, amb forta presència a les universitats del consell de rectors i de mica en mica s'està entrant tant a Instituts Professionals com Universitats privades no tradicionals. A nivell secundari diverses seccions (regions) estan desenvolupant interessants insercions, i és cosa de temps que puguem estructurar completament el FEL secundari a nivell nacional. Així, si bé la nostra presència és essencialment en els sectors tradicionals del moviment estudiantil, el nostre objectiu és justament entrar amb força en tots els sectors que aquest any s'han incorporat poc a poc però amb força, en el moviment estudiantil com són els privats no tradicionals i els tècnics. Aquest serà un dels nostres focus de treball per als nostres propers sis mesos.

5. Com veieu, a mitjà termini, que es desenvoluparà la crisi? ¿Creieu que aquesta significa un salt qualitatiu en la lluita per un nou model social per a Xile?

No sabria dir-te com es desenvoluparà la crisi d'ara endavant, el govern ha mantingut un nivell d'intransigència enfront del moviment estudiantil i social molt alt, a més que aquest procés representa recentment l'inici d'un nou cicle de lluites a nivell nacional. En aquesta línia em sembla molt que estem davant un salt qualitatiu en la lluita per un nou model social per a Xile, en què és indispensable que els llibertaris prenguem un rol actiu i protagonista en les lluites del nostre poble. De tota manera, ja estan convocats una aturada nacional estudiantil per al 18 d'agost i una jornada de lluita de la Central Unitària de Treballadors (CUT) pels dies 24 i 25 d'agost, que definiran en gran mesura la relació amb el govern i els passos a seguir pel moviment social.

* Entrevista extreta del web www.anarkismo.net/article/20330