Europa converteix el Marroc en un soci polític i econòmic privilegiat
La Unió Europea i el pais magrebí signen un acord d'associació avançat. El nou estatut signat amb el Marroc fa prevaler els interessos econòmics, polítics i estratègics d'Europa enfront de la protecció dels drets humans de marroquins i saharauis.
Compartir-ho “tot menys les institucions” és la filosofia de l'acord d'associació avançat signat el 13 d'octubre de 2008 entre la Unió Europea (UE) i el Marroc, un acord impulsat principalment per Espanya, França i Portugal i que es converteix en el primer d'aquest tipus amb un país no europeu.
El tractat es concretarà, entre altres coses, en la realització de cimeres bilaterals, la participació del Marroc en reunions ministerials i organismes europeus com Eurojust (justícia) i Europol (policia), la integració del país magrebí en el mercat interior de la UE, la cooperació en matèria d'energia i transports i la signatura d'un acord de lliure canvi aprofundit.
Segons la UE, l'objectiu de l'acord és “protegir el procés de modernització i transició democràtica emprès pel Marroc des de fa diversos anys”, un procés que mai s'ha produït, segons defensors dels drets humans. En l'últim informe d'Amnistia Internacional sobre el país, s'estableix que “seguia restringint-se la llibertat d'expressió, associació i reunió, i les autoritats castigaven les crítiques a la monarquia, així com altres qüestions considerades delicades des del punt de vista polític. Es va detenir i portar a judici a activistes de drets humans, periodistes, membres del grup polític no autoritzat Justícia i Caridad i saharauis que s'oposaven al domini marroquí en el Sàhara Occidental”. A això se suma la brutal repressió, aquest any, contra la població de Sidi Ifni. Per això, el Partit Demòcrata Amazigh Marroquí va demanar al setembre que se suspengués la signatura del tractat fins que el país respectés “els principis democràtics i els drets fonamentals, com estipula l'article segon de l'acord d'associació” que està en vigor des de 2000 “.
És per interessos econòmics, polítics i estratègics que Europa ha donat al Marroc aquest estatut avançat, i no per a l'avanç de la democràcia”, diu a DIAGONAL Abdallah Harrif, secretari nacional del partit marroquí Via Democràtica. El Marroc s'ha convertit en un país molt atractiu per a Europa després d'haver sofert un programa d'ajustament estructural dirigit pel FMI fins a 1993 i després d'haver engegat, aquest mateix any, una llei de privatització d'empreses públiques el resultat de la qual ha estat, a dia d'avui, la privatització de 73 companyies, d'una llista de 114 privatitzables. Segons la Direcció de les Empreses Públiques i de la Privatització del Marroc, “les privatitzacions han reafirmat l'interès dels inversors estrangers en l'economia marroquina, ja que la seva aportació ha arribat a més de 67.000 milions de dirhams (6.000 milions d'euros) a la fi de 2006”. El 60% de les inversions estrangeres per a la compra d'empreses públiques marroquines prové de França i un 13,5%, d'Espanya.
Avui, el Marroc (un 60% de les relacions del qual comercials es realitzen amb Europa) és el principal receptor dels fons de l'Instrument Europeu de Veïnatge, amb 654 milions per al període 2007-2013, uns fons que, segons un document de la Comissió Europea, “es gastaran a contribuir a la reforma econòmica que hi ha en marxa al Marroc”. Mentre la UE intenta arribar a un acord amb el país magrebí sobre la liberalització del mercat agrícola aquest any i la del sector serveis en 2009, i mentre se segueixen estrenyent les relacions en matèria energètica, es preveu que després de 2013 s'engegui entre ambdós actors el tractat de lliure canvi aprofundit, un acord que permetrà la lliure circulació de mercaderies, serveis i cabdals, però no de persones.
ENTREVISTA // ABDALLAH HARRIF, SECRETARI NACIONAL DE VIA DEMOCRÀTICA
“L'acord ajuda que se segueixin violant drets”
El dirigent d'aquest partit d'esquerra marroquina analitza els interessos que s'amaguen després de l'establiment de l'estatut avançat entre la UE i el Marroc.
DIAGONAL: Quina anàlisi realitza del nou estatut avançat?
ABDALLAH HARRIF: Les relacions entre la UE i El Marroc són relacions desiguals que imposen al nostre país especialitzacions que no li permeten desenvolupar les seves capacitats. Són relacions de dependència que van en detriment del nostre país i l'estatut avançat no canviarà gran cosa. Es diu que tindrà un impacte sobre aspectes polítics, la democràcia, els drets humans, però penso que no és així, i que la lluita per la democràcia i el desenvolupament en el nostre país és, primer, un assumpte dels marroquins. Són les forces progressistes de la UE les que poden ajudar a les forces progressistes del Marroc, no obstant això, la UE està dirigida per països capitalistes que exploten el nostre país en col·laboració amb les classes dominants marroquines. Aquest estatut potser pot aportar alguna cosa, però no en aquest marc de dependència de l'economia, de la política i de la seguretat del nostre país cap a la UE. L'acord també està lligat al fet que el Marroc juga un paper de gendarme per a impedir que els africans arribin a l'Europa “fortalesa”. I perquè hi ha una competència entre l'imperialisme nord-americà i Europa que empeny a la UE a donar una mica al Marroc per a atreure'l, acostant-se a les seves classes dominants en benefici del règim i no de les populars.
D.: Els acords entre la UE i el Marroc diuen tenir com prioritat la defensa dels drets humans, i la UE felicita al país pel seu avanç cap a la democràcia...
A.H.: Al contrari, hi ha hagut una reculada a nivell dels drets humans i la democràcia. Aquest tipus de coses ajuda a que se segueixin violant els drets humans. Està havent-hi molts judicis, amb penes molt importants, contra la llibertat d'expressió; hi ha detencions d'estudiantes, judicis als militants de moviments socials i de protesta i als saharauis. A més, les eleccions de 2007 van demostrar que el Marroc és una democràcia de façana, i el poble les va boicotejar massivament perquè no creuen en aquesta democràcia, on el parlament i el Govern no tenen poders. És per interessos econòmics, polítics i estratègics que Europa ha donat al Marroc aquest estatut avançat. El tema dels drets humans s'utilitza només perquè l'opinió pública europea accepti aquest tipus de relació.
D.: A nivell econòmic, què suposarà el tractat per als marroquins?
A.H.: Quan es tenen dues economies i una és molt forta i l'altra molt feble, si s'obren les fronteres anem a tenir molts problemes, perquè la nostra economia no té el nivell de desenvolupament dels països europeus. Tots els països desenvolupats han protegit la seva indústria, la seva producció, el seu mercat interior… En el Marroc no és així: tot el procés està lligat a les exportacions, als intercanvis exteriors, i això no durà a un veritable desenvolupament. La UE configura aquesta extraversió de la nostra economia perquè estigui dirigida, no a la satisfacció de les necessitats essencials del nostre poble, sinó a satisfer les necessitats de la UE.
Interessos en immigració
Les autoritats europees han posat l'accent en la necessitat que el nou tractat inclogui un “acord de readmissió (d'immigrants indocumentats) i de facilitació de visats”. De fet, la UE condiciona les ajudes al desenvolupament al control de les fronteres per part del Marroc i, entre 2004 i 2007, va destinar 100 milions d'euros al reforç policial de les fronteres marroquines. En el país hi ha almenys deu centres, formals i informals, d'internament d'estrangers, i molts immigrants han mort a les mans de la policia a l'intentar creuar la frontera. Mentre, la “facilitació de visats” s'ajustarà a les polítiques europees d'acollir tan sols immigrants molt qualificats, necessaris per a certs sectors econòmics.
Article de Gladys Martínez publicat al núm. 88 de la revista Diagonal
diagonalperiodico.net/spip.php?article6680