Exigim l’estabilització del personal interí de la Universitat de Lleida

A la UdL volen jugar a perdre'ns un capital humà tan valuós? El conjunt dels treballadors i treballadores.
No ho podem permetre. 


En les administracions públiques en general, i en les universitats en
particular, entrem en un nou escenari que marca unes noves regles del joc.
Aquest no és altre que la Llei 20/2021, de 28 de desembre, de mesures
urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic que fa
que tots els processos d’estabilització dels treballadors i treballadores
públiques hi hagin d’estar subjectes.

Segurament aquesta llei no deixa de ser una resposta insuficient a la
directiva 99/70 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que fa 20 anys
ja va condemnar l'abús contra els treballadors i les treballadores
temporals a l’Estat espanyol.

La UdL, com la resta d’administracions, no pot incomplir  aquesta llei que
afecta els agregats interins del personal docent i investigador (PDI),
però sobretot els companys i companyes del personal d’administració i
serveis (PAS), fer-ho seria incórrer en una il·legalitat, una abús que el
conjunt de treballadors i treballadores no podem permetre.

De manera directa o indirecta els últims anys, els governs de la UdL han
anat amortitzant places, la qual cosa ha comportat que treballadors i
treballadores s’hagin quedat sense feina i que els seves tasques i
funcions s’hagin repartit entre la resta de personal, tot augmentant la
seva càrrega de treball. I malgrat que aquest fet, que va en contra d’una
política laboral interna ètica que posa en valor el coneixement aportat
pels treballadors i treballadores precaritzats, els representants dels
treballadors i les treballadores de la UdL creiem que ara se’ns presenta
un oportunitat per corregir errades anteriors.

Tot apunta que abans d’acabar l’any, el govern de la UdL vol aprovar,
emparat en la nova llei, nous concursos per a un seguit de places
llargament ocupades en precari. Això pot comportar que persones que porten
molts anys treballant se’n vagin al carrer.

Estem d’acord en estabilitzar el personal, però creiem que és el moment
d’apostar per estabilitzar persones i no places. Sempre defensarem
processos encaminats a estabilitzar sobretot, els i les treballadores de
la casa que fa anys que demostren la seva vàlua i el seu compromís amb la
Universitat. I aquí és on hem de buscar les escletxes de la llei perquè
permet fer convocatòries en una línia que afavoreixi el personal UdL. És
qüestió de voluntat política i dignitat laboral fer-ho o no.

No es pot menystenir tot l’esforç fet des de fa anys (només cal recordar
aquests temps de pandèmia) per tal que la UdL funcioni de la millor
manera. Com tampoc caldria fer passar per un concurs d’oposicions,
plantejat a priori per trobar les persones més adequades per una
determinada feina, a persones que porten molts anys demostrant que ho són.

A la UdL no podem permetre perdre aquest capital humà. Els gestors de la
UdL sí? Segur? Cal replantejar la política d’estabilització laboral per
posar en valor tot el que han aportat a la casa durant anys de servei i
experiència aquests treballadors i treballadores i això passa per la seva
estabilització laboral.  No fer-ho pot suposar un cost econòmic elevat per
a la institució (formació, duplicitat de places davant les demandes i
possibles sentències, acompanyament, assessorament, indemnitzacions,
etc.).

És per això que la secció sindical de la CGT de la UdL exigim al consell
de direcció de la Universitat de Lleida:

    Una nova estructuració dels llocs de treball.

    L’aturada immediata dels concursos d’auxiliars de serveis del PAS i
els propers que es tinguin planificats fins negociar un bon procés
d’estabilització.

    En cas que es tirin endavant aquests concursos, establir un concurs de
mèrits que faciliti l’estabilització de les persones que porten anys
en temporalitat.

    Negociar i pactar urgentment, amb tots els agents socials, un procés
just  d’estabilització i uns mecanismes per a dur-lo a terme que
beneficii al conjunt dels i les treballadores de la UdL.

Aquests processos d’estabilització han d’apostar per valorar l'experiència
i tenir cura dels i les treballadores precàries que han demostrat el seu
saber. A la UdL hem de prioritzar la consolidació i l’estabilització
d’aquestes persones que porten anys treballant en frau de llei.

16 FEBRER 2022

SECCIÓ SINDICAL CGT-UdL