CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Expedients de regulació d’ocupació, eina de control

Divendres, 5 desembre, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El sociòleg realitza un repàs a la situació que viu el sector de l'automoció a l'Estat espanyol, que setmana a setmana veu com es paren les seves cadenes de muntatge, amb més de 20.000 treballadors afectats en el sector de l'automoció.


Els expedients de regulació d'ocupació són un dels dispositius més usualment utilitzats per a efectuar transformacions en temps de crisis. Segons el Butlletí d'Estadístiques Laborals, en els primers vuit mesos de l'any, el nombre d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) a l'Estat espanyol ha ascendit a 3.011 i 63.348 treballadors s'han vist afectats per ells, un 12,5% més que en el mateix període de 2007. Alguns dels ERO més recents i significatius –per tractar-se del sector de l'automòbil–, encara no han estat comptabilitzats en aquestes estadístiques (Nissan, Renault, Seat, Ford o General Motors –que fins al moment afecten directament a 20.000 treballadors–), són un clar exemple d'això.

La planta de Nissan a Barcelona, pertanyent a Renault, que el 2008 fabricarà 41.000 Nissan Navara, el 2009 en produirà només 31.000, perquè la producció del mateix model a Tailàndia ascendirà dels 39.000 actuals als 50.000 en 2010. Les vendes d'aquest model a Europa han caigut entre 2007 i 2008 un 34% –juntament amb la capacitat adquisitiva dels consumidors–, mentre que a Àsia s'han incrementat un 144% entre 2006 i 2007. La planta ha presentat un ERO per a acomiadar a 1.680 treballadors dels 4.400 que té en plantilla. Just quan l'any passat els treballadors s'havien compromès a reduir un 12% els costos laborals en tres anys. Seat, pertanyent a Volkswagen, per la seva banda, farà el propi amb 800 dels seus treballadors, alhora que trasllada part de la producció a Bratislava. Si es calcula que la proporció de treballadors ensambladors i treballadors de la indústria auxiliar és, com a mínim, d'un a tres, hi ha un nombre molt major de treballadors, sense representació sindical, que no participen en la negociació dels ERO amb les grans multinacionals, però que estaran directament afectats pels mateixos, sense els avantatges i la capacitat de negociació dels treballadors de les matrius.

Per exemple, en el cas de Nissan, ja són tres empreses proveïdores les quals han seguit els seus passos: Johnson Controls (seients, al Prat de Llobregat, ERO per a acomiadar a 90 dels 315 treballadors), Estampacions Sabadell i Visteon (que en conjunt afecten a 350 treballadors). L'ERO de General Motors a Saragossa suposa, per exemple, que a Aragó 14 empreses auxiliars (entre elles Valeo, Pelzer, Pipelife, FCC Logística, Proma Hispania, Metalbages, Bosal Industrial, Transports Manuel Martínez, Gestamp, Keiper, Acciona, Duvenbeck Logística, Transervi, Johnson Controls) hagin presentat fins a la data expedients que afecten a un total de 2.000 treballadors.

I són només proveïdors de primer nivell, amb plantilles mitjanes d'entre 50 i 250 treballadors. Després existeixen empreses més petites de tercer i quart nivell, localitzades en zones rurals de baixos costos laborals (que són, al seu torn, altament depenents d'aquestes empreses), amb altes taxes de temporalitat, que no requereixen d'aquest tipus d'instruments per a acomiadar als seus treballadors.

Pablo López Calle, Diagonal nº 88

diagonalperiodico.net/spip.php?article6729

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció