Exposició i homenatge a Antònia Fontanillas Borràs, el 30 de desembre a Barcelona

Programa d'activitats i organització de l'exposició

- Espai: Biblioteca Arús, el 30 de desembre de 2014, 19 a 22 h..

- Ordre de les intervencions:

1- Inauguració de l'acte homenatge i presentació: Maria Isabel Giner i Molina (Directora de la BPA), o qui considerin més adequat dins de la BPA per tal de presentar l'homenatge i el fons Antònia Fontanillas de la BPA.

2- Presentació del programa i coordinació de l'homenatge: Sonya Torres Planells (historiadora i professora), presentació de textos enviats per companys que no han pogut assistir a l'acte, i l'organització i presentació de l'exposició, "Antònia Fontanillas Borràs (1917-2014), semblança en imatges i documents".

3- Intervencions en record d'Antònia Fontanillas:

-Ariel Camacho Fontanillas (fill d'Antònia Fontanillas),
-Antònia Casals (companya d'Antònia Fontanillas)
-Jose Luis Gutiérrez Molina (historiador)
-Antoni Castells i Duran (historiador)
-Dolors Marín Silvestre (historiadora i professora)
-Ferran Aisa i Pàmpols (escriptor i poeta)
-Manel Aisa i Pàmpols (President de l'AEP)
-Fernando Casal Novoa (historiador i professor)
-M. Antònia Ferrer Ripollés (historiadora i professora)
-Àngel Bosqued (Membre fundador de la Fundació Salvador Seguí de Barcelona)
-Moisès Rial (Secretari de Comunicació CGT Catalunya)

- Breu descans.

- Projecció de vídeos: amb una selecció d'imatges inèdites sobre Antònia Fontanillas d'Ariel Camacho, Paco Ríos, José Alcalá, Pau Martínez, i altres productors i realitzadors.

- Torn obert de paraules.

- Velada musical: a càrrec del cantautor Alfredo González Vilela, tancarà l'acte amb una intervenció musical de poemes cantats de Salvador Espriu, Mario Benedetti, Antonio Machado, Federico Garcia Lorca i Miguel Hernández.

- Exposició "Antònia Fontanillas Borràs (1917-2014), semblança en imatges i documents":

Exposició organitzada i documentada per Sonya Torres, de material fotogràfic, llibres, documents, cartes,.... Presentats i exposats a la BPA en 10 vitrines. Exposició estructurada en forma de semblança biogràfica en imatges, i distribuïda en els espais de la forma següent:
- Fotografies familiars (1917-1923)
- L’exili i la vida a Mèxic (1924-1933)
- Retorn a Catalunya i anys de Revolució (1934-1936)
- Imatges de guerra (1936-1939)
- Postguerra i premsa clandestina (1940-1957)
- Exili a França i activisme anarcosindicalista (1958-1977)
- Militància i compromís (1977-1983)
- Documents i llegat cultural (1977-2014)
- Materials d’hemeroteca, llibres i publicacions pròpies
- Fons de l’Arxiu Antònia Fontanillas llegat a la BPA

Més informació:

- Antònia Fontanillas (Minut 5.01):

BIOGRAFIA D'ANTÒNIA FONTANILLAS.

Antònia Fontanillas Borràs (1917-2014)

El 29 maig 1917 neix a Barcelona la militant anarquista i anarcosindicalista Antònia Fontanillas Borràs. Filla de militants i néta dels destacats llibertaris Francesca Saperas Miró i Martín Borràs Jover. Amb vuit anys va emigrar amb la seva mare i germans a Mèxic. Va assistir a l'escola durant sis anys i es va tornar una gran lectora, especialment de literatura social i llibertària. Arran de l'expulsió del seu pare de Mèxic en 1933, tota la família va tornar a Catalunya. Va trobar treball en una empresa litogràfica i es va adherir a la Confederació Nacional del Treball (CNT) i les Joventuts Llibertàries, i va ser triada delegada de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL) d'Arts Gràfiques. Quan va esclatar la guerra, va intentar allistar-se com a miliciana en l'expedició a Mallorca i va acabar com a administrativa al diari Solidaridad Obrera de Barcelona. Després de la victòria franquista va residir a Barcelona, va participar en la FIJL ia casa es van compondre diversos números clandestins de Solidaritat Obrera - almenys 14 números entre gener i novembre de 1945.

El diari estava redactat per Joan Domenech, José Lamesa i Arturo Benedicto, membres del Sindicat d'Arts Gràfiques; compost per membres de les Joventuts Llibertàries (José Nieto, Meana, Marina Herreros, Antònia Fontanillas) i s'imprimia llavors en una petita impremta del company Armengol al barri de Gràcia. Després va col·laborar en el clandestí Ruta (1946-1948) i va ser responsable de les relacions entre els presos i l'advocat. En aquests anys de clandestinitat es converteix en la companya de Diego Camacho Escámez. Quan aquest va ser alliberat de la presó i es va exiliar a França el 1953, mesos després també va creuar la frontera i la parella es va establir a Brezolles i després a Clermont d'Alvèrnia en 1954, on va militar activament a la CNT, en el Moviment Llibertari Espanyol (MLE) i en grup artístic local.

En aquesta època va mantenir contactes amb el grup guerriller de Quico Sabaté. En 1957 va ser una de les responsables del Boletin Regional de l'FIJL, participar activament en els càmpings anuals organitzats per les Joventuts Llibertàries franceses i espanyoles. 1958 es separa de Diego Camacho i amb el seu fill Ariel s'instal·len a Dreux. El 1960 es va unir a Antonio Cañete Rodríguez i va continuar amb múltiples activitats orgàniques i culturals. A més de participar en un grup teatral, va redactar el butlletí Solc (1966-1967, publicat en francès, espanyol i esperanto).

Militant de la Federació Local de CNT de Dreux fins a la seva dissolució. Entre 1966 i 1969 el seu company va estar tancat a la Península i romandran junts fins a la mort d'aquest en 1979. Va militar en les Agrupacions Confederals, que reagrupaven els militants editors del diari Front Llibertari. Després de la mort de Franco, va participar en tots els congressos de la CNT entre 1979 i 1983, en els dels escindits i en els de la Confederació General del Treball (CGT) entre 1983 i 1997. Ha participat en nombroses conferències, exposicions, jornades llibertàries, presentacions de llibres a la Península i Europa (França, Itàlia, Luxemburg, etc.) i ha col·laborat en diverses tasques del Centre Internacional d'Investigacions sobre l'Anarquisme (CIRA), del qual és membre, i en nombrosos treballs d'investigació històrica sobre el moviment llibertari.

Conseqüent amb les seves conviccions anarquistes es manté independent i crítica i abvoca per un acostament de les diverses fraccions llibertàries que accentuï les afinitats sobre les divergències. Sota diversos pseudònims (Tona, AF Borràs) ha col·laborat en nombroses publicacions: Action Libertaire, Anthopos, Butlletí Amicale, Butlletí Roine-Alps, CIRA, Le Combat Syndicaliste, confrontacions, Espoir, Dones Llibertàries, El Noi, Nova Senda, Rjo y Negro , Ruta, Solc, Volontà, CNT, Solidaritat Obrera, etc. És autora de nombroses obres, com Testimoni sobre Germinal Gràcia (1992, inèdit), Des d'un i altre costat dels Pirineus (1993, inèdit), Francisca Saperas (1995, inèdit),

De l´après i viscut (1996, inèdit en castellà , però editat en italià per Volontà), Dones Lliures. Lluitadores llibertàries (1998, amb altres), Lola Iturbe: vida i ideal d'una lluitadora anarquista (2006, amb Sonya Torres); també va fer la introducció del llibre de Víctor García contribucions a una biografia de Raúl Carballeira (1961), va participar amb el seu testimoni en el llibre clandestinitat libertaire en Espagne: la presse (1994) i va intervenir en la preparació d'una antologia sobre Luce Fabbri (La llibertat entre la història i la utopia, 1998). Va participar al número especial del centenari de Solidaritat Obrera (núm. 334 de maig de 2007) editat per la CNT i en unes jornades organitzades per la CGT sobre la història de "Dones Lliures" a l'octubre de 2007. Fins la seva pèrdua va residir a Dreux, prop de París.