CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Exposició itinerant: La Mort de la Llibertat. Repressió franquista al Moviment Llibertari

Dilluns, 27 juliol, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L'exposició produïda per la CGT, amb la col·laboració de la Fundació Salvador Seguí, proposa un recorregut per la geografia de la repressió exercida pels revoltats el 19 juliol de 1936.


Encara que a l'Estat espanyol hem patit una de les repressions més cruels i llargues, hem de reconèixer que s'ha començat tard el treball de recuperació, impulsat sobretot gràcies a la societat civil, a través de les Associacions per a la Recuperació de la Memòria Històrica Col·lectiva. Aquest retard, és la conseqüència del silenci i de la por; de l'exili forçat i acte imposat que van patir molts ciutadans i ciutadanes; de la ruïna econòmica i cultural soferta per aquest país, i del pacte no escrit entre els partits que van liderar la transició política espanyola per a silenciar la història, amb l'objectiu de "no reobrir les ferides" o "no despertar fantasmes del passat".

Amb "La Mort de la Llibertat" volem recuperar aquesta etapa nefasta de repressió i mort, a través de documents de l'època i les veus de les seves víctimes, testimonis i protagonistes, però volem fer-lo exemplificant-lo en un col·lectiu ideològic molt definit, el Moviment Llibertari Espanyol, conformat per les organitzacions Confederació Nacional del Treball, Joventuts Llibertàries, Dones Lliures i Federació Anarquista Ibèrica. Encara que som conscients que els llibertaris van ser una víctima més, no els únics massacrats pel feixisme, sí cal reconèixer-los que van ser els primers en organitzar-se i oferir-los resistència.

L'extermini dels vençuts havia estat prèviament planificat pels revoltats, tal com va afirmar el general Mola: "Cal estendre el terror, cal deixar sensació de domini, eliminant sense escrúpols a tots els que no pensin com nosaltres".

Amb la rebel·lió de juliol de 1936 l'Exèrcit feixista va declarar l'estat de guerra, va assumir totes les atribucions en matèria d'ordre públic i va sotmetre la justícia ordinària a la militar, començant l'operació d'extermini amb la col·laboració entusiasta de falangistes, requetés, milícies ciutadanes i voluntaris, a més de la benedicció de l'Església catòlica. La jerarquia eclesiàstica va prestar des del primer moment del cop militar tots els seus serveis ideològics i propagandístics a l'exèrcit rebel, defensant com licita la guerra en defensa de la religió. La majoria del clergat no només va silenciar l'ona de terror contra els “rojos”, sinó que la va aprovar i fins i tot va col·laborar en la repressió. Van voler "netejar Espanya d'elements indesitjables” i van començar, on va triomfar el cop militar, un estiu sagnant. Els territoris ocupats pels feixistes són exemples de la violència i del terror sobre els vençuts.

Amb la pèrdua de la guerra per la República, no va arribar la pau sinó una repressió sistematitzada i encoratjada pel nou Estat. Tot el país es va convertir en una immensa presó i el poble treballador, classificat pels vencedors, en afectes, indiferents o desafectes al Règim, va haver de demostrar la seva innocència.

Amb les primeres mesures repressives dels camps de concentració i empresonaments massius, van aparèixer la tortura sistemàtica, l'acarnissament i l'eliminació física, amb els afusellaments, les "sacas", l'aplicació de la "ley de fugas"… Els que van assolir sobreviure van sofrir la repressió física amb les diverses modalitats de treballs forçats. La repressió econòmica, a través de l'expoli i la rapinya sobre els béns dels vençuts. La repressió laboral, la depuració, que en molts casos va produir la marginació social i la pobresa. I l'omnipresent repressió ideològica, per part de la Falange i de l'Església, sobre les vides i consciències dels treballadors i treballadores d'aquest país.

Encara hem de recuperar molta memòria perquè s'ha silenciat la despietada repressió exercida pels vencedors de la guerra civil. És un episodi molt negre de la història, amb els milers d'execucions realitzades, els presos polítics internats en les presons i camps de concentració, on van morir de fam per les males condicions, milers de preses i presos.

Amb aquesta exposició pretenem aconseguir diversos objectius: Conèixer el nombre de dones i homes llibertaris víctimes del franquisme. Comprendre el procés i les característiques de la repressió en les diferents etapes del Règim. Així com descobrir quines són les regions més afectades i les raons d'aquesta circumstància durant i després de la guerra. Finalment, intentem que aquesta exposició serveixi per a retornar-li al Moviment Llibertari, encara que sigui de manera simbòlica, la memòria i la dignitat que el franquisme li va arravassar.

La imatge de l'exposició, la gota de sang, és la reproducció de la coberta original de la publicació "Madrid", editada al febrer de 1937 pel govern republicà, en català, castellà, francès i anglès, per a denunciar les atrocitats realitzades al poble espanyol per l'exèrcit revoltat.

L'exposició consta de 28 expositors autoenrotllables i un muntatge sonor en CD, de 9 minuts.

www.memorialibertaria.org/spip.php?article1227

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció