Externalitzar és privatitzar, encara que l’amo de l’assumpte segueixi sent l’Ajuntament

Hi haurà a qui la lluita dels treballadors de Parcs i Jardins de Barcelona li resulti tan sols un minúscul detall, una anècdota o nota al peu, dins de les vastes conseqüències de la gestió neoliberal que s'està executant avui en dia en el sector públic. Més punyent que el cas dels jardiners, diran alguns, són la sanitat i l'educació públiques convertides en avantatjosos negocis.

No obstant això, el cas de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins il·lustra amb meridiana claredat el procés neoliberal -etapa després etapa- de cessió de funcions públiques en favor del sector privat. I ho fa, no malgrat la particularitat del seu cas, sinó precisament per ella. Gràcies al cas de Parcs i Jardins, podrà observar-se en dos passos l'estratègia neoliberal: primer, el descrèdit i la pèrdua de qualitat d'un servei públic assetjat per les retallades pressupostàries, per, després, donar pas a una escalonada privatització dels serveis prestats . Fins que del servei públic només perduri una carcassa buida de contingut i funcions.
Dins de la sèrie que la Revista R@mbla porta a terme seguint les diverses protestes socials (en relació a la sanitat, la cultura, la discriminació, etc), complim encantats amb l'obligació de parlar amb un dels col.lectius de treballadors que més temps porta lluitant pels seus drets.

Entrevistem a Antonio Cano i Carlos Bernal, delegats al Comitè d'Empresa de Parcs i Jardins per la Confederació General del Treball (CGT), a la seva seu a Via Laietana.

Text: Jordi Navarro. Fotografia: M.G.

Llegir entrevista a revista R@mbla