Familiars de víctimes del franquisme requeriran judicialment al Govern que creui les dades del Banc d’ADN

Familiars de víctimes del franquisme requeriran judicialment al Govern que creui les dades del Banc d’ADN

Els familiars de víctimes del franquisme presentaran a la justícia argentina un requeriment judicial per al creuament de les dades del Banc d’ADN de Catalunya amb les restes ja exhumades per la Generalitat.

Aquest divendres els representants de les diverses entitats impulsores de la iniciativa han signat públicament el document davant la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, on té la seu el Banc d’ADN, per reivindicar la necessitat d’identificar persones desaparegudes durant la dictadura al territori català a través de la vinculació amb les dades genètiques de familiars. L’advocat argentí Máximo Castex, presentarà la petició el proper mes de febrer al Jutjat Federal número 1 de Buenos Aires, a càrrec de la jutgessa Maria Romilda Servini de Cubría.

El Banc d’ACN es va posar en marxa l’any 2012 com una eina per recollir les dades genètiques de familiars de víctimes del franquisme i la Guerra Civil. Marc Antoni Malagarriga, coordinador del requeriment judicial i impulsor de l’entitat, denuncia que s’han trobat amb “una negació sistemàtica” de la Generalitat “a informar de forma oficial que aquest Banc d’ADN existeix”.

En la mateixa línia, segons Malagarriga hi ha més de 4.700 famílies que han demanat buscar un parent desaparegut. “Si el Govern no és capaç d’enviar una carta a les famílies… què farà amb la genètica”, ha expressat.”Hi ha desenes i desenes de restes de persones sense identificar que ja s’han exhumat al llarg dels últims 30 anys que fa que la Generalitat té competències en arqueologia”, ha destacat. Marc Antoni Malagarriga ha explicat que recorren a la justícia argentina perquè no volen “perdre el temps”, ja que no tenen clar que a Catalunya hi hagi “garanties jurídiques per a que una reclamació basada en la justícia universal pugui tenir recorregut”.Els familiars que s’han adherit al requeriment judicial han volgut aprofitar l’empenta que suposa el primer cas favorable d’un exhort de la justícia argentina que ha permès exhumar una fossa comuna.

Ha estat al cementiri de Guadalajara, on hi ha les restes de 22 afusellats entre el novembre del 1939 i el febrer del 1940. Precisament, l’advocat argentí Máximo Castex també s’ha implicat en la causa de Guadalajara i ha avançat que està treballant en noves peticions d’exhumació de fosses, com la del cementiri de Porreres, a Mallorca, on es calcula que hi podria haver un centenar de restes sense identificar.D’altra banda, el president del Banc d’ADN, Roger Heredia, ha remarcat el paper de les Terres de l’Ebre a l’hora per donar suport a l’entitat i a la iniciativa judicial. Heredia ha criticat a més “la irresponsabilitat” que suposa que “al front de l’Ebre no hi hagi cap fossa marcada”. “S’hagués hagut de començar a identificar fosses per la batalla on hi va haver més morts”, ha manifestat.

FONT: VILAWEB.CAT

Acció judicial per identificar els desapareguts de la Guerra Civil

L'any 2012 es va crear a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el primer banc d'ADN de familiars de desapareguts a la Guerra Civil. Tot i que a Catalunya hi ha 4.600 famílies buscant els seus desapareguts i un mapa amb 350 fosses comunes, actualment el banc disposa només d'una vuitantena de mostres de familiars vius i s'hi han exhumat només cinc fosses.

El president del banc, Roger Heredia, responsabilitza de la lentitud del procés el govern de la Generalitat i per això ahir va donar suport a la iniciativa d'un altre dels impulsors del banc, Marc Antoni Malagarriga, que ha decidit presentar una denúncia a la justícia argentina per exigir al govern català que permeti el creuament de dades entre les restes d'ADN disponibles a la UB i les que han aparegut a les fosses exhumades. Heredia recorda que tenen el suport del Parlament, de 40 ajuntaments i de dos consells comarcals i que, tot i així, “el govern ha actuat amb molt secretisme i no ha fet res per fer possible la identificació”.

La denúncia, presentada ahir públicament en un acte davant la Facultat de Medicina de la UB, és un primer pas per exigir també l'obertura de més fosses comunes.

FONT: ELPUNTAVUI.CAT

-DECLARACIONS DENÚNCIA. http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/noticies-324/declaracions-denuncia/video/5581135/

Més informació:

FONT: XARXA QUERELLA CATALANA I BALEAR DE SUPORT A QUERELLA ARGENTINA

Attached documents