CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

FCC Logística de Palau-Solità i Plegamans s’emporta a Madrid una de les línies de producció

Diumenge, 27 març, 2011

A l'empresa FCC Logística de Palau-Solità i Plegamans, el dissabte 26 de març, treballadors vinguts de Madrid procedien a endur-se la maquinària d'una de les línies de la factoria, amb nocturnitat, en cap de setmana i alevosia. Això només té un nom: TERRORISME EMPRESARIAL.

Treballadors de la factoria vallesana van procedir a realitzar una concentració de protesta davant l'empresa per intentar evitar al màxim la pèrdua de llocs de treball.

Comunicat de la Federació Comarcal de la CGT del Vallès Oriental

Tema: Concentració aquest dissabte 26 al vespre davant la seu de FCC Logística a Palau – Solità i Plegamans

Freda era la nit d'aquest passat dissabte. Freda també era la mirada dels responsables de l'empresa FCC Logística, encarregada de l'emmagatzematge i distribució de diversos productes, que a data d'ahir dissabte, amb nocturnitat, previsió i en cap de setmana, han convocat uns quants camions, camioners i treballadores d'altres seus per a que carreguessin tota una línia de fabricació i se l'emportessin lluny d'on estava fins ara.

Des de primera hora del matí d'ahir dissabte 26 de març, una vintena de persones s'han concentrat davant la porta de FCC Logística situada al Camí Reial del Polígon Riera de Caldes de Palau – Solità i Plegamans. El motiu? 20 camions contractats per l'empresa carregaven les tones de material cap a la
seu de la mateixa empresa a Alobera, Madrid. I el resultat? 23 famílies sense el sou que els deixava arribar a final de mes.

FCC Logística té quatre clients. Un d'ells, RECKITT BENCKISER, propietari de marques com Nenuco, Reflex o els preservatius Durex, ha decidit que no en tenia prou amb els beneficis obtinguts l'any passat i que calia incrementar-los. A Madrid, sembla ser, la vida per l'empresari és més econòmica. I cap allà ha enviat aquesta línia de gestió de la producció. Ja d'entrada hi havia 10
treballadors/es que es quedaven al carrer. Per les altres 13 l'alternativa era el mateix lloc de treball però a la planta que FCC Logística té a la Comunitat de Madrid.

Les persones allà concentrades preveuen que aquest conflicte no ha fet més que començar, i que ara caldrà que es calcin la resta de línies. Caldrà fer front al mateix lloguer amb menys ingressos, i la 'única possibilitat' serà negociar a la baixa els sous de la resta de treballadores. L'amenaça d'haver de tancar la planta amb les conseqüències que això pot comportar per les 50 treballadores que queden pot fer d'aquest pacte a la baixa la única alternativa per mantenir el lloc de treball.

Aquest matí, el delegat al comitè d'empresa per CGT i responsable també de seguretat laboral no ha pogut entrar a l'empresa com se suposa que ha de poder fer tota persona amb aquest càrrec. Els responsables no l'han deixat i els Mossos d'Esquadra n'han pres nota.

L'any passat, FCC va tenir uns beneficis de 307 Milions d'Euros. I avui ja tenim 23 persones més aturades a la comarca.

A les 23h les treballadores seguien concentrades a la porta de l'empresa. Els Mossos hi romanien també amb el pretext de que els responsables de l'empresa els havien avisat: alguna pedra havia impactat en algun vidre del cotxe d'un d'ells. Les mentides acabaven d'enrarir la de per si estranya
situació que el sistema capitalista, per enèsima vegada, ha tornat a crear.

I dilluns, els i les concentrades durant tot el dia d'ahir dissabte a les portes de l'empresa, a treballar amb el cap ben alt. Com a mínim fins que els arribi la carta d'acomiadament, d'expedient disciplinari o qualsevol altra bestiesa.

Mentre hi hagi un ric que s'enriqueixi més a costa de persones abocades a l'atur, la CGT seguirà cridant als quatre vents que cal aturar aquesta bestiesa.

Mentre hi hagi treballadores disposades a lluitar pel seu lloc de treball, la CGT estarà amb elles. Mentre hi hagi empresaris dèspotes i egoistes, la CGT els denunciarà com així fa amb els responsables de FCC Logística.

Perquè l'únic que ens queda és la dignitat que ens dóna la lluita. I perquè la única lluita que es perd és la que s'abandona.

Mollet, 27 de març de 2011.