Felipe Alaiz, escriptor anarquista

Felipe Alaiz de Pablo va néixer a Bellver de Cinca (Osca) l’any 1887, era fill d’una família acomodada de classe mitjana. Alaiz va estudiar Magisteri a Lleida i Osca, en aquesta darrera capital va fer amistat amb Ramon Acin. Finalment es traslladà a Saragossa a cursar estudis superiors però va quedar atrapat per la bohèmia literària i política del moment i va començar a fer de periodista.

Entre 1912 i 1914 dirigirà La Revista de Aragón. Abans de que esclatés la Gran Guerra visità París. D’aquesta època són les seves col·laboracions al diari madrileny El Sol, convidat per José Ortega y Gasset. Són anys en què Alaiz professa republicanisme, aragonisme i costisme; i fins i tot col·labora amb els germans Baroja en una campanya política acompanyant-los per terres aragoneses i catalanes.

El curs 1914-1915 Alaiz entra a formar part del claustre de mestres del Liceu Escolar de Lleida, l’escola d’avantguarda fundada el 1906 per Frederic Godàs i Legido, que va desaparèixer el novembre de 1937 a conseqüència del bombardeig de l’aviació italiana. Al Liceu Escolar coincideix amb un planter de mestres joves com ara Joaquim Maurín i Víctor Colomer. Alaiz fou professor de literatura espanyola, mostrant-se un gran admirador de l’obra de Miguel de Cervantes, El Quijote.

Felipe Alaiz fou un dels animadors de les festes literàries del Liceu Escolar. Les festes cervantines eren presidides per les autoritats escolars i polítiques de la ciutat del Segre. A la festa de l’any 1916 Alaiz va parlar de la flamarada d’idealitat que conté el Quixot, les seves paraules eren recollides per el Boletín del Liceo Escolar: “El Quijote es una llamarada de idealidad. Los jóvenes representan una posibilidad dichosa probada en actos como el que acabamos de reseñar. Toda continuidad en el fervor cervantino significa una nueva luminosidad y un intento ejemplar de adhesión a los supremos valores humanos.”

L’any 1918 es trasllada a Barcelona on fa amistat amb els joves militants llibertaris Jose Viadiu, Rafael Vidiella i Joan Ferrer. L’any 1920 viu a Tarragona on coneix a Eugeni D’Ors i coincideix amb Hermós Plaja en la lluita sindical. En plena època del pistolerisme Alais s’havia afiliat a la CNT i la seva militància cenetista el portaria a la presó per primera vegada. A la Model de Barcelona escriurà la seva primera novel·la Quinet, publicada el 1924 per l’Editorial Hoy. Els seus treballs literaris posteriors seran publicats a La Novela Ideal a partir de 1932 i a Solidaridad Obrera el 1933, sobretot novel·les curtes i narracions.

Felipe Alaiz, al llarg de la seva vida, va exercir de mestre, de periodista i ha estat considerat un dels més importants escriptors anarquistes. Fou membre del Comitè Regional de la CNT i del Comitè Peninsular de la FAI. L’any 1930 va dirigir el periòdic anarquista Tierra y Libertad i durant la Segona República va formar part de la redacció de Solidaridad Obrera, diari que va dirigir entre 1931 i 1933, substituint a Joan Peiró.

Felipe Alaiz va col·laborar a la premsa llibertària com ara Voluntad, Estudios, La Revista Blanca, Vida Nueva, etc. Alaiz es guanyava la vida fent de traductor per editorials i treballant de redactor per el Diario Gráfico. L’any 1937 publicà Vida y muerte de Ramón Acín, un tribut a l’amic afusellat pels feixistes.

Felipe Alaiz. acabada la guerra, s’exilià a França on va continuar escrivint a la premsa llibertària i militant a l’organització confederal, sempre en la línea apolítica que encapçalava Frederica Montseny. A l’exili va publicar diversos llibres, sobretot biografies i assaig, entre els quals destaquen obres com Tipos Españoles (dos volums), publicats per Umbral i Tierra y Libertad, respectivament i Hacia una Federación de Autonomias Ibéricas. Aquest darrer assaig manté encara la seva vigència sobre la idea del municipalisme i del federalisme ibèric.

Alaiz va reeditar el 1961 la seva primera novel·la Quinet i publicar assaigs literaris, entre els quals hi ha el petit volum El arte de escribir sin arte, editat per la FIJL el 1946, on hi escriu: “Hay que demostrar la verdad del gran Buffon: “El estilo es el hombre. Este no ha de hablar como un libro abierto, sino que el libro abierto ha de hablar como un hombre.”” Com va dir Francisco Carrasquer, que el considerava el primer escriptor anarquista espanyol, en tots els seus ecrits: “queda de manifiesto la talla y la calidad del gran comprometido que fue Felipe Alaiz.” Felipe Alaiz de Pablo va morir a París l’any 1959.

* Un article de l'historiador i escriptor Ferran Aisa publicat al núm. 158 de la revista Catalunya.