Fora Unión Fenosa de Guatemala!

Anna Campeny - Associació d’Amistat amb el Poble de Guatemala

En els últims sis mesos, nou dirigents socials han estat assassinats al departament de San Marcos, un dels més pobres de Guatemala. Tenien dues coses en comú: encapçalaven la lluita de les comunitats de la zona contra els abusos d’Unión Fenosa i eren membres de l’FNL (Frente Nacional de Lucha por la Defensa de los Servicios Públicos y los Recursos Naturales). Els culpables dels atemptats no han estat ni detinguts ni identificats.

Unión Fenosa (UF) comença a operar a Guatemala el 1998, quan s’inicia la privatització de l’INDE (Instituto Nacional de Electrificación) i adquireix el 90,83% de DEOCSA (Distribuidora de Electricidad de Occidente, S.A.) i el 92,84% de DEORSA (Distribuidora de Electricidad de Oriente, S.A.). Iberdrola compra EEGSA (Empresa Eléctrica de Guatemala, S.A.). El setembre de 2009, Gas Natural esdevé propietària d’UF.

La privatització de l’INDE s’ha d’entendre en el marc de les estratègies de neoliberalisme salvatge de les transnacionals a tot Amèrica Llatina, a l’empara del CAFTA (Tractat de Lliure Comerç amb Amèrica Central), dels acords d’associació amb la UE, de les pressions del Banc Mundial, el Banco Interamericano de Desarrollo (BID) i el Banco Centroamericano de Integración Económica per afavorir els interessos del gran capital i les privatitzacions a la regió, i dels interessos del Govern espanyol per promoure les inversions espanyoles a l’estranger.

L’entrada d’UF a Guatemala va ser un procés agressiu des del principi. La compra de l’INDE, per 101 milions de dòlars quan el seu valor real era de 400, ja va ser fraudulenta. També s’establí un nou cost, el VAD (Valor Agregado de Distribución), pel qual es repercuteix en els usuaris el cost de la distribució de l’energia. Malgrat una sentència condemnatòria de 2004 per cobrament excessiu del VAD, les hidroelèctriques l’han seguit cobrant. De 1998 i 2001, EEGSA incrementà les tarifes el 85% i DEOCSA-DEORSA entre el 55% i el 60%. De 2001 i 2006 l’increment mitjà va ser del 62%. A més, la privatització de l’INDE implicà una dràstica reducció dels subsidis estatals (tarifa social) a les famílies que no podien pagar l’electricitat.

La venda de DEOCSA-DEORSA a UF va estar estretament vinculada a l’execució per part d’UF del PER (Plan de Electrificación Rural). En realitat, el PER va ser un incentiu a la inversió estrangera. El finançament del PER aniria a càrrec de l’Estat, amb fons obtinguts de la privatització i préstecs d’institucions financeres internacionals. Entre altres, el BID va aportar al PER 90 milions de dòlars (el 2000, un dels consultors del BID era Ramón Casilda, director de Norsistemas, Grupo Unión Fenosa). Abans, aquests préstecs anaven a projectes gestionats per l’empresa pública, i el que es va produir en realitat va ser un canvi de “beneficiaris”. A UF, el negoci li va sortir rodó: se li finançava la inversió a la zona i, a més, cada llar electrificada es convertia en un client privat més. I l’INDE li subministraria energia elèctrica a preus inferiors als dels contractes anteriors a 2003. Quant al PER, UF s’ha limitat a expandir la xarxa propera a les ciutats més grans, on hi ha més usuaris, i a prioritzar els subministraments industrials. Les zones rurals continuen a les fosques. Ara UF s’està introduint també en el sector de la generació d’energia, amb la construcció de plantes que funcionaran amb carbó, un dels recursos més contaminants i que a més Guatemala haurà de comprar a altres països, perquè no en té.

Els impactes sobre la població han estat: augments desmesurats en el preu de l’electricitat, reducció dràstica de la tarifa social, cobrament il·legal del VAD, mala qualitat dels serveis amb talls de corrent de fins a 15 dies, mesurament il·legal de comptadors i alteració del consum real, presa de propietat d’instal·lacions ja efectuades i pagades per les comunitats mateixes, potència insuficient, tramesa fora de termini dels rebuts per obligar els usuaris a pagar per la reconnexió, cobrament als municipis d’electricitat no subministrada... A més, encara que en poc més de cinc anys el nombre de clients de DEOCSA-DEORSA gairebé es va duplicar, en el mateix període van acomiadar el 23,5 de la plantilla.

Els sindicats també han denunciat nombroses violacions dels drets laborals: violació sistemàtica del Pacte Col·lectiu, no pagament d’hores extraordinàries, incompliments en el lliurament d’uniformes, eines i equips, limitació laboral als treballadors per causa de les seves idees sindicals, pressions perquè no s’afiliïn o pagaments perquè es desafiliïn, acomiadaments i sancions injustificats, trasllats forçats per evitar el cost de viàtics, i recurs a personal d’empreses subcontractades per desnaturalitzar la relació laboral i impedir l’exercici de la llibertat sindical.
El juliol de 2009, a Guatemala s’havien presentat 90.358 denúncies contra UF. La resposta de la població, organitzada en l’FNL, també s’ha manifestat en assemblees multitudinàries, denúncies davant la comunitat internacional, resolucions comunitàries de no pagar els rebuts, manifestacions, talls de carreteres… El 19 de maig de 2010, i enmig de mobilitzacions i manifestacions a tot el país i de l’ocupació de les carreteres que porten a Mèxic, Hondures i El Salvador, l’FNL lliurava al Congrés 100.000 signatures que demanaven la nacionalització de DEOCSA-DEORSA i EEGSA. Al carrer, el crit ja generalitzat és “Fora Unión Fenosa de Guatemala!”, perquè se la considera una empresa lesiva per al país.

La resposta d’UF ha estat sempre el recurs a la violència: intimidació, amenaces i atacs als dirigents socials i comunals, entrades a les poblacions que es neguen a pagar l’electricitat amb sicaris armats per obligar els habitants a signar reconeixements de deute, criminalització pública de l’FNL… El 22 de desembre de 2009, a petició d’UF, el Govern guatemalenc decretà un estat de setge a tot el departament de San Marcos que mig any després encara continua vigent, i ordres de cerca i captura contra 250 membres de l’FNL. El març de 2010, vuit cambres de comerç, entre elles la Cámara Oficial Española de Comercio de Guatemala, demanaven al president Álvaro Colom l’extensió de l’estat de setge a tot el país.

El cas d’Unión Fenosa, que amb poques variants repeteix el mateix patró fonamental a Mèxic, Colòmbia i Nicaragua, no només ha generat una mobilització popular sense precedents a Guatemala i ha aconseguit que es posessin en marxa nombroses iniciatives internacionals de suport a la lluita de l’FNL i del poble guatemalenc, sinó que, a més, és un exemple paradigmàtic dels resultats del capitalisme salvatge i dels tractats de lliure comerç, de la complicitat activa de les institucions financeres, de la defensa per part del Govern guatemalenc dels interessos del gran capital en contra dels drets més elementals de la població, i de la connivència delictiva de la UE i del Govern espanyol.

Per a més informació: http://www.aapguatemala.org/