CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Fracàs de la Ronda de Doha de l’OMC: bufetada contra les polítiques comercials internacionals

Dimarts, 5 agost, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La Plataforma Rural, l'Observatori del Deute en la Globalització i Ecologistes en Acció consideren la “mort” de la Ronda de Doha una bona notícia per als països empobrits, l'agricultura i el clima. A més reclamen al Govern espanyol i la UE que canviïn radicalment les seves polítiques comercials.

Organitzacions i moviments socials antiglobalització de tot el món estan aplaudint el col·lapse de les últimes negociacions de l'Organització Mundial de Comerç (OMC) com un triomf dels camperols, treballadors, i els pobles empobrits, així com una bufetada contra les transnacionals i les polítiques comercials de la UE en general, i del Govern espanyol en concret.


Des de la seva creació en 1995, l'OMC ha estat qüestionada permanentment per la societat civil i criticada pels països empobrits a causa de les terribles conseqüències socials i ambientals de les seves polítiques, i també per la falta de legitimitat per a negociar tractats comercials internacionals que afecten a milers de milions de persones.

"Les polítiques de l'OMC prioritzen sempre els interessos econòmics de les grans empreses i potències comercials, violant així permanentment el dret a viure dignament de les persones més vulnerables i marginalizadas”, manifesta Iolanda Fresnillo de l'Observatori del Deute en la Globalització.

“Negociar un acord entre set potències comercials i excloure la resta dels països de l'OMC evidencia la falta de legitimitat d'aquestes reunions”, comenta Tom Kucharz d'Ecologistes en Acció. “La gran majoria dels 35 ministres de comerç que han estat convidats a Ginebra, preseleccionats d'un total de 153 Estats membres, van passar la major part del temps esperant, frustrats, els resultats del G7 (EEUU, UE, Japó, Austràlia, Xina, Índia, Brasil)”.

“El paquet d'obertura de mercats i les retallades aranzelàries que es demanaven als països en desenvolupament, proposat pel director General de l'OMC, Pascal Lamy, hagués causat pèrdues massives d'ocupació”, denúncia Iolanda Fresnillo, “i demostra la intransigència de les potències comercials que no estan interessades a protegir els petits agricultors i els llocs de treball”.

El que va dur a trencar la Ronda de Doha no eren “petits detalls tècnics” sinó una profunda divisió entre els membres de l'OMC sobre com aconseguir "desenvolupament", adverteix Iolanda Fresnillo. “Mentre la UE i els EEUU argumenten que l'obertura de mercats és la millor forma d'aconseguir la seguretat alimentària, Índia i Xina defensen els mecanismes de protecció i no estan disposats a consagrar altres preocupacions només pel comerç”.

“Es culpa a la Índia i a la Xina pel col·lapse de les negociacions, però són més de 100 països que no volen sacrificar mesures de seguretat alimentària davant la recent escalada en els preus dels aliments a nivell mundial”, explica Jerónimo Aguado, president de la Plataforma Rural. “La negociació va fracassar perquè la UE i EEUU només volien consolidar el seu domini i control en els mercats internacionals de comerç i inversió”, subratlla, “estan licitant de forma agressiva per una major liberalització comercial quan és el model de lliure comerç el que ha provocat la crisi alimentària, destruint els mercats alimentaris i agrícoles”.

“La gent està protestant en el carrer pels alts preus del seu menjar, mentre hi ha una crisi energètica per la falta de voluntat política de canviar el model econòmic, hi ha acomiadaments massius per la crisi financera i hi ha milions de refugiats pel canvi Climàtic”, anota Tom Kucharz. “Aquests són els problemes que els Governs haurien d'afrontar, però la Ronda de Doha no els ajuda sinó que el model de comerç que promou l'OMC agreuja aquestes crisis perquè és una de les majors causes de l'escalfament global. Si el Govern espanyol vol de debò reduir els devastadors impactes del Canvi Climàtic, eliminar les causes de la pobresa i afrontar la crisi financera, ha de canviar urgentment la seva política comercial.”

“El desacord en l'OMC serveix també als camperols europeus, per a evidenciar la desaparició d'explotacions agràries, així com per a denunciar la responsabilitat de la UE i la seva Política Agrària Comuna (PAC) per la crisi de l'agricultura i l'alimentació que es viu a Europa”, afegix Jerónimo Aguado.

És el moment de construir les alternatives propostes, des de fa anys, pels moviments socials, tals com l'agricultura ecològica, el comerç de circuits curts, una aposta real per les energies renovables, la gestió pública dels serveis bàsics, el tancament de cicles en la producció industrial i l'ús de Tecnologies toves així com la inversió en l'eficiència (eco-efectivitat), la construcció bioclimática, el comerç just i la democràcia participativa.

Més informació:

www.quiendebeaquien.org/spip.php?rubrique6


La ronda de DOHA està morta, una nova era s'obre per a altres polítiques alimentàries mundials fora de l'OMC

Comunicat de la COORDINADORA EUROPEA VIA CAMPESINA

El col·lapse de les negociacions de la ronda de Doha de l'OMC constitueïx una victòria per a les organitzacions que van lluitar a Seattle, Cancún, Hongkong, Ginebra i en diversos altres llocs contra l'OMC. El fracàs d'aquesta setmana de negociacions és una victòria per als camperols i camperoles en el món sencer que lluiten contra la liberalització dels mercats i la mercantilització dels productes essencials com el menjar, l'aigua i les llavors.

Les crisis estructurals en els àmbits de l'alimentació, el clima, les finances i l'energia són una conseqüència directa d'aquestes polítiques de liberalització, impulsades per l'OMC i els tractats de lliure comerç, que fan del mercat lliure una solució per a tot sense avaluació de resultat.

Amb l'OMC fracassada, demanem a la societat mundial mobilitzar-se contra els tractats de lliure comerç bilaterals i regionals que van sovint més lluny que els acords de l'OMC pel que es refereix a la privatització dels recursos naturals i béns públics. La liberalització de l'agricultura que només beneficia a algunes empreses agroalimentaries, causa una volatilitat dels preus que té repercussions negatives sobre les poblacions més vulnerables. Els productes alimentaris i agrícoles són molt més que una mercaderia i requereixen de polítiques solidàries, locals i de gestió de l'oferta. L'accés al menjar en quantitat i qualitat ha d'estar en el centre de les polítiques agrícoles.

A Europa, la liberalització dels mercats agrícoles implica una disminució del nombre de camperols, una concentració de les produccions en explotacions industrials, importacions a preus massa baixos i el reforç d'un model productivista i contaminador. La PAC actual, pel dúmping dels excedents en els mercats exteriors, afecta negativament als camperols i a les camperoles d'altres regions del món. A més no compleix amb les exigències mediambientals, de qualitat, i de salut de les poblacions europees.

La Comissió Europea és la responsable d'una Política Agrícola Comuna que impedeix als camperols en les explotacions familiars del Nord i el Sud exercir el seu ofici i obtenir un preu remunerador del seu treball.

Demanem que la PAC sigui reformada per a afavorir una bona repartició de les produccions en tot el territori i la creació d'ocupació. Hauria d'afavorir el desenvolupament de circuits de comercialització curts, garantir preus remuneradores i donar suport mètodes de producció sostenibles.

La sobirania alimentària és l'alternativa proposada pels camperols, camperoles, els treballadors agrícoles i els consumidors.

L'OMC fora de l'agricultura!

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció