CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Fracàs escolar

Dimarts, 16 juliol, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Fa temps que es parla del fracàs escolar i que s'utilitza com a excusa per a reformes educatives de tota mena i en totes les instàncies, des de primària fins a la universitat. No obstant, el "fracàs escolar" com a tal no és mai l'objecte del debat, i el que es qüestiona ara i adés són els continguts de les assignatures, la llengua en la que s'ensenyen, el nombre d'hores lectives, les especialitzacions i coneixements addicionals dels mestres, l'autoritat dels professors, etc. Però el fracàs escolar, com a tal, encara no sabem què és.

El fracàs escolar és deixar els estudis de secundària? O és acabar una carrera i un màster (o com es diguin a dia d'avui) i no trobar una feina que hi estigui relacionada? És fracàs escolar arribar a la universitat sense saber llegir? O no anar content a l'escola? O acabar la carrera i fer faltes d'ortografia? O no passar la selectivitat? O no ser capaç de passar les proves Cangur? O acabar tots els estudis reglats, màster i post-màster i post-post-màster inclosos, i no tenir ni idea de per on començar el primer dia de feina? O canviar tres cops de carrera perquè no ho tens clar? O fer una carrera que no t'agrada però que saps que té molt de futur? O fer moltes campanes? O treure només suficients i algun bé? Què caram és el fracàs escolar?

El problema esencial del fracàs escolar és que tenim un model d'escola en el qual fracassar-hi té sentit. Una escola basada en avaluacions que van de l'excel·lència a la insuficiència, en la que es demana el mateix ritme i ordre a tothom, en la que mana el programa establert pel Ministeri o la Conselleria i no el desig de l'alumne, amb horaris estrictes i rígids, amb imposicions físiques de tot tipus com haver d'estar assegut i haver de demanar permís per anar al lavabo, on s'hi ensenyen continguts enlloc d'ajudar a aprendre i a fer el que cada u vol, on hi ha un adult per cada 25 infants, i un llarg etcètera de deficiències que fan de l'escola aquell lloc, no precisament idílic, del qual tants i tants de nosaltres en tenin un mal record.

I fracassar en un lloc així és molt fàcil, perquè posar etiquetes a pares i alumnes n'és una de les activitats principals. I perquè és molt difícil desplegar el propi potencial quan les unitats de mesura ven d'un despatx llunyà, i no del contacte diari i directe de mestres i alumnes. El que necessitem és una escola en la que fracassar no tingui sentit.

* Carlus Jové és activista social. Article publicat al núm. 151 de la revista Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció