“Fragmentos de antropología anarquista”, un llibre de David Graeber

Fragmentos de antropología anarquista

Virus editorial, 2011

L'anarquisme ha tingut i té poca presència en l'àmbit acadèmic, a diferència del marxisme. Això es deu, en gran mesura, a que l'anarquisme ha estat sempre més interessat per la pràctica que per grans disquisiciones teòriques. No ha estat mai la pretensió de l'anarquisme avançar un model futur a aplicar, però sí ser fidel en els mitjans a les finalitats perseguides, d'aquí la indiscutible influència de les idees llibertàries en les pràctiques i maneres d'organització dels moviments crítics amb la globalització capitalista. A l'anarquisme sempre se li ha acusat de falta de solidesa teòrica; al que David Graeber respon: «Més que una Gran Teoria, podríem dir que el que li falta a l'anarquisme és una Base Teòrica: un mecanisme per a confrontar els problemes reals i immediats que emergeixen de tot projecte de transformació».

Així que el propòsit del present assaig no és altre que el de donar resposta a la pregunta: «quin tipus de teoria social pot ser realment d'interès per a qui intentem crear un món en el qual la gent sigui lliure per a administrar els seus propis assumptes?». L'antropologia ha tingut sempre una certa afinitat amb l'anarquisme, ja que «els antropòlegs són l'únic grup de científics socials que coneixen les societats sense Estat que existeixen en l'actualitat; molts han viscut en zones del món on els Estats han deixat de funcionar o almenys han desaparegut temporalment i on la gent s'organitza de forma autònoma».

L'antropologia disposa d'unes eines i d'un saber que pot resultar de gran valor per a assentar les bases d'un projecte de transformació social cada dia més urgent.