Frau democràtic a Ascó

El dimarts 26 de gener entre les 11 i 12 del matí, ha tingut lloc el ple convocat per l’Ajuntament d’Ascó per tal d’aprovar la presentació del municipi a acollir el cementiri de residus radioactius de tot l’Estat espanyol.

7 regidors hi han votat a favor, els cinc de l’equip de govern (4 CiU i 1 PSC) i dos de l’oposició (FIC), i dos (FIC) hi han votat en contra. S’ha comès així un frau democràtic en tota regla, donat que a les eleccions municipals de 2007, cap partit polític amb representació a l’Ajuntament d’Ascó feia referència al cementiri de residus radioactius en el seus programes electorals. Tampoc s’ha informat, en temps i forma adequats, els ciutadans, ni s’ha permès que el poble d’Ascó pugui expressar la seva opinió de maner lliure i democràtica. Així doncs, quina legitimitat moral té l’Ajuntament d’Ascó per demanar el cementiri en nom del municipi? Cap.

La decisió presa pel plenari de l’Ajuntament d’Ascó de presentar-se candidats a acollir el cementiri de residus radioactius, només respon als interessos personals dels que hi han votat a favor, l’alcalde i 6 regidors, i en cap cas poden dir que ho han fet en nom del municipi.

La irresponsabilitat, i un cert cinisme, d’aquests regidors es posa plenament de manifest en el fet que els suposats beneficis que generarà el cementiri nuclear dels que ha parlat l’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal, estan basats en un esborrany d’una ordre ministerial
(http://www.mityc.es/energia/nuclear/Legislacion/Estatal/proyectos/Orden_municipios_inicio.pdf) que no se sap com finalment quedarà aprovada, i ni tant sols, si s’arribarà a aprovar ara que el Govern de l’Estat comença a tenir dificultats pressupostàries. I en qualsevol cas, es tracta d’això, d’una ordre ministerial que pot canviar d’una setmana per l’altra, segons el parer del ministre d’Indústria de torn.
Els drets dels ciutadans d’Ascó a rebre informació i poder opinar sobre aquesta qüestió tan transcendental, han quedat absolutament conculcats, i ha triomfat l’estratagema plantejat per l’AMAC que, manipulant els alcaldes i alguns regidors, fan veure que hi ha consens en un poble al que no se li ha preguntat que en pensa.

Ens solidaritzem amb els ciutadans d’Ascó que s’oposen al cementiri de residus radioactius i amb aquells ciutadans d’Ascó que demanen més informació i democràcia participativa.

A més, per justificar el cementiri nuclear, l’alcalde d’Ascó talment com si estès parlant un conseller delegat de les elèctriques, l’ha comparat amb els “grans beneficis” que, segons ell, han comportat per al municipi i la Ribera d’Ebre les dues centrals nuclears d’Ascó. Tergiversant la realitat, l’alcalde d’Ascó intenta confondre intencionadament a la ciutadania per justificar el seu si. La Ribera d’Ebre és la comarca catalana amb el PIB/càpita més alt (fruit dels alts rendiments econòmics de les centrals nuclears: 1.200.000 euros nets al dia de benefici per a les empreses elèctriques), però la comarca que compta amb el percentatge més elevat de població que viu en la pobresa (un 17’4% de la població de la comarca, segons l’Anuari de la Pobresa de Caixa Catalunya de l’any 2002), i per sota de la mitjana catalana en quan a Renda Familiar Bruta Disponible per càpita (entre la 28ª i la 34ª comarca segons els anys). El que no diu l’Alcade d’Ascó és que el seu municipi perd població des que té centrals nuclears a un ritme de 18 habitants menys cada anys. I el que tampoc diu l’alcalde d’Ascó és que al polígon industrial del seu municipi, construït l’any 1995 amb l’objectiu de diversificar l’economia, només hi ha anat a parar un parc de bombers, un camp de futbol i el cementiri.

Igualment, han quedat conculcats els drets dels ciutadans i municipis del territori que, veient-se afectats per aquesta instal·lació, tal com reconeixen els plans d’emergència nuclears de tota instal·lació radioactiva, no han pogut expressar el seu parer en tot aquest procediment de presentació de candidatures.

L’Ajuntament d’Ascó a més, no té el recolzament de cap ajuntament de la comarca, ni tant sols dels de la seva àrea d’influència nuclear; al contrari, cinc municipis d’aquesta àrea s’han pronunciat en contra del cementiri (Flix, Móra d’Ebre, la Fatarella, Corbera d’Ebre, i el Molar), i altres dos (Vinebre i la Torre de l’Espanyol) podrien fer-ho en els propers dies. Un total de 62 ajuntaments de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona han aprovat mocions contra el cementiri de residus radioactius.

L’Ajuntament d’Ascó no té el suport del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre que, a banda d’aprovar una moció en contra, ha efectuat una tancada de càrrecs electes durant 48 hores per denunciar el menyspreu de l’alcalde d’Ascó vers la comarca. També, altres 6 Consells Comarcals de la demarcació (Terra Alta, Priorat, Baix Ebre, Montsià, Baix Camp, i Alt Camp), han aprovat mocions contra el cementiri de residus radioactius.
L’Ajuntament d’Ascó no té el suport del Parlament de Catalunya ni del Govern de la Generalitat, que han expressat a través d’una resolució i un posicionament públic del President de la Generalitat, el rebuig a què aquesta instal·lació recaigui a Catalunya.

L’Ajuntament d’Ascó no té el suport de més de 100 entitats i organitzacions socials i econòmiques de Catalunya que s’han posicionat en contra del cementiri de residus radioactius, igual que ho han fet diversos càrrecs electes, regidors, alcaldes, diputats, i senadors de tots els colors polítics del territori.

L’any 2006, tant el president del Govern espanyol, José Luis Rodriguez Zapatero, com l’aleshores ministre d’Indústria, i actual president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, sempre van manifestar que per a que un territori acollís el cementiri de residus radioactius hi hauria d’haver un ampli consens territorial, social i polític, més enllà de la decisió d’un sol municipi.

En la present convocatòria per a la selecció de l’emplaçament del cementiri de residus radioactius, s’han conculcat tots els drets bàsics d’informació i de participació ciutadana i no es reconeix el dret del territori a expressar la seva opinió. Allò que a Holanda, el model de referència que ha agafat l’Estat espanyol per a la gestió dels residus radioactius, han tardat quinze anys en consensuar, aquí s’ho volen ventilar en un mes i ho volen deixar en mans d’un sol ajuntament, o d’una persona com és el cas d’Ascó.

I no es una qüestió menor aquesta del dret a opinar del territori. Les instal·lacions radioactives tenen uns plans d’emergència nuclears que afecten a un radi de 20 km a la rodona, i que serveixen per establir les “compensacions” econòmiques en tant que s’”assumeix” un risc. Però en el present cas, els drets d’aquests territoris han quedat anul·lats en no poder expressar formalment el seu parer.

Cridem a mostrar el rebuig al cementiri nuclear a Ascó, i per esperonar el Govern de la Generalitat a que iniciï els procediments per sol·licitar formalment al Govern de l’Estat que descarti qualsevol candidatura que provingui de Catalunya per la manca de consens territorial, social i polític.

Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 26 de gener de 2010.

CANC

http://blogcanc.blogspot.com/