Fukushima 2015, quart aniversari d’una catàstrofe nuclear que continua

Enfocar avui l'atenció en Fukushima, des de Catalunya i Espanya, significa enunciar la paraula clau que ho defineix tot: silenci.

Un silenci que no significa que a Fukushima no passi res. Un repàs al període que va de l'11 de març del 2014 a l'11 de març del 2015, deixa moltes notícies a qual més inquietant, com que s'incrementen els casos de càncer de tiroides (una de les dues malalties “oficialment” reconegudes com vinculades a la radiació); que 4 anys desprès encara no es pot accedir als nuclis en fusió dels reactors; o que un flux continu de 400.000 litres d'aigües altament contaminades per radiació s'aboca cada dia a l'oceà, entra a la carena d'aliments i arriba als éssers humans.

Aquests fets no tenen cabuda a les primeres planes d'agències informatives o a les obertures dels noticiaris, simplement s'ignoren. Aquí, molt poques persones fan seguiment sistemàtic i s'atreveixen a publicar informació de les seqüeles del que és la pitjor catàstrofe en la història de la indústria atòmica, que manté apagades les centrals atòmiques de Japó.

Si inquietants són les informacions ambientals i sanitàries, encara ho són més les socials; en aquest darrer any s'ha reafirmat el control governamental que fa del Japó una societat cada cop més vigilada, una societat en que l'editorial i l'autor d'un còmic que parla de problemes de salut de la població, són amenaçats directament pel primer ministre; una societat en que la majoria governamental treu una llei que amenaça amb penes de presó de fins 10 anys a funcionaris o ciutadans que "divulguin secrets d'Estat", i de 5 anys a periodistes que divulguin "informació classificada"; un govern que propaga l'exaltació nacionalista cap a “enemics” com “Xina” i “Corea”, al temps que canvia articles de la Constitució per autoritzar intervencions militars a l'estranger; que compta amb la complicitat d'una part de la societat. Això explica que en una societat radioactivament contaminada els mitjans informatius pactin treure el tema atòmic de l'agenda de debat de les eleccions (desembre 2014), i no passi res; i que el director general de l'única empresa pública de radiodifusió declari que no portarà en cap cas la contrària al que digui el govern que l'ha anomenat, i que tampoc no hi passi res.

Allargar aquest llistat inquietant no té sentit. El silenci, la tònica dominant en tot el que es relaciona amb Fukushima, és el resultat d'una por que s'intenta imposar; una por que és fruit de polítiques molt concretes, acuradament dissenyades i calculadament executades, que responen a interessos de grups de pressió atòmics.

A Catalunya i a Espanya també hi ha silenci i interessos ben presents. Es manifesten quan els “debats” sobre política nuclear es porten a terme dins d'una sots-comissió secreta al Congrés dels Diputats, amb el vist-i-plau dels polítics i “representants socials” que hi participen; es manifesten també quan en nom dels “interessos nacionals” es declara que l'energia atòmica és estratègicament necessària “per a Catalunya”, i ningú no diu res en contra, o ajuda a tapar-ho per fer creure a una part de la societat que la culpa de tot la tenen els “enemics exteriors”.

Fa dos anys dèiem que “totes les nuclears es diuen Fukushima”. A Catalunya en tenim tres: Ascó I, Ascó II i Vandellòs II; a Espanya quatre més: Cofrents, Trillo, Almaraz I i Almaraz II, i encara en podem tenir una altra que es diu Garoña. Aquestes centrals atòmiques aboquen cada dia la seva quota de radiació al medi ambient i, per tant, a les persones; augmenten el volum de verí radioactiu cap al futur, incrementen el nombre d'armes atòmiques al món, i ens recorden que, gràcies a aquest silenci, en qualsevol moment podem derivar cap a la situació ambiental i social en que avui es troba el Japó. En el quart aniversari us animem a trencar-lo.

TANQUEM LES NUCLEARS, I 100% ESTALVI, EFICIÈNCIA I RENOVABLES.

Catalunya, 11 de març del 2015

Més informació: