Fukushima, mai més. Tanquem Garoña, parem l’ATC. Nuclear, no gràcies
Un any després d'un dels grans accidents nuclears, el govern del Partit Popular, i alhora de les grans companyies elèctriques, s'entesta a mantenir l'explotació de la central nuclear de Garoña, un reactor idèntic a un dels més afectats en aquella catàstrofe de Fukushima.
El Govern ha anunciat recentment la seva decisió de prorrogar la vida de la Central com a mínim fins al 2019, tot i que ja l'anterior govern va determinar el seu tancament per a l'any 2013 i així va ser ratificat per l'Audiència Nacional.
Aquest tancament, tal com va exigir davant l'Audiència Nacional la CGT al costat de Greenpeace i Ecologistes en Acció, s'hauria d'haver realitzat l'any 2009, quan la Central va complir el període de 40 anys per al qual havia estat dissenyada per funcionar amb "seguretat ". Aquesta nova prorroga suposa una temeritat més a la qual ens exposen els interessos del lobby nuclear. Garoña només aporta una mica més de l'1% del total de la producció elèctrica espanyola pel que podria ser desconnectada sense cap perjudici per al subministrament elèctric ocupant a menys de 300 treballadors que podrien ser recol·locats en el seu desmantellament i el pla de desenvolupament comarcal vinculat a aquest.
No podem deixar d'assenyalar com a responsables d'aquest nou risc que suposarà la nova pròrroga, a la propietària Nuclenor, que pretén mantenir els enormes beneficis econòmics d'una vella central àmpliament amortitzada, el Consell de Seguretat Nuclear, que una vegada més s'assenyala com a destacat agent pronuclear en lloc de garant de la seguretat d'aquest tipus de centrals, i com no el Govern del Partit Popular al servei dels seus amiguets, els directius de les grans companyies elèctriques.
Un any després del terrible accident de Fukushima, resulta patent que el Govern del Japó, la companyia elèctrica i l'organisme de seguretat nuclear no només van menysprear les conseqüències de l'accident, sinó que van mentir reiteradament sobre la realitat del que allà passava, en clar menyspreu al risc creat sobre la població. És més, d'haver-se pres amb anterioritat determinades mesures com el refredament amb aigua de mar, el que suposava admetre la magnitud de la catàstrofe, els efectes de la catàstrofe nuclear s'haguessin pogut reduir.
La realitat anava superant una i altra vegada a la ficció de la mateixa manera que la mateixa empresa propietària de la Central TEPCO o la presidenta del Fòrum Nuclear Espanyol, María Teresa Domínguez, anaven canviant les seves versions sobre els fets i les conseqüències que aquests tenien. Tot va fallar abans i després de l'accident: els riscos es coneixien atès que existien informes que els reflectien, les mesures de prevenció i el pla d'emergències es van demostrar com un autèntic fracàs i el que és pitjor, les conseqüències de la catàstrofe les van pagar els ciutadans que encara avui es queixen de la falta d'informació, i l'erari públic que acabarà sufragant els costos de l'accident.
Tot i hi ha més de 100.000 desplaçats en l'entorn de l'accident on es manté pel govern japonès la zona d'exclusió en un radi de 20 km. de la central. La descontaminació ha acabat sent assumida pel Govern Japonès, eximint a l'empresa que va ocasionar aquests danys de gran part dels costos de la seva reparació. Mentre uns s'enriqueixen som altres els que paguem les conseqüències.
Les conseqüències sobre la població de la fuga radioactiva derivada de la fusió de 3 dels reactors de la central de Fukushima no es podran determinar fins d'aquí a 20 anys. El Govern Japonès ha informat que només el desmantellament de la Central durarà uns 40 anys, mentre que encara no sap què fer amb els milions de tones de residus contaminats.
La pròrroga de Garoña no ha estat l'única mesura adoptada per l'actual Govern abandonant els interessos generals i aplanant als interessos de les grans companyies elèctriques. L'aprovació del Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears a Villar de Cañas (Cuenca) i l'eliminació de un cop de ploma de les ajudes al desenvolupament de la energies renovables , que ja estan destruint centenars de llocs de treball en aquest sector, són nous atemptat un model energètic segur, eficient i sostenible en benefici del Capital. Pel que des de la Confederació General del Treball (CGT) hem de combatre aquest atemptat contra la classe treballadora i el medi ambient. Per que l'accident de Fukushima ho hem patit nosaltres, els treballadors i treballadores.
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT