Fundacions del tercer sector paguen lloguers desorbitats a empreses participades per elles mateixes

Fundacions del tercer sector paguen lloguers desorbitats a empreses participades per elles mateixes

4.800 euros al mes per un pis de 160 m2 situat en un barri treballador de Terrassa. És només un exemple de les quantitats que arriba a pagar la fundació FASI pel lloguer de les seves cases d’infants. La propietària de la majoria d’aquests pisos és Casa Equipaments, una societat limitada sobre la qual la fundació en té el domini majoritari. Tot i tenir-ne el control, però, per pisos d’entre 120 i 200 m2 la fundació arriba a pagar fins a 3.000, 4.000 o 5.000 euros al mes. Quantitats molt més elevades que el preu de mercat de les zones on s’ubiquen els pisos, que la direcció justifica per les reformes que ha calgut fer per tal de poder donar un servei adequat als infants. El Protectorat, l’òrgan de la Generalitat encarregat de supervisar les fundacions, els n’ha requerit informació per saber els motius d’aquests pagaments. La Fundació Salut i Comunitat utilitza una estructura semblant: des del 2006 paga, per una casa a Viladrau, una renda mensual base d’11.000 euros a una societat limitada constituïda pels mateixos directius de la fundació. En els dos casos, les fundacions reben grans quantitats de diner públic a través de concerts o subvencions que acaben, en part, a les mercantils a l’ombra d’aquestes entitats del tercer sector.

Una part dels fons públics que es destinen a fundacions sense ànim de lucre per gestionar centres de menors, residències de gent gran o espais de desintoxicació els reben empreses privades del sector immobiliari, que depenen de les mateixes fundacions. Això és el que en aquests moments vol corroborar el Protectorat de la Generalitat, l’òrgan supervisor de les fundacions, pel cas de FASI, que fins al gener de 2016 dirigia l’actual responsable de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, Ricard Calvo. El Protectorat els ha requerit informació per tal que justifiquin per què la fundació paga mensualment a la seva empresa mercantil, Casa Equipaments, lloguers per un valor total d’1,5 milions d’euros, des de 2012 i fins a 2015.

Aquesta estructura, la d’una societat mercantil que lloga immobles a una fundació molt per sobre del preu de mercat, no és exclusiva de FASI. Té lloc almenys en una altra fundació en què, igual que en aquesta, un 80% dels ingressos procedeixen de l’administració pública. És la Fundació Salut i Comunitat (FSC), que també paga uns lloguers sobredimensionats a una empresa mercantil que hi està vinculada i, a més, es reparteix els ingressos per gestionar residències de gent gran amb una empresa privada administrada pels mateixos directius de la fundació. Tot plegat s’emmarca en un context en el qual el Protectorat disposa de pocs mitjans per inspeccionar les fundacions registrades a Catalunya i en què la reforma del Codi Civil català, l’any 2012, va reduir les mesures de control i seguiment de les fundacions.

FASI: lloguers que quintupliquen els preus de mercat

La Fundació Acció Social Infància neix el 2009 amb la idea de crear un nou model de centres d’atenció a menors tutelats: llars amb deu o dotze infants com a màxim, on es procura que no s’hi hagin d’estar més d’un any. S’aconsegueix que els nens i nenes no hagin de canviar d’escola i mantinguin les activitats habituals, i s’evita que es cronifiqui la situació de tutela dels infants en els centres de menors tradicionals. Actualment, la fundació disposa d’onze “Cases d’Infants”, deu de les quals són propietat de la societat limitada Casa Equipaments. Els comptes de la fundació, consultables públicament al Protectorat de la Generalitat, recullen que les xifres que s’estan pagant mensualment per aquests lloguers són: 5.219,65 euros pel pis de Sabadell; 4.611,10 euros pel pis de Lloret; 4.258,38 euros pel pis de Blanes, o 4.799,62 euros pel pis de Terrassa.

Lloguers que paga FASI a Casa Equipaments per les “Cases d’Infants”

Ciutat de l’immoble / Renda mensual 2012 / Renda mensual 2013 / Renda mensual 2014 / Renda mensual 2015 / Quantitats pagades de 2012 a 2015
Barcelona 3.600,13 € / 3.240,11 € / 3.276,91 € / 0 € * / 121.405,80 €
Barcelona 4.110,60 € / 3.411,53 € / 4.223,50 € / 4.140,33 € / 190.631,52 €
Blanes 3.788,77 € / 3.508,79 € / 4.258,38 € / 4.258,38 € / 189.771,84 €
Tortosa No existia / No existia / 1.498,25 € / 1.691,31 € / 38.274,72 €
Gandesa No existia / No existia / 1.770,17 € / 1.588,67 € / 40.306,08 €
L’Hospitalet 3.294,43 € / 3.036,14 € / 3.684,75 € / 3.684,75 € / 164.400,84 €
Lloret 4.042,97 € / 3.799,43 € / 4.611,10 € / 4.611,10 € / 204.775,20 €
Sabadell 4.644,06 € / 4.300,86 € / 5.219,65 € / 5.219,65 € / 232.610,64 €
Sta. Coloma de Farners 2.704,02 € / 2.499,33 € / 3.033,26 € / 3.033,26 € / 135.238,44 €
Terrassa 4.270,35 € / 3.954,77 € / 4.744,68 € / 4.799,62 € / 213.233,04 €

Font: Comptes anuals de FASI.
* En la memòria anual dels comptes de FASI del 2015, s’especifica: “durant l’exercici 2015 es signa una addenda al contracte, que estipula que derivat del sobrepreu satisfet durant exercicis anteriors, es condona l’import acordat fins al març de 2016. L’import definitiu acordat ha quedat estipulat en 2.700 euros mensuals (IVA no inclòs) a satisfer a partir del mes d’abril de 2016”.

Però, qui forma part de Casa Equipaments? L’empresa es constitueix l’any 1989 i un dels seus primers administradors és Joan Castells, president i conseller delegat de Mutua d’Assegurances FIATC. Després d’anys amb diferents denominacions –Vilamar-2, SA; Asesoría en Prevención de Riesgos, SA– finalment, l’any 2009, pren el nom definitiu de Casa Equipaments, en la qual hi acabaran participant tres grans actors: la mateixa fundació FASI, amb un 27,71% de les participacions; la Mutua d’Assegurances FIATC, amb un 35,64%, i una altra mercantil: Àtic 2004, SL. De fet, fins el 2015, Àtic 2004 és l’administradora única de Casa Equipaments, a través de Jordi Roche, membre, precisament, del consell d’administració de FIATC des del 2011.

FIATC, Àtic 2004 i la fundació FASI aporten capital a Casa Equipaments perquè pugui comprar immobles i posar-los a lloguer de la mateixa fundació. Lluís Rossell, director adjunt de la fundació, justifica aquesta fórmula: “com a fundació de nova creació, no teníem accés a finançament per part dels bancs”. Per tant, diu, era necessària la presència d’una mercantil que pogués oferir solvència a les entitats bancàries i que, aquestes, els concedissin hipoteques. És a partir del moment que FASI comença a gestionar Cases d’Infants, l’any 2010, quan comencen a aparèixer els lloguers que quintupliquen els preus de mercat. Rossell ho justifica pel “risc” assumit pels inversors: “els preus de lloguer els pacta l’accionariat de Casa Equipaments, i aquests preus són els que s’apliquen a la fundació. Pot ser que no siguin preus de mercat, però, a la fórmula, s’hi ha de computar el risc que assumeixen Mútua Fiatc i Àtic 2004 en un moment en què els preus dels equipaments són molt alts”.

Aquesta explicació no convenç els treballadors de la fundació FASI, que denuncien que s’està retallant en el nombre d’educadors presents a les Cases d’Infants i, en canvi, s’atenen les exigències d’uns inversors privats. “No s’entén la justificació que ofereix la fundació quan els treballadors preguntem per aquests lloguers i no se’ns dona una explicació clara sobre els motius d’un encariment tan desmesurat”, lamenta Joan Ramos, educador social i membre del sindicat CGT a FASI. “Al mateix temps que paguen cada mes aquestes quantitats a mútues asseguradores com FIATC, l’equip directiu de la fundació proposa reduir el nombre de professionals en el global de l’atenció a les famílies, amb el perill que això suposa pel seguiment individualitzat i de qualitat dels seus infants”, denuncia Ramos. Rossell, en canvi, rebutja aquest plantejament i explica que Casa Equipaments no reparteix dividends.

Una possible justificació al preu dels lloguers, des d’un punt de vista comptable, podria ser que, un cop pagades les hipoteques, Casa Equipaments cediria o bé la propietat, o bé l’ús gratuït dels pisos a la fundació FASI. Uns supòsits, però, que de moment semblen improbables. En primer lloc, perquè tal i com recull la memòria econòmica de Casa Equipaments de 2014, els crèdits hipotecaris vencen entre 2025 i 2047 segons el cas, i en segon lloc, perquè segons el mateix director adjunt de la fundació, Lluís Rossell, FASI no vol tenir patrimoni: “la Fundació no neix per tenir patrimoni o per endeutar-se per tenir espais. [L’any 2009] els preus dels immobles eren molt elevats i per això es va buscar la participació publicoprivada perquè algú ens posés els pisos a disposició”. Una disposició que els treballadors representats per CGT consideren “inassumiblement costosa”, que compromet el pressupost actual destinat a l’atenció dels infants i que allunya la idea que els pisos puguin arribar a ser de la fundació en el curt o mitjà termini.

Actualment, FASI ja té el 70% de les participacions de Casa Equipaments, mentre que l’altre 30% el segueix mantenint FIATC. Un fet que Ramos considera encara més greu pel fet que els preus continuen sent fora de mercat tot i que la fundació té el control majoritari de la SL. “S’està pagant amb diner públic un patrimoni que mai serà de la fundació, sinó d’una empresa mercantil que té, com a fi social (article 2 dels seus estatus), ‘la promoció, construcció, rehabilitació, reformes, compra, venda i comercialització de tota mena de pisos, habitatges, edificacions i terrenys, l’arrendament d’immobles i, en definitiva, la prestació de tota classe de serveis relatius a l’activitat immobiliària”.

FSC: un percentatge de les adjudicacions són per a la seva mercantil

El cas de Fundació Salut i Comunitat (FSC) té punts en comú amb FASI però hi afegeix una segona via per dirigir diners públics cap a una de les seves empreses mercantils vinculades. FSC gestiona, en gran part, residències de gent gran, centres de desintoxicació i espais d’acollida per a dones víctimes de violència de gènere. Segons les dades publicades al seu espai web de transparència, l’any 2015 van rebre 27,2 milions d’euros de diner públic, en concepte dels serveis que gestionen i en subvencions. Unes xifres que es tradueixen en què el 82% dels seus ingressos van ser provinents de les administracions públiques.

A Catalunya, actualment, la fundació gestiona tres residències de gent gran, adjudicades per part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Però no ho fa la fundació de manera individual, sinó que ho fa de la mà d’una societat mercantil. De fet, als concursos públics més importants, FSC s’hi presenta juntament amb una SL, Lagunduz 2, en el paraigua d’una UTE –Unió Temporal d’Empreses–, de manera que, sistemàticament, un percentatge del valor de l’adjudicació dels contractes es redirigeix cap a la societat mercantil propietat de la fundació: en dues ocasions, el percentatge és de l’1%, però en dos casos més, aquest s’eleva fins al 10%. D’aquesta manera, el valor de les adjudicacions, que es renova cada any, queda de la següent manera:

Adjudicacions a la UTE de FSC i Lagunduz 2

Font: Dades extretes del Registre de Contractació Pública de la Generalitat de Catalunya.

Des del 2011, per tant, Lagunduz 2 ha rebut 1,4 milions d’euros de la Generalitat per la gestió dels serveis que gestiona la fundació FSC, que és qui té els treballadors i la infraestructura per a fer-ho. I els ha rebut amb José Luis Sánchez, adjunt a la direcció executiva de la fundació, com a administrador únic de la mercantil a títol personal.

La presència de directius de la fundació, a títol individual, en societats mercantils que estableixen relacions jurídiques amb FSC, però, no acaba aquí. Per una casa a Viladrau, la fundació paga a la societat Coll de Palà 11.000 euros de lloguer al mes, sense tenir en compte ni l’IVA ni les variacions de l’IPC. Ho fa des del 2006, i són uns diners que acaben en una societat constituïda per bona part dels directius de la fundació: Ramon Manuel Alcaide, gerent de FSC; Xavier Ferrer, director tècnic de FSC; José Luis Sánchez, adjunt a la direcció de FSC; Maria Teresa Tudela, directora d’Àrea a FSC; i Jose María Martínez, advocat a FSC. Aquest últim n’és, actualment, l’administrador únic.

D’aquesta manera, directius d’una fundació de la qual més del 80% del seu pressupost té origen en diner públic constitueixen o administren, alhora, societats mercantils que estableixen preus de lloguer fora de mercat a la mateixa fundació, o destinen, per sistema, un 1% o un 10% del valor dels grans contractes per a gestionar residències de gent gran a la seva societat mercantil. Xavier Ferrer, director tècnic de FSC, en una trobada amb l’Anuari, confessava que ho fan per “recuperar el risc” que han assumit durant els anys precedents gestionant la fundació. Segons Ferrer, una fundació, a ulls dels bancs, no és un actor solvent a qui se li puguin fer hipoteques i, davant d’aquesta situació, els mateixos directius de FSC van decidir crear societats limitades, invertir-hi diners de la seva pròpia butxaca i poder comprar, així, immobles per a poder posar-los en lloguer a la fundació. I ara, per tant, considera legítim “recuperar aquesta inversió” a través del percentatge per a Lagunduz 2 i dels lloguers que segueixen mantenint. Per altra banda, els experts en fundacions consultats per aquest reportatge qüestionen que una fundació que rep en un 80% diners públics no pugui tenir accés al crèdit dels bancs i hagi de constituir societats limitades per poder realitzar hipoteques. Tampoc en el cas que sigui una fundació de nova creació.

Un Protectorat que necessita més mitjans per exercir les seves potestats

El Protectorat és l’òrgan de la Generalitat de Catalunya que té la funció encomanada de vetllar pel bon funcionament intern de les prop de 2.700 fundacions que té registrades: que totes elles presentin els comptes anuals i que no existeixin conflictes d’interessos entre els directius d’una fundació i el fi fundacional de la mateixa. Des del 2014 té una nova eina que li confereix nous poders: la Llei del Protectorat. I en virtut d’aquesta llei, per primera vegada, pot sancionar a les fundacions si cometen irregularitats. Ara bé, i com alerta el catedràtic de Dret Civil per la UPF i redactor del Llibre Tercer del Codi Civil de Catalunya l’any 2008, Josep Ferrer, “el gran problema és que el Protectorat de la Generalitat té molt pocs mitjans. No poden revisar d’una manera efectiva i, a vegades, només poden actuar quan salta un incendi. Em consta que han intentat impulsar inspeccions, però la seva capacitat és molt limitada. La potestat sancionadora són pessigolles”.

Com explica a l’Anuari el director general de Dret i Entitats Jurídiques de la Generalitat, Xavier Bernadí, la potestat sancionadora ha començat a entrar en vigor, però, a partir del gener de 2016, de manera que encara és necessari un cert recorregut per veure com s’acaba materialitzant aquest nou poder del Protectorat. El que sí que fa més temps que ha entrat en vigor és la substitució del sistema d’autoritzacions prèvies –control ex ante dels actes de la fundacions– per un sistema de declaracions responsables –control ex post. Abans de la reforma del Codi Civil català el 2012, predominava el sistema ex ante, de manera que quan una fundació havia de realitzar una operació important, requeria l’aprovació prèvia per part del Protectorat. Del 2012 en endavant, però, el sistema és el de les declaracions responsables, en què la fundació presenta al Protectorat un document on hi fa constar que l’operació que vol realitzar és en benefici de la mateixa fundació i que té l’aprovació del seu patronat.

Què pot implicar la pèrdua del sistema de les autoritzacions en casos de patrons que s’aparten del fi fundacional? Per a Maria Elena Lauroba, ex-directora general de Dret i Entitats Jurídiques, “els fa la vida més fàcil. Si jo tinc ganes de beneficiar-me de la fundació i només he de dir ‘juro que no faré res i estic lliure de tota culpa’ és molt més fàcil que anar al Protectorat i demanar permís”. Hi coincideix Josep Ferrer, que descriu que la llei del 2012 “és una llei més suau que no pas la de 2008”. Però, a la vegada, alerta que si una fundació falseja una declaració responsable, pot incórrer en vulneracions del Codi Penal: “en la declaració responsable, el que hi fan constar els directius d’una fundació és que allò que volen fer és bo pels interessos de la fundació. Si aquesta declaració, però, no es correspon amb la veritat, la fundació té un problema i estaria incomplint la llei”.

Bernadí destaca que el debat del control previ o posterior de les administracions s’escapa de l’àmbit de les fundacions i que és, en si mateix, una discussió sobre com s’ha d’entendre la posició de les administracions respecte dels ciutadans: si es parteix de la bona fe dels particulars, o bé, si s’adopta una postura més fiscalitzadora. “El control ex ante situa a l’administració pública en una posició de major exigència perquè, lògicament, si no dona l’autorització a la fundació, aquesta última no pot dur a terme l’operació que desitja. Però amb el sistema d’autoritzacions prèvies també hi ha el perill d’arribar a una situació de col·lapse, en què s’acaben atorgant les autoritzacions a través del silenci administratiu positiu”. En qualsevol cas, conclou Bernadí, “tant en un model ex ante com en un model de control ex post, seria bo que l’Administració disposés de mitjans suficients per a realitzar de manera eficaç i eficient aquesta funció de control”.

* Article de Ferran Moreno publicat a mèdia.cat, observatori crític dels mitjans
http://www.media.cat/2017/06/08/fundacions-lloguers-empreses/