Goldman Sachs: curiosos bombers piròmans
El 27 de setembre passat, un agent de borsa completament desconegut es convertia en un personatge mediàtic gràcies a una entrevista a la cadena de televisió BBC. El 'broker', anomenat Alessio Rastani, explicava com somiava cada nit que arribés una recessió, s'afonés tot i ell en tragués beneficis astronòmics, ja que era el que sempre havia esperat i estava preparat per fer-ho. Entre opinió desmesurada i valoració desafortunada, una afirmació seva apuntava una opinió generalitzada entre cada cop més gent. Alessio afirmava que “aquest no és el moment de confiar que els governs arreglin les coses. Ells no governen el món. Goldman Sachs governa el món. I a Goldman Sachs no li importa aquest paquet de mesures de rescat...” Tenia bona part de raó, tot i que alguns es van escandalitzar quan van sentir-li dir aquesta veritat gairebé ja absoluta.
En bona part, desconeixem quina és la composició del nou govern mundial que aquesta crisi provocada ha originat, però tenim algunes indicacions que ens poden guiar entre xifres i noms per tal de treure'n l'aigua clara. Per fer-ho, abans de res, voldria evidenciar algunes curiositats que provoquen neguit quan les enumeres una darrere l'altra. Som-hi, doncs.
Des de l'1 de novembre del 2011, l'italià Mario Draghi és el president del Banc Central Europeu. Abans (del gener del 2006 a l'octubre del 2011) havia estat el governador del Banc d'Itàlia i entre 1985 i 1990, director executiu del Banc Mundial. Del gener de 2002 al gener de 2006 va ser vicepresident per Europa, amb càrrec operatiu, de Goldman Sachs. Quina feina desenvolupava Draghi durant aquest temps al banc d'inversions tot i que ara diu no recordar-ho? Doncs ajudava a maquillar els comptes grecs o bé supervisava altres que ho feien, una “feina” que va permetre la incorporació de Grècia a l'euro, amb un deute amagat darrere de complexos productes financers derivats que no tenien el nom de deute. En el moment que aquest maquillatge (conegut amb el nom de swap) va caure i es va veure el veritable rostre de l'economia grega va començar oficialment la crisi a l'eurozona.
Al 2009, l'Executiu grec del socialista Yorgos Papandreu havia situat un dels homes forts del banc nord-americà en un dels llocs clau per combatre -o no- la suposada crisi. Es tractava de Petros Christodoulo, responsable de l'Agència de Deute Públic grega. El financer, format a Goldman Sachs, al 2006 era el responsable de Mercats i Banca Privada del Banc Nacional de Grècia (una entitat privada), acusat de ser un dels desencadenants de la crisi al país hel·lè.
Al 2010, un tercer executiu de Goldman Sachs agafava seient en una altra entitat que, com sempre que el capitalisme desencadena desastres, havia de dirigir la sortida de la suposada crisi. Era el portuguès Antonio Borges, vicepresident i managing director de Goldman Sachs Internacional (des d'on es van dirigir els swaps grecs) del 2000 al 2008.
Resulta ben curiós que tres de les persones que al més alt nivell s'han d'encarregar d'apagar l'incendi que socarrima el món siguin tres de les que el podrien haver provocat. Si més no, curiós...
* Jordi Martí Font és periodista, professor i militant de la CGT de Tarragona