CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Gran Teatre del Liceu: Una orquestra mutilada

Dijous, 11 octubre, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Després dels últims acomiadaments l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu té només 67 músics en la nova temporada.

Aquests dies el Gran Teatre del Liceu va obrir les portes a una nova temporada amb grans obres operístiques i sorprèn malgrat la crisi amb la participació de les veus més destacades del moment com Anna Netrebko, Rolando Villazón i Roberto Alagna. Una bona ocasió per fer oblidar l'anterior temporada que després de greus problemes econòmics només es va dur a terme gràcies al conjunt dels treballadors que van fer un gran sacrifici a reduir els seus salaris durant un període determinat per compensar una part important del dèficit de la institució.

Però la temporada no va acabar amb l'última representació de l'òpera Aida. Només unes hores després que ressonessin els últims compassos de la partitura verdiana van sonar els telèfons d'onze músics de l'orquestra cap a les nou del matí. Citats al teatre van ser acomiadats en un acte fred i ràpid. La segona gran purga en només 24 mesos. Onze carreres musicals més acabades en pocs minuts, destrossades després de tota una vida de disciplina i pràctiques diàries. Alhora s'estan perdent totes les possibilitats d'un gran futur artístic que va oferir el renaixement del coliseu barceloní fa poc més d'una dècada després de l'incendi desastrós el 1994.

L'orquestra del nou teatre comptava llavors amb aproximadament 100 músics. Avui queden 67. Costa de creure que una de les màximes prioritats del director general del Liceu, Joan Francesc Marco, consisteix a "perfeccionar la qualitat artística de l'Orquestra Simfònica i el Cor del Liceu i millorar la projecció internacional del Liceu" com es pot llegir a la pàgina de Internet del teatre. Amb la reducció de l'orquestra sense solta ni volta no només s'han perdut onze músics més sinó també l'equilibri entre els diferents grups instrumentals de manera que ja no es pot parlar d'una formació d'orquestra completa.

Hi ha 14 violins primers, però només quatre contrabaixos i en alguns grups dels instruments del vent queden només dos dels cinc músics previstos, faltant fins dos solistes. Arpa ja no existeix cap des de fa dos anys. El conjunt dels treballadors estava en qualsevol moment disposat a negociar amb la direcció del teatre per salvar tant la plantilla com la qualitat artística de la institució. Tots aquests intents van ser en va. Els grans teatres d'òpera europeus disposen d'orquestres amb plantilles entre 100 i 140 membres fixos. Amb menys de 70 músics l'orquestra del Gran Teatre del Liceu baixa a segona divisió.

El públic ha de ser conscient que aquest forat gegant s'omplirà amb músics suplents que no han participat en cap oposició al Liceu per comprovar el seu nivell musical, cosa habitual en altres orquestres. Els músics professionals vam guanyar les nostres places i vam obtenir els nostres contractes indefinits a través d'una oposició, un concurs de tres rondes eliminatòries molt dures on solen competir una infinitat de candidats per així garantir la màxima qualitat artística per a un públic que al Liceu en l'actual temporada paga fins 238,75 euros per una sola entrada, molt més que en altres teatres d'òpera a Europa.

Els acomiadaments no van ser artístics. La direcció del teatre va utilitzar l'acomiadament econòmic per desfer-se de uns músics molt experimentats i responsables que per motius personals d'alguns directius (i lamentablement per la recomanació d'un grup de companys que van optar per pactar amb ells) no encaixaven en el perfil de la institució i per fer callar aquells que es queixaven des de fa temps sobre la permanent i arbitrària desigualtat en tracte i sou que regna en l'organització de l'orquestra.

Un gran buit apareix a l'hora de demanar responsabilitats. La selecció dels onze músics la va elaborar (segons el director del Departament de Recursos Humans) el Departament Musical, la gerent va aprofitar el fet de jubilar uns dies abans dels acomiadaments per deixar la llista negra preparada i així eludir la seva presència en l'acte de els acomiadaments deixant el seu càrrec al seu gendre. El designat titular Josep Pons tampoc va voler pronunciar quan l'orquestra uns dies abans va demanar la seva opinió sobre els rumors dels acomiadaments contestant que ell no tenia competència per actuar en aquest moment. Un silenci sorprenent i totalment incomprensible ja que es tracta d'un esdeveniment que afectarà dràsticament el seu ambiciós projecte musical que acaba de presentar a la premsa i que poc té a veure amb la realitat ja que l'orquestra compta amb 30 vacants. Durant la presentació, així ho podem llegir a la pàgina d'Internet del Liceu, Joan Francesc Marco va insistir que "la personalitat artística d'un teatre d'òpera la donen fonamentalment l'orquestra i el cor i avui, amb l'arribada de Josep Pons, aquest objectiu s'ha complert ". Si la cosa és així, per què destrossen justament l'orquestra?

És lamentable que en una de les institucions culturals europees més destacades que és el Gran Teatre del Liceu s'hagin perdut valors humans com la responsabilitat, l'honestedat i el respecte on al contrari el primer objectiu hauria de ser que a través de la cultura es conservin i transmetin precisament aquests valors. Al Liceu opten per la humiliació del treballador: només cinc dies abans dels acomiadaments el Departament Musical publicar la llista dels músics que tocarien la primera òpera de la nova temporada. Per no donar cap pista prematura sortien-hi també els noms dels músics que van ser acomiadats poc després. Com si es tractés d'un joc, tipus Gran Germà. Els 67 músics que s'han salvat per aquesta vegada ja poden començar a preguntar qui seran els següents nominats.

És molt difícil que davant una amenaça constant d'acomiadaments soni una música màgica des del fossat. El gran projecte sota la batuta del nou titular que "posicionarà les formacions musicals del Gran Teatre del Liceu i la institució catalana al més alt nivell", proclamat així en la pàgina d'Internet del teatre i anunciat repetides vegades en els mitjans de comunicació, és en efecte el lent desmantellament d'una orquestra d'òpera molt experimentada i sòlida i alhora l'intent de vendre a un públic operístic fidel i apassionat de gran tradició a Catalunya un producte que no correspon a la realitat. De manera semblant va enganyar la direcció del Gran Teatre del Liceu a un públic ignorant xinès l'any passat quan "L'orquestra de cambra del Liceu conquistar Pequín" ("La Vanguardia", 8 de maig 2011). Els músics que van tocar sota el nom del Gran Teatre del Liceu a la Xina i fins i tot van comentar els concerts a la premsa eren tots músics que no pertanyen a la plantilla de l'orquestra.

L'orquestra del Liceu estava en aquell moment preparant l'estrena per l'òpera "El caçador furtiu" a Barcelona. Aquest tipus de política no s'hauria d'acceptar. És trist que l'eufòria del nou teatre hagi trigat tan poc temps. La crisi, això és cert, no és l'única responsable. 

D. Biehler
(Ex membre de l'orquestra del Gran Teatre del Liceu, acomiadat el dia 31 de juliol de 2012

Més Informació:

CGT ESPECTACLES
Secció sindical LICEU

http://pepitogrilloliceo.blogspot.com

http://www.cgtbarcelona.org/cgtliceu/index.htm

E-MAIL: cgtssliceo@gmail.com

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció