CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Grècia: Sang, suor i llàgrimes a canvi de res

Dimecres, 2 novembre, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Giuseppe Bottazzi / Milán (Italia)

La soga amb la qual Europa i EE UU han ofegat més d'una vegada al sud del món se'ls ha anat de les mans i s'estreny entorn dels seus propis colls. Els xantatges del FMI ara es dirigeixen cap als països “perifèrics” de la zona Euro, amb conseqüències evidents per a les economies més sòlides d'Occident com Alemanya o EE UU.

La sorpresa, representada pel fet que les polítiques neoliberals s'hagin tornat en contra dels seus partidaris més convençuts, assorleix efectes fins a patètics: els països europeus han arribat a demanar diners als Brics (Brasil, Rússia, Índia, Xina) com flotador per a sobreviure a la tempestat del deute. La reacció ha estat bastant freda: ho ha deixat clar el governador del banc central d'Índia subratllant que la principal destinació dels seus fons ha de ser la lluita contra la pobresa en el seu país i no la compra de bons de l'Eurozona.

Mentrestant, la soga segueix estrenyent el coll dels grecs. Els seus botxins tenen el nom exòtic de “troica”, substantiu que engloba a la Unió Europea, el seu Banc Central (BCE) i l'ineludible FMI i actuen segons el mecanisme ben rodat de les ajudes condicionades: “jo et presto els diners però a canvi tu has de fer el que jo digui”. D'aquesta manera, després de les últimes amenaces, i per a rebre 8.000 milions, l'Executiu del primer ministre Georgios Papandreu es va comprometre a prescindir de 30.000 funcionaris, baixar un 15% el sou de la funció pública i rebaixar les pensions, retallant un 20% els sous de més de 1.200 euros, per a guanyar la volàtil confiança de les borses occidentals. A més, els jubilats amb menys de 55 anys perdran un 40% de l'import de les seves pensions i s'aplicarà la reforma fiscal que obligarà a pagar impostos extraordinaris a qui tinguin ingressos de més de 5.000 euros anuals, enfront dels 8.000 que marquen ara el mínim per a tributar.

Aquestes decisions es produeixen en un país que ja ha eliminat pagues extres dels funcionaris, ha ampliat els períodes de cotització per a percebre la pensió i no assegura la permanència d'altres 100.000 funcionaris. Unes mesures que alimenten el cercle viciós en el qual ha caigut Grècia: l'economia es deprimeix i s'agreuja d'aquesta manera el pes del deute. El PIB podria mantenir-se en una caiguda del 5% durant dos anys i en 2012 la taxa d'atur s'acostarà al 19%, una xifra històrica.

Mentrestant, l'eventualitat que Grècia faci fallida és considerada, dia després de dia, més probable i fins a hi ha qui –com el representant holandès en el BCE– aposta per aquest escenari. La “troica” per la seva banda només busca reduir el contagi perquè la suspensió de pagaments d'Atenes no afecti als altres països perifèrics.

Barbes europees en remull

Els grecs no estan sols en la seva agonia. Els informes del FMI han tornat a amenaçar a Itàlia, que acaba d'aprovar un ajustament de 54.000 milions, i tenen en el punt de mira a Portugal. El primer ministre portuguès, Pedro Passos Coelho, ha assegurat que no es pot descartar la hipòtesi que Lisboa necessiti un segon rescat financer en cas que Grècia entri en suspensió de pagaments. I sota el temor de l'efecte-contagi la soga s'estreny encara més: el cap de Govern portuguès considera necessari que Portugal “compleixi i fins i tot superi” els objectius acordats amb UE i FMI en canvi de la seva “ajuda” financera.

No obstant això, aquests esforços semblen inútils: milers de milions de diners públics, i els ajustaments “sang, suor i llàgrimes”, es fan vans un dia darrere d'un altre en els mercats. La volatilitat de les Borses és senyal d'una gran confusió i al mateix temps d'una activitat intensa de l'especulació: amb els ràpids canvis a l'alça o a la baixa d'un butlletí de cotitzacions, els trader més experts poden guanyar fortunes en poques hores.

I com en cada crisi financera, ningú està a l'empara dels seus atacs: ha quedat clar en els últims dies amb el curs dels Credit Default Swap (CDS), instruments financers que són com pòlisses d'assegurances contra el risc de fallida d'un Estat. Mentre tots es preocupen del diferencial de les primes de risc entre els bons alemanys i els seus homòlegs d'Itàlia o Espanya, el cost per a assegurar els títols de Berlín s'ha disparat. És el senyal que els inversors comencen a tenir dubtes també sobre la solidesa d'Alemanya, fins a ara ferma en el seu paper com creditor sòlid poc inclinat a ajudar als seus socis europeus.

L'Institut d'Estadístiques Grec va inflar les xifres del dèficit l'any 2009

L'Eurostat —l'institut estadístic europeu, depenent de la Comissió Europea—, va pressionar al servei estadístic grec (ELSTAT), per a inflar el dèficit del país heleno en 2009 del 12% al 15,4% del PIB i poder justificar així les successives i brutals mesures d'austeritat que encara avui segueixen aplicant. Aquestes acusacions les va realitzar Zoe Georganda, professora d'Econometria i membre del consell del ELSTAT a la premsa grega. “El dèficit de 2009 va ser artificialment inflat per a fer veure que el país sofria el major dèficit d'Europa, més fins i tot que el 14% d'Irlanda”, desvetlla Georganda. “Això ha permès justificar les dures mesures contra Grècia”.

Segons el seu testimoniatge, diferents responsables del Eurostat haurien forçat a Grècia a integrar en els seus comptes les despeses d'empreses públiques sense incloure els seus ingressos. Georganta també sosté que el president del ELSTAT, ex-alt càrrec del FMI, habia rebutjat les objeccions formulades en el seu moment pels membres del seu Consell.

A la calor d'aquest escàndol, el ministre de Finances grec va reaccionar a mitjans de setembre anunciant una renovació de tots els membres del consell del ELSTAT excepte el seu president. La Iniciativa per la Creació d'una Comissió d'Auditoria del Deute Públic Grega considera gravíssim aquest episodi, que mostra que “Govern, UE i FMI han manipulat les estadístiques” i que les seves decisions recorden les “de règims totalitaris”. En la seva opinió, “El Govern de Papandreu volia presentar la política dels ajustaments com necessària i obligatòria, i és per això que ha recorregut a tals mètodes inacceptables que tenien com objectiu enganyar al poble”.

Respecte a la participació del Eurostat en la manipulació “mostra que la seva pretesa independència és una burla”, segons aquesta iniciativa, des de la qual s'ha exigit en un comunicat “obrir els llibres del deute i les finances públiques” al control per part de la societat civil.

* Article extret del núm. 158 de la revista Diagonal.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció