Grècia som totes
Grècia va tornar a donar exemple de lluita i una vegada més va ser objecte d'una desmesurada repressió policial, com va ocórrer aquest dimarts 9 d'octubre quan desenes de milers de persones es van manifestar a Atenes contra la presència de Angela Merkel a Grècia, en la primera visita que realitza al país des que va donar començament la crisi de deute en l'any 2010.
La protesta va començar a primera hora a la plaça Syntagma enmig d'una violenta actuació policial, amb un balanç de dotze persones ferides i més de cinquanta detingudes. Amb anterioritat a la protesta, es van produir detencions preventives i per a evitar el trasllat de més manifestants, va ser suspès el servei del metro en la capital grega. Al mateix temps, que la policia va prohibir manifestacions al voltant del Palau de Govern i va tancar els accessos al centre de la ciutat.
Més de 7.000 policies, el doble que van emprar per a reprimir a manifestants durant la vaga general anterior, amb el suport de franctiradors apostats en les teulades, van blindar la ciutat i van aplicar gasos lacrimògens i granades "aturdidores" contra els manifestants i també les van utilitzar per a reprimir a un grup d'empleats d'hospital que pretenien bloquejar una de les avingudes per les quals tenia previst transitar la comitiva de Merkel.
A pesar d'aquesta desmesurada repressió, la resposta va ser massiva. El poble grec va sortir al carrer per a fer públic el seu rebuig a les antisocials mesures "d'ajustament" que els estan imposant, farts de veure retallats els seus drets, indignats per rebre la visita de l'artífex de la seva ruïna. El poble, fart de perdre perquè guanyi la banca, es nega a pagar la crisi del sistema capitalista.
Grècia es troba en l'ull de l'huracà d'una tempesta especulativa i s'està convertint en un experiment per a la nova fase de correcció que el neoliberalisme es proposa realitzar a l'hora de resoldre la crisi econòmica i financera. Constitueix un exemple més d'un país víctima de les polítiques de retallades salvatges liderades per Alemanya, amb una població ofegada pels ajustaments econòmics i el control del dèficit i a la qual se li estan exigint encara més sacrificis per a pagar un rescat que només estàlvia al capital. Aquesta és la fórmula per la qual han apostat: asfíxia econòmica a la classe treballadora més repressió. Un perillós tàndem per a fer callar les veus.
CGT denuncia l'estat de terror que ens estan imposant: cada vegada més repressió i control, privació del dret de manifestació, reunió i llibertat d'expressió; violència legitimada de la policia, detencions injustificades, total impunitat policial. I cada vegada més empobrits, ens veiem obligats a una austeritat que només beneficia a rics i poderosos. Vassalls dels interessos de la troica (UE, BCE, FMI), amb Alemanya com banderera, els nostres drets com ciutadans i treballadors han desaparegut: ens obliguen a pagar la crisi i a més reprimeixen de manera impune les nostres protestes.
Davant aquest estat de coses, des de la CGT apostem per una resposta contundent, per una plena mobilització. Sortim al carrer. Diguem NO! Siguem protagonistes del nostre propi destí, no meres marionetes mogudes pels dictàmens del capital. Perquè no podem seguir callats, ni que ens arravassin els nostres drets. Perquè la nostra dignitat no es ven i no estem amatents ni a més sacrificis en el seu propi benefici ni a més repressió per a silenciar-nos.
Per tot això, anirem a la vaga el 31 d'octubre i fem una crida a la classe treballadora i col·lectius socials que se sumin a aquesta jornada de vaga en defensa d'una nova societat basada en la justícia social i el repartiment equitatiu.
Perquè Grècia som tots!
Perquè no ens faran callar!
Tots a la Vaga General del 31 d'octubre!
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
80.000 persones protesten durant la visita d'Angela Merkel a Atenes
DAVID BOU | 10/10/2012 - Setmanari Directa
La presidenta alemanya Angela Merkel, va dur a terme una visita oficial a Grècia ahir 9 d'octubre, més de cinc anys després del seu darrer viatge institucional al país. El dispositiu policial preparat per a l'ocasió comptava amb més de set-mil antiavalots, desenes de franctiradors i els nous camions que la policia grega té a la seva disposició per dispersar protestes amb el llançament d'aigua a pressió.
Aquesta vegada però, el Ministeri d'Interior en consonància amb els comandaments policials de la regió d'Attica, va dictar un perillós precedent limitant el dret de manifestació entre les nou del matí i les deu de la nit a bona part del centre de la capital hel·lena, argüint “raons de seguretat pública i pretensió d'evitar interrompre la vida socio-econòmica de la ciutat”. A la pràctica, aquesta ordre governamental va ser interpretada per bona part de la societat com una vulneració d'un dret elemental i un retrocés en drets i llibertats al període de la dictadura militar de la Junta dels Coronels.
Tot i que en un primer moment semblava que la prohibició de les protestes es faria extensiva a tot el centre de la capital, finalment es va delimitar un perímetre de seguretat permetent la circulació de les manifestants –dintre de la zona perimetrada pels efectius policials– per quatre carrers que connectaven amb la plaça Omonia i la plaça Syntagma, punts neuràlgics de les mobilitzacions. Així doncs, formacions i col·lectius dels moviments socials, anarquistes i grups de l'esquerra extra-parlamentària, la central sindical del partit comunista, PAME, i un nombrós bloc de Syriza encapçalat pel seu líder Alexis Tsipras i Bernd Riexinger, cap del partit alemany Die Linke, van manifestar-se pel centre d'Atenes envoltats d'esquadrons policials. Aquestes convocatòries van coincidir amb l'aturada que GSEE-ADEDY –sindicats majoritaris– havien convocat de dotze a tres del migdia tant al sector públic com al sector privat.
Sis hores de visita a Atenes
Eren dos quarts de dues del migdia quan la canciller desembarcava a l'aeroport internacional Eleftherios Venizelos, on l'esperaven Andonis Samaras, primer ministre grec, i alguns membres del seu gabinet. Després dels actes protocolaris a peu de pista, la comitiva va enfilar el seu camí cap a l'oficina del primer ministre, on ambdós líders van mantenir una reunió d'aproximadament d'una hora.
A les quatre de la tarda es va produir una conferència de premsa conjunta, on tant Samaras com Merkel van voler escenificar la seva determinació afirmant “Europa és una casa comú per tots nosaltres, posarem en pràctica les mesures que s'havien d'haver promulgat fa molt de temps”. Després de mitja hora enfront els mitjans, tots dos caps polítics van recórrer caminant els cinc minuts que els separaven de la residència de Karolos Papoulias, President de la República, que segons fonts presencials va manifestar a Angela Merkel “quasi hem esgotat la nostra paciència”. Després de gairebé tres quarts d'hora de reunió, la comitiva d'ambdós representants polítics va dur a terme la seva darrera aturada al luxós hotel Hilton, on es van reunir amb una representació de banquers i empresaris alemanys i grecs.
Finalment, mentre el primer ministre grec compareixia una altra vegada davant la premsa des de l'hotel Hilton, el seu ministre d'afers exteriors acompanyava a la canciller alemanya a l'aeroport. Després de sis intenses hores, la delegació alemanya s'enlairava en direcció Berlín a dos quarts de vuit del vespre.
Protestes tot i les prohibicions
Abans que Angela Merkel trepitgés territori hel·lè, les protestes ja havien començat a prendre els carrers d'Atenes envoltades d'unes mesures de seguretat excepcionals. Durant el recorregut dels cotxes oficials per dins de la capital, membres de la policia duien a terme cordons a banda i banda dels carrers per contenir les manifestants que volien expressar el seu malestar i disconformitat amb les polítiques d'austeritat. Amb l'inici de la primera trobada entre ambdós líders a l'oficina del primer ministre, s'iniciaven els primers enfrontaments entre les manifestants –més de vuitanta-mil segons fonts sindicals– i els efectius policials a la plaça Syntagma.
Contràriament a la normalitat que les imatges transmetien quan Merkel i Samaras caminaven pel carrer en direcció a la residència del President Karoulas, alhora i a menys de quatre-cents metres d'on es produïa la trobada –tot just a l'altra banda del Parlament– els cossos d'elit de la policia grega feien ús indiscriminat de gasos lacrimògens i bombes eixordidores per dispersar les manifestants i desallotjar-les de la plaça Syntagma.
L'actuació policial va allunyar el perill de la reunió però va estendre els disturbis pel centre de la capital durant més de dues hores. Finalment el balanç de les protestes va ser de dos-centes disset persones retingudes i identificades, vint-i-quatre detingudes i trenta ferides de diversa consideració. Diversos testimonis van tornar a denunciar intimidacions, agressions indiscriminades i detencions preventives abans de l'inici de les protestes, per part del cos d'elit de la policia antiavalots grega, MAT.
A la segona ciutat del país, Tessalònica, es van secundar tres convocatòries diferents que van aplegar més de deu-mil persones en total. Una marxa indignada, la manifestació del PAME i la mobilització que va aplegar la resta dels moviments polítics i socials de la ciutat, van confluir al davant del consolat alemany, protegit per deu autocars d'antiavalots.