CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Grup de suport a presos en lluita de Ponent: “La presó te moltes formes de castigar”

Diumenge, 30 juny, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

“Fem arribar al carrer les veus i les lluites que els murs intenten silenciar”

“L'estructura de la presó de Lleida es pot comparar amb una màfia pel familiar que és la xarxa d'impunitat que fa possible la tortura sistemàtica”

Seguint l'empenta d'un anterior grup carcerari a Lleida, l'inici de la campanya a nivell estatal del 2011 contra els maltractaments i les tortures a la presó va ser un pretext perquè s’ajuntés un grup de persones per iniciar un seguiment a les preses que havien fet la proposta de coordinació i de lluita.

- Com descriuríeu la situació a la presó de Lleida?

La situació al CP Ponent és similar a la de la resta de presons, amb la peculiaritat que és mixta i per a immigrants, i les seves dimensions exagerades, a l'estil de les noves macropresons que estan construint arreu de l'Estat, i pel fet de tenir ensinistrat un grupuscle de carcellers bastant perillosos i coneguts pel seu sadisme al llarg dels últims anys.

A qualsevol presó es vetlla per tornar a inserir (en el seu llenguatge) el pres o presa a la societat, doblegant la integritat d'aquelles que no encaixen perquè estiguin prou dòcils o capacitats per acceptar resignadament la realitat que se'ls imposa a fora. Aquest xantatge és el funcionament habitual dels “talegos” amb un sistema de premi-càstig que converteix qui obeeix en xivatos o en la futura massa explotable fora de la presó (atorgant-los permisos o privilegis) i a qui ha mantingut la seva postura o dignitat se la castiga d'infinitat de maneres.

- Quin són els maltractaments habituals que s'hi produeixen? Existeixen les tortures?

La presó te moltes formes de castigar, començant per les traves i el tracte denigrant a les famílies, que són les primeres que patiran la indefensió davant qualsevol situació d'impunitat, des de la mare que es troba en una comunicació amb el seu fill ple de morats i no pot fer res o els viatges interminables cap a alguna altra ciutat després d'un trasllat per fer una visita que potser les funcionàries impediran rotundament per ordre de la direcció.

A les persones preses que mantenen la seva negació se les separa de l'entorn on comencen a arrelar, contínuament dispersades per les diferents presons de l'Estat, se les aïlla en cel·les de càstig a soles on es veu la llum una hora al dia i on s'hi poden passar mesos; els neguen els permisos i les comunicacions amb els éssers estimats, són torturats durant dies sencers... Moltes persones que han passat per la presó de Lleida ens han parlat d'una cel·la de seguretat que anomenen “la rotonda” on han sigut lligats de cames, cintura i canells, algun cop amb ossos trencats de les pallisses que hauran de soldar-se mentre suporten més cops.

L'estructura de la presó de Lleida és totalment corporativista, es pot comparar amb una màfia per lo familiar que és la xarxa d'impunitat que fa possible la tortura sistemàtica: el metge és el germà d'un dels carcellers dels què parlem i es dedica a falsejar partes mèdics fent impossible demostrar res, fins al punt que un company nostre s'ha arribat a empassar una fulla d’afaitar per poder anar a l'hospital.

Hi ha moltes formes de torturar qui te una postura de total indefensió; et poden fer la vida impossible fent el que vulguin amb el teu expedient, incitar-te al suïcidi, et poden negar l'atenció mèdica durant anys només per castigar-te, com li han fet a un altre company que te càncer a la boca i li hauran d'amputar un dit per la desatenció; et poden psiquiatritzar i medicar forçosament... Mil maneres de trencar-li el cap o el cor a algú que està lligat de mans i peus.

- Es coneix la identitat dels torturadors?

Sí que es coneix la identitat dels carcellers però no és suficient; totes les denúncies que hem fet estan arxivades i en canvi hem anat a judici per denúncies que han fet contra el grup o contra els presos que estaven en lluita, han aparegut en grup als judicis amenaçant i mostrant-nos el que són sense vergonya ni por de rés. El passat 4 de maig va declarar com a imputat per tortura sistemàtica Xavier Martínez, el subdirector mèdic del centre obert de Ponent, antic subdirector mèdic de la presó de 4 Camins, conjuntament amb més carcellers. Aquest procés ha sigut possible gràcies a la lluita per l'autodefensa d'alguns presos torturats durant el motí del 2004 a 4 Camins. (Més informació a http://torturesquatrecamins2004.wordpress.com/)

- Quina connivència hi ha per part de la resta dels treballadors (carcellers, psicòlegs, sanitaris, administratius, etc.)?

Si aquí a fora és absurd denunciar un agent de l'ordre a dins és molt més delicat fer-ho, per això donem suport a qui s'atreveix a denunciar, no perquè creguem que l'aparell judicial farà res per nosaltres sinó per les conseqüències repressives que comporta ficar una denúncia. Les companyes que han denunciat han sigut apallissades durament, els han omplert l'expedient de partes, se'ls ha ficat una contra-denúncia (afegint anys de condemna) i s'ha arxivat la denúncia inicial.

- Que passa quan es denuncia una agressió a una persona presa?

Com dèiem, les famílies es troben soles davant d'aquestes situacions i per por i impotència preferiran no ficar-se en problemes. Tot i així, sempre quedaran mares que saben que els seus fills no s'han suïcidat, que han sigut assassinats per funcionarixs i no callaran la ràbia, com diversos casos d’aquí del CP Ponent o grups més organitzats com “madres contra la droga”, un grup de mares de persones preses de Galícia.

- Quina és l'actitud de les famílies davant d'aquesta realitat?

No només aquí a Lleida, en general la lluita anticarcerària no te massa acollida enlloc, la gent no sol empatitzar amb la feina que fem probablement per la total acceptació social que hi ha dels centres d'extermini de l'Estat, si no fos així no existirien. A Lleida la resposta sol ser nul·la.

- Què en pensa la gent de Lleida quan coneix el resultat dels vostre treballs?

Hem intercanviat informació algun cop, però les línies de treball són ben diferents i no hi ha gaire interès recíproc.

- Com valoren la vostra feina les organitzacions internacionals que treballen pels drets humans?

Nosaltres ens encarreguem de fer arribar al carrer les veus i les lluites que els murs intenten silenciar, mitjançant el seguiment i el suport jurídic i anímic, utilitzant el carteig amb les preses, el contacte amb les famílies i la difusió de les nostres idees, del que va passant a la presó i de les convocatòries que hi ha a cada moment.

- Quines són les vostres propostes concretes per millorar la situació de les persones preses?

Com expliquem més amunt nosaltres donem suport; són les preses les que comencen la seva lluita i nosaltres estem atentes al que facin. Així que no tenim ni els hi fem a elles propostes concretes per millorar la situació a les presons ja que no busquem millorar-les sinó sepultar-les i sabem que nomes pot passar això si a dins és possible l'autodefensa i una bona xarxa de solidaritat i lluita. Els engranatges de l'Estat ja s'encarreguen de fer més amenes les presons, més tranquils els manicomis, més lliures les escoles i més segurs els carrers per a qui no ha de tenir mai por d'entrar a la presó.
Més informació al nostre web http://suportpresxsenlluitaponent.wordpress.com/

* Entrevista al Grup de suport a presos en lluita de Ponent, activistes pel tancament de les presons, realitzada per Josep Estivill i publicada al núm. 151 de la revista Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció